El 'ministre' Illa, al rescat del PSOE andalús

Utrera"Utrera és el bressol del toro, d'aquí va sorgir al segle XVI l'animal perfecte per al toreig", m'explica Miguel Terrino, que actualment viu en aquesta localitat sevillana però que ha viscut tota la vida a Badalona, on va treballar amb la llavors alcaldessa Maite Arqué. Ell és un del centenar de persones que esperen, refugiat a l'ombra d'un arbre del sol inclement de la una del migdia, la visita a Utrera del primer secretari del PSC, Salvador Illa, que debuta a la campanya andalusa. I no és l'únic dels presents que ha viscut a Catalunya. Per a la majoria dels assistents, però, Illa no és un socialista català, sinó el ministre de la pandèmia, l'home que va fer possible el miracle de les vacunes. I això el converteix en una mena d'heroi.

I per què Illa ha triat Utrera per al seu debut a la campanya? Doncs molt fàcil, perquè la seva número dos al ministeri, Sílvia Calzón, és d'allà. "Amb un altre hauria sigut molt difícil resistir la pressió que teníem, però ell ens transmetia tranquil·litat a tots", comenta abans de començar l'acte. Ella va ser l'encarregada de coordinar el procés espanyol de vacunació, un dels més ràpids i efectius d'Europa. A més de ser el bressol del toro, Utrera té una altra característica: és la ciutat andalusa de més de 50.000 habitants amb més percentatge de vot socialista. Així i tot, entre els parroquians que esperen a l'acte desespera veure joves amb polseres amb la bandera d'Espanya dient que votaran Vox, fins i tot en una ciutat treballadora com aquesta. Alguna cosa està canviant a Andalusia, i no precisament a favor de l'esquerra.

Illa arriba al recinte del bar Los Niños acompanyat del secretari general del PSOE de Sevilla, Javier Fernández, i de l'alcalde d'Utrera, José María Villalobos. Fan una atenció als mitjans i la reportera de la Cope dispara contra Illa: "Pensen complir la sentència del 25% en castellà?". Illa tira del seu argumentari habitual ("Les sentències s'han de complir", "No veig malament fer una assignatura més en castellà"...) i aprofita l'ocasió per desfer-se en elogis cap al PSOE andalús. "Benvingut! Visca Catalunya i Viva Andalucía!", crida un espontani. "Bentrobat!", respon àgil Illa. En realitat, l'acte acaba sent una cerimònia d'agermanament entre els dos ingredients principals sobre els quals s'ha construït la fortalesa del PSOE. "Quan nosaltres ho estàvem passant malament, els companys andalusos hi van ser sempre per ajudar-nos amb apoderats, interventors, etc.", dirà més tard Illa.

Durant l'acte, el cap de l'oposició a Catalunya intenta aixecar la moral dels presents, però en privat la majoria d'ells confessen que no hi ha gaire res a fer. "Moreno Bonilla traurà majoria absoluta, ja ho veuràs", em diu un d'ells. "És incompatible ser andalús i defensar idees d'ultradreta!", afirma Calzón. "Ella es va encarregar que les vacunes arribessin a tot arreu, a la gent corrent, sense grans palaus, va ser un gran exercici d'igualtat", explica Illa.

Un dels assistents, president de la Federació d'Associacions de Veïns, Pepe Carmona, culpa Susana Díaz dels problemes del partit i als mitjans de no admetre crítiques a Moreno Bonilla. Caldria veure, però, què va passar en l'aspecte mediàtic durant els 37 anys seguits de governs socialistes. Quan acaba la xerrada, els assistents, sobretot dones d'edat avançada, es llancen en massa a tocar Illa i a fer-se fotos amb ell. Li volen fer petons i el volen abraçar. Són mostres de gratitud sincera i Illa, habitualment una persona freda, està a punt d'emocionar-se. I promet que tornarà sempre que l'hi demanin. De fet, l'11 de juny té previst anar a Granada, i el 12 a Jaén. Illa, que ja va anar a Castella i Lleó en campanya, és el líder més ben valorat a Espanya que ha tingut mai el PSC i venç el recel històric que sempre havien despertat els socialistes catalans, fins i tot amb polítics com José Montilla o Miquel Iceta.

En tots els actes sempre hi ha un Pep Consciències i aquest paper el fa Manuel Pacheco, el nom de l'espontani que abans ha cridat "Benvingut!" a Illa. "Jo vaig anar a Catalunya amb sis anys i he viscut tota la vida a Monistrol de Montserrat. Fa tres anys que vaig arribar, però no m'agrada i hi vull tornar", em diu. "Per què?", li pregunto. "No sé, aquí funcionen d'una altra manera, molta martingala i tripijoc, saps? I el que no faré és renegar mai del que m'ha posat un plat a taula", diu en referència a Catalunya. El Manuel també renega dels polítics que estan fent l'acte, però al final admet: "Ja ho sé, però a qui puc votar si no són aquests?"