BarcelonaLa fita històrica de superar el 50% del vot independentista en unes eleccions només s’ha traduït per ara en la investidura de Pere Aragonès com a president. I pels pèls. Ni en l’ampliació de l’aeroport del Prat, ni en la taula de diàleg, ni tampoc ara en el debat dels pressupostos Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP han aconseguit mostrar una posició unitària. Al contrari. En només sis mesos –els que van de legislatura–, els tres principals debats que ha viscut la política catalana han suposat les corresponents tres crisis entre els teòrics socis. L'anomenada majoria del 52% està demostrant ser en realitat una minoria de tres partits amb projectes sovint antagònics i sense projecte conjunt pel que fa al model de país però tampoc en l’horitzó nacional. Fins al punt que a hores d’ara és lícit preguntar-se ja si el que perjudica més el projecte independentista és buscar aliances amb altres partits o, per contra, mantenir una convivència artificial entre formacions que ara mateix semblen incompatibles.
