El ministeri d'Hisenda envia cinc informes al jutge de Barcelona entre gener i abril que no detecten malversació

BarcelonaEl ministeri d'Hisenda ha enviat al jutjat número 13 de Barcelona fins a cinc informes entre els mesos de gener i abril que no han detectat malversació en els pagaments de la Generalitat. Els informes inclouen les explicacions de la intervenció general de la Generalitat i han acabat a la taula del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, segons informa aquest diumenge 'La Vanguardia'. Segons explica el rotatiu, entre el juliol de l'any passat i aquest mes d'abril el ministeri d'Hisenda ha fet una vintena llarga de requeriments d'informació a la Intervenció de la Generalitat, mitja dotzena dels quals seguint peticions del jutjat número 13 de Barcelona i cap del jutge Llarena.

En un d'aquests requeriments, efectuat el 29 de gener, Montoro qualifica d'"insatisfactòria i incompleta" la resposta donada en el requeriment anterior i ordena a la interventora, entre altres coses, que identifiqui "nom, cognoms, DNI i lloc de treball de tots i cada un dels funcionaris, empleats públics o autoritats dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya que siguin responsables o coneixedors de la informació que es demana". La resposta de la Intervenció de la Generalitat al ministre, dos dies després, inclou un annex de dades de 19 funcionaris responsables de la tramitació dels expedients sobre els quals es demanava informació. L'informe de la intervenció nega un cop més que s'hagin detectat despeses destinades a l'1-O i subratlla que "qualsevol despesa referida o que pogués referir-se al referèndum no hauria rebut el visat de conformitat. En el cas hipotètic d'haver-hi alguna despesa, aquesta constaria com a tal a la comptabilitat".

'La Vanguardia' també explica que el jutjat número 13 també ha fet requeriments al delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, "a fi que, en virtut de les potestats que li confereix l'aplicació de l'article 155", informi sobre el pagament de diverses qüestions com els informes previs a la celebració del referèndum; publicitat en mitjans; material electoral, urnes, paperetes i "despeses de la tramesa del cens electoral realitzat almenys per Unipost"; despeses relacionades amb els diferents webs del referèndum; costos relacionats amb el trasllat i estada dels diferents observadors internacionals i pagaments pels mítings a la Tarraco Arena i la Font Màgica de Montjuïc.

Aquesta informació transcendeix en un moment en què el ministeri d'Hisenda té a punt l'informe que Llarena li va demanar sobre el control financer de l'executiu espanyol sobre la Generalitat per esclarir si, com diu el ministre, no es va destinar “ni un euro” de diners públics al referèndum, o si, com diu la Guàrdia Civil, sí que hi va haver partides públiques per a l'1-O. Fonts del ministeri d'Hisenda han explicat que la documentació que l'equip de Montoro ha elaborat per al magistrat consta de dues parts. D'una banda, l'informe pròpiament dit, i de l'altra, tota la documentació comptable d'aquest control. Queda per esclarir si, com va apuntar aquest dijous Montoro al Congrés, l'informe fa referència a la possibilitat que la Generalitat falsegés factures o a altres tipus de suposada malversació que no queden registrats als comptes, com l'ús d'instal·lacions públiques. Fonts del govern espanyol han apuntat a l'ACN que els criteris que ha defensat el ministre i els que consten als informes de la Guàrdia Civil “quadraran”.