Miquel Calçada, l’etern aspirant que ara surt de la banqueta

BarcelonaMiquel Calçada torna d’un cert ostracisme per ser conseller a RTVE, a proposta de Junts. Seva va ser la primera i joveníssima veu que es va poder sentir a Catalunya Ràdio, l’any 1983. Tot just un vailet descregut de fermes conviccions patriòtiques a qui li agradaven prou les motos per guanyar-se l'àlies de Mikimoto. Va triomfar a la televisió amb programes icònics com Persones humanes i Afers exteriors, entre d’altres. I, pel camí, el locutor Mikimoto es va convertir en l’empresari Miquel Calçada i Olivella. Els que han treballat amb ell el titllen de dur, brillant, divertit, hiperexigent i mercurial: millor no tenir-lo girat. De la mà de Carles Cuní, van fundar Flaix FM i Ràdio Flaixbac, per demostrar que la ràdio musical també podia parlar en català. El divorci, però, no va ser amable, quan Calçada va decidir desvincular-se del projecte.

El 2010 és un any decisiu. Se’n va a Siracusa, als Estats Units, per formar-se en Administració Pública i Relacions Internacionals. Ser nomenat per la Generalitat comissari del tricentenari l’acaba d’enfilar en el carril de la política i cada cop adquireix més una aura de gran esperança blanca de l’independentisme. Un any més tard, es converteix en un dels candidats de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament de Catalunya, en la posició número 74. No surt escollit i prova sort aleshores com a candidat de CDC al Senat, el 2016. Tampoc li arriba el moment.

Les guerres fratricides entre les diferents famílies postconvergents l’enxampen lluny de Catalunya i queda en orsai. Es presenta com a candidat a director de Catalunya Ràdio en el concurs públic del 2022 prometent retornar l’emissora al lideratge. Obté bona puntuació i circula la brama que és la proposta de Junts per ocupar el càrrec. Però tampoc qualla aquesta opció i finalment el lloc va per a Jordi Borda. Segueix als Estats Units, treballant en una ràdio local, i evita els focus tant com pot. Que no ho serà gaire, perquè la seva filla, Laura Calçada, escriu unes memòries descarnades en què ell apareix de manera recurrent, com a pare poc comprensiu i absent. Ara serà nomenat conseller a l’ens televisiu espanyol, a l’espera de saber si, amb 59 anys, serà una poltrona daurada on prejubilar-se o bé el trampolí que ha estat esperant durant uns quants lustres.