Mínim avantatge d'ERC sobre PSC i JxCat a set dies del 14-F

BarcelonaEquador de campanya i encara tot per decidir. Les eleccions més estranyes de la història de Catalunya arriben a la recta final amb igualtat màxima per definir un guanyador, molts vots per decantar-se i incertesa absoluta per saber quins seran els pactes postelectorals. L’enquesta de l’ARA pronostica un triple empat tècnic amb ERC lleugerament per davant, el PSC en segon lloc i JxCat en tercer. Els republicans igualarien els resultats del 2017, quan van ser tercers, però els podria servir per assolir aquest cop la victòria. Amb entre 30 i 32 escons, els socialistes els seguirien en el recompte de seients al Parlament, tot i quedar-se per sota en nombre de vots i, amb 29 o 30 diputats, la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont no perd de vista la primera posició. Entre ERC (21,8% dels vots), PSC (20,7%) i Junts (19,7%) no hi ha prou diferència per poder fer un pronòstic definitiu, tenint en compte que el marge d’error de l’enquesta se situa en el ±3,4%. Qualsevol dels tres podria guanyar.

La igualtat és la tònica a la part alta i també a la baixa. La distància entre Vox, que consolida les seves opcions d’accedir a la cambra catalana, i el PP és imperceptible (tots dos amb 6 o 7 diputats) i passa el mateix entre la CUP i En Comú Podem (8 o 9). En terra de ningú se situa Ciutadans, a qui tots els sondejos defineixen com el gran derrotat del 14-F. El partit taronja, vencedor ara fa quatre anys, podria perdre fins a 25 diputats i s’hauria de conformar amb una quarta posició amb 11 o 12 escons. L’últim dubte que apunta l’enquesta és la situació del PDECat: la formació liderada per Àngels Chacón podria obtenir representació parlamentària, malgrat que, de moment, no arribaria a la barrera mínima del 3% dels vots.

La bossa d'indecisos

Què és el que acabarà decantant la balança? Com sempre, els indecisos, però aquest cop la bossa és més gran del que és habitual a tan pocs dies de la jornada electoral (22,4%). L’enquesta, elaborada per l’Institut Opinòmetre entre l’1 i el 4 de febrer, recull dues bosses d’indecisos principals, i totes dues impliquen les forces independentistes. Un 9,3% dubten entre Esquerra i la CUP, un 9% entre els republicans i Junts i encara hi ha un 5% que ho fan entre els tres partits. Si algun d’ells és capaç de captar el gruix d’aquests votants en podria sortir molt beneficiat. ERC és, de fet, qui té més capacitat de creixement perquè també té una frontera rellevant amb el PSC (4,4%). És una arma de doble tall per a un 'catch all party' com el que volen esdevenir els republicans, ja que els dificulta focalitzar els missatges sobre un únic segment de votants. Ara bé, el flanc sobiranista sembla que és en el que té més camí per córrer, i la pugna, especialment amb Junts, que és amb qui es disputa la victòria en aquest bloc, es podria tornar més crua en aquests últims dies de campanya.

El que a hores d’ara sembla bastant probable és que la coalició de Govern ERC-JxCat perdi suports. En la forquilla alta de resultats assolirien 62 diputats, quatre menys dels que tenien fins a la dissolució de la legislatura. En cas de repetir la fórmula necessitarien, doncs, el suport d’un tercer partit. Podria ser la CUP, que ja va investir Quim Torra i també Carles Puigdemont, però els anticapitalistes ja han mostrat reserves a donar suport a un executiu que no prioritzi la independència i les polítiques socials. A banda del PSC i de la irrupció de Vox, els cupaires serien els que més creixerien al Parlament. Sumats tots tres i el PDECat, els vots independentistes s’enfilarien fins al 50,6%, una xifra simbòlica a la qual fins ara no han pogut arribar.

Els socis també podrien ser els comuns, que igualarien o millorarien en un els escons obtinguts amb Xavier Domènech de cap de llista. Amb ells, el Govern ja ha aprovat uns pressupostos, tot i que les seves reticències a compartir projecte amb JxCat fan difícil imaginar un escenari d’entesa.

Entre els partits unionistes, el principal dubte per als indecisos està entre el PSC i Cs (7,1%) i, en menor mesura, entre els socialistes i els comuns (5,7%). Aquí és el PSC qui té una dificultat addicional per encertar el missatge, però també qui pot apel·lar més fàcilment al vot útil per evitar una victòria independentista, com ja va aconseguir fer Ciutadans el 21-D.

Sabater, la més ben valorada

La canditata de la CUP, Dolors Sabater, és la més ben valorada en una enquesta en què cap dels caps de llista arriba a l’aprovat. L’exalcaldessa de Badalona obté un 4,7 de nota mitjana –un 7,2 si només es tenen en compte els votants de la CUP– i supera Pere Aragonès i Laura Borràs, que empaten amb un 4,5. La presidenciable de JxCat és qui té millor nota entre els seus votants (7,5), però Aragonès genera menys recels entre els electors de la resta de partits, especialment del PSC i dels comuns.

Jéssica Albiach (4,3), la candidata d’En Comú Podem, supera per una dècima Salvador Illa (4,2), que empitjora ostensiblement la seva valoració respecte a altres enquestes recents. La candidata del PDECat, Àngels Chacón, empata amb el presidenciable del PSC i se situa per davant dels representants de la triple dreta: Alejandro Fernández (PP), amb un 2,5, i Carlos Carrizosa (Cs), que empata amb Ignacio Garriga (Vox) amb un 2,2.

Tot està obert a set dies de comprovar com serà d’intens l’efecte de la pandèmia per fer créixer l’abstenció. L’enquesta pronostica una participació del 58%, 20 punts menys que la xifra històrica del 21-D.