Protagonista col·lateral

Miquel Esquius: un expert en religió que ressuscita com a cap dels Mossos

El nou comissari en cap torna al capdavant del cos policial que va dirigir després del 155

BarcelonaDes de l’octubre del 2017, hi ha hagut set relleus al capdavant dels Mossos d’Esquadra. La tornada de Miquel Esquius (Súria, 1963) al càrrec de comissari en cap del cos, diu Interior, ha de deixar pas a una etapa d’estabilitat en la direcció de la policia catalana. Diplomat en ciències religioses, d’aquí li ve el sobrenom de mossèn, que gent que l’ha conegut assegura que és en sentit positiu: "Té un tarannà reflexiu, humanista". El seu caràcter tranquil és el que tothom li valora, i també que és molt difícil veure’l enfadat. Amb tot, no es passa el dia tancat en un despatx, malgrat que fa anys que ha assumit càrrecs de gestió.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Va entrar als Mossos en la segona promoció d’agents del cos i ha estat cap de la divisió de trànsit i de la Regió Policial Central, i actualment era el cap de la Regió Policial Metropolitana Sud, després d’haver passat per la del Pirineu Occidental al ser substituït el 2019 per qui ara és el seu antecessor, Eduard Sallent, al capdavant del cos. Per a ell no va ser pas una davallada als inferns (i tornà el tercer dia d’entre els morts), tot al contrari, perquè és un policia disciplinat: "Li van dir d’assumir el càrrec, i ho va fer. I entenc que ara l'hi han tornat a demanar, i ha tornat a dir que sí", diuen els que el coneixen.

Cargando
No hay anuncios

El seu nomenament suposa tornar al càrrec que va tenir durant poc més d’un any, substituint Ferran López, que va dirigir el cos durant el 155, de qui va ser número dos durant aquesta etapa. Tot i això, i malgrat haver estat repescat per un govern socialista, Interior en destaca la transversalitat. A diferència d’altres càrrecs, segons fonts que han treballat amb ell, és un comandament sense massa enemics al cos i que genera consens: "No és com Sallent o Trapero, que sumaven moltes adhesions, però també moltes aversions", expliquen.