BarcelonaA l’hora d’escriure aquest article, cada dos minuts es publica un tuit amb l’etiqueta #BuchDimissió. I tot i que Twitter no representa el món, influeix en la política i en part de la societat. Miquel Buch sabia que, quan es fes pública la sentència, li esperava una setmana difícil, encara que cada dia el nus se li fa més estret. Buch tampoc ha descobert ara que el conseller d’Interior sempre és el centre de la polèmica i que ha de bastir els ponts entre el Govern i els Mossos d’Esquadra. Però la intensitat de la sentència del Procés i la seva resposta han posat a prova el seu abast. Buch ha de fer equilibris per no caure d’Interior -ni ningú més del seu equip- i no fer canvis als Mossos per mantenir l’entesa amb el cos. I el resultat és un pronòstic de futur fràgil en el càrrec.
El principal entrebanc de Buch ha sigut el paper de la policia catalana. La contundència dels Mossos en diverses actuacions o que, en el sentit contrari, no impedissin que un grup d’ultres coincidís amb els CDR, ha augmentat la pressió sobre el conseller. A diferència de l’1-O, el dispositiu dels Mossos és conjunt amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. I el cos català lidera tot l’operatiu des d’un centre de comandament al departament d’Interior que comparteixen els tres. Els Mossos dirigeixen els efectius i saben quines eines utilitzen.
El rebombori va començar dilluns amb fortes càrregues dels Mossos, amb projectils de foam (escuma), i de la Policia Nacional, amb pilotes de goma, a l’aeroport del Prat. Però des d’aleshores els aldarulls no han parat i van ser els de dimarts a Barcelona, amb rèpliques a les altres capitals, els que van fer sortir Buch. I, després d’una setmana amb disturbis cada nit, divendres i ahir va comparèixer de nou. El discurs del conseller ha sigut que “cal aïllar els violents” -ahir va parlar per primer cop de “grups antisistema”- i que s’ha de garantir el dret de manifestació i la seguretat. I per avalar la feina dels antiavalots, Buch ha citat l’expresident Jordi Pujol: “Tenir competències o no sobre l’ordre públic és voluntat de tenir autogovern o no”.
El conseller ha rebutjat criticar la feina dels antidisturbis per evitar obrir una crisi dins els Mossos i amb els cossos de seguretat espanyols. Quan havia de respondre a qualsevol polèmica per la intervenció policial, Buch ha repetit que els Mossos “fan autocrítica permanent”. No ha entrat a valorar l’acció de la Policia Nacional i tampoc s’ha volgut confrontar amb el ministeri de l’Interior, encara que la reunió d’ahir amb Fernando Grande-Marlaska va ser protocol·lària. El conseller ha justificat que la Policia Nacional faci servir pilotes de goma: “El Parlament no pot obligar aquest cos a actuar d’una manera concreta”.
Una resposta imprevista
El dispositiu conjunt no ha deixat retrets entre els tres cossos i fonts policials parlen d’una bona sintonia. En canvi, no havien previst una resposta tan violenta i amb un perfil divers: des d’estudiants fins a grups antisistema, alguns d’ells arribats de diferents punts d’Europa. Això ha fet que l’operatiu s’hagi modulat a mesura que han passat els dies i les nits. El primer que es va alterar, a diferència de l’operatiu dissenyat, és que no només han actuat als carrers els antiavalots dels Mossos sinó també els de la Policia Nacional, que en principi s’havien de quedar a segona fila protegint edificis. La Guàrdia Civil no ha intervingut fins ara contra els manifestants.
Entre dilluns i dimecres es va veure aquesta combinació dels antidisturbis dels dos cossos, però dijous no es va fer -va ser quan els ultres van entrar en contacte amb els CDR-. Divendres es va tornar a fer la combinació i ahir s’hi va afegir una altra estratègia: fer identificacions prèvies entre els concentrats. A mesura que ha avançat la setmana, la policia també ha fet més detencions, ús de la força i de les eines, estrenant una tanqueta d’aigua dels anys 90 dels Mossos. Buch ha negat que el dispositiu estigui “desbordat” però ha admès que “no hi ha precedents” de la violència vista.
Quatre polèmiques d’aquesta setmana de la policia
La maniobra del carrusel
Abans que es fes pública la sentència, els Mossos van dir que deixarien de fer servir la maniobra del carrusel: furgonetes circulant a molta velocitat contra els manifestants per intentar dispersar-los. Van assegurar que només l’utilitzarien “si la situació és greu”. Però les últimes nits s’ha tornat a veure aquesta maniobra i dimecres a Tarragona va acabar amb l’atropellament d’un menor.
El dispositiu de la plaça Artós
Una de les crítiques contra l’actuació de la policia ha sigut el dispositiu a la plaça Artós de Sarrià. La intervenció dels Mossos no va impedir que un grup d’ultres baixés des de Sarrià fins a la concentració dels CDR al centre de Barcelona, on els membres d’extrema dreta van apallissar un jove antifeixista. Arran dels retrets contra els Mossos, la policia va argumentar que no havia pogut “encapsular els ultres davant el nombre de manifestacions simultànies”. Tot i això, Buch va rebutjar parlar de falta d’agents.
La resposta dels agents
Els Mossos analitzen unes imatges en què es veu una furgoneta dels antiavalots que crida pel megàfon: “Veniu, som gent de pau”. La plataforma de detecció de notícies falses Verificat ha conclòs que els vídeos “no estan manipulats”, però la policia encara no ha comunicat res públicament sobre el cas. Els Mossos han insistit que revisaran les actuacions d’aquesta setmana alhora que han recollit els atacs que han rebut d’alguns manifestants, que han tirat petards contra l’helicòpter i boles d’acer a les furgonetes.
Els gasos lacrimògens
Els Mossos van comunicar fa un mes que es plantejaven fer servir gas pebre. L’anunci va desembocar en dos relleus al departament d’Interior, però durant les protestes el cos català no l’ha utilitzat. En canvi, la Policia Nacional ha llançat gasos lacrimògens diverses vegades aquesta setmana. Tampoc s’han vist les noves tanques que van dir que farien servir els Mossos.