Judicialització

El ministeri de l'Interior va fer escoltes i seguiments a l'esquerra independentista i l'entorn de Puigdemont després de l'1-O

L'espionatge, avalat per l'Audiència Nacional davant la sospita d'actes "subversius", es va prolongar durant el govern del PSOE

Agents de la Guàrdia Civil, durant un dels escorcolls en domicilis de membres dels CDR detinguts
ARA
10/10/2022
3 min

MadridLa Guàrdia Civil i la Policia Nacional van intervenir els telèfons d'una quarantena d'activistes independentistes després de l'1-O. En concret, s'hauria espiat persones vinculades a l'esquerra independentista, l'ANC i el Consell de la República. La motivació per punxar-los els telèfons era la sospita que preparaven actes "subversius" que podrien posar en risc les institucions de l'Estat, segons les diligències de la causa contra els CDR detinguts el 23-S, a les quals ha tingut accés l'agència Efe i que també ha avançat La Directa. Alerta Solidària ha denunciat aquest mateix dilluns en un comunicat que es tracta d'una "investigació prospectiva" perquè s'han intervingut comunicacions i s'han fet seguiments "sense aportar justificacions suficients i objectives". Preguntat per aquesta informació, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, s'ha limitat a dir des de Barcelona que l'Estat no "persegueix ideologies" i només actua sota les indicacions de l'autoritat judicial.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Les intervencions telefòniques van ser autoritzades per l'Audiència Nacional a partir del desembre del 2017, en el marc d'una investigació iniciada per la Guàrdia Civil sobre les activitats dels CDR que va acabar derivant en la detenció de diversos activistes el 23 de setembre del 2019. De fet, el que va portar el jutge Manuel García-Castellón a començar a punxar els telèfons va ser la vaga general del 8 de novembre del 2017. Fonts d'Alerta Solidària, de fet, expliquen a l'ARA que saben que aquestes escoltes s'han anat prorrogant cada tres mesos, que algunes s'han allargat entre un any i mig i dos anys i que a hores d'ara no saben si algunes de les persones que van tenir els mòbils punxats encara els hi tenen. A banda d'intervenir telèfons, García-Castellón també va avalar la instal·lació de dispositius de seguiment i altres mètodes de control remot d'ordinadors i micròfons. Segons Alerta Solidària, les intervencions es feien mitjançant el sistema SITEL del ministeri de l'Interior i apunten directament a la responsabilitat del govern espanyol, tant del PP com del PSOE.

La Guàrdia Civil advertia en els informes que enviava a l'Audiència Nacional que hi havia "grupuscles de persones molt radicals" dins dels CDR que estaven disposats a tirar endavant accions "sense importar les terribles conseqüències que d'elles se'n poguessin derivar (com podria ser la mort de persones humanes pel descarrilament de trens)". En un inici les escoltes es van centrar en dos activistes vinculats a les protestes a les vies dels trens, però després es van estendre a un grup que denominaven CNI Cat, on incloïen mossos d'esquadra, bombers o agents de la Guàrdia Urbana independentistes, a més d'activistes de l'ANC. A tots aquests membres hi afegien també l'entorn de Carles Puigdemont, agrupat en el Consell de la República.

Així, entre els investigats propers a l'expresident de la Generalitat hi ha Lluís Escolà, el sergent dels Mossos que presumptament feia d'escolta a Puigdemont quan era assessor de l'exconseller de l'Interior Miquel Buch, un cas que està pendent de judici per malversació. També Jaume Cabani, informàtic a Waterloo que també està en el punt de mira del jutge del cas Volhov per un presumpte desviament de fons públics a Puigdemont mitjançant criptomonedes. García-Castellón sostenia que s'investigava l'entorn de Puigdemont per crear presumptament l'anomenada "república catalana digital" que pretenia, segons el jutge, la "desconnexió gradual" de l'Estat. De l'espai de l'esquerra independentista, La Directa també explica que van ser investigats l'actual diputat de la CUP al Parlament Xavi Pellicer, quan era portaveu d'Alerta Solidària, i també el membre d'Endavant Joan Teran. A Pellicer, la Policia Nacional, qui va proposar investigar-lo, el considerava un referent per a l'esquerra a l'hora de tirar endavant "operacions de resistència antifeixista".

stats