La millora del finançament: el reclam que uneix PSC, Junts, ERC, PP i els comuns
Els cinc grups defensen un canvi però difereixen en el com
BarcelonaMalgrat tot el que els separa, hi ha un consens que uneix PSC, Junts, Esquerra, els comuns i el PP: que la renovació del finançament autonòmic, caducat des del 2014, no pot esperar més. Els cinc grups han presentat propostes de resolucions al debat de política general reclamant encetar aquest meló, tot i que en termes molt diferents: ERC, PSC i comuns defensen el finançament singular; Junts, un "concert econòmic"; i el PP, una reforma negociada amb les altres comunitats. Ara bé, ni tan sols els partits que van investir Salvador Illa han estat capaços de pactar una proposta conjunta en aquesta carpeta, que defensen en formulacions diferents, però que, en tots tres casos, beuen del redactat dels pactes d'investidura. Caldrà veure si aquest dijous en pacten alguna abans que comenci la votació a les 17.00 hores al Parlament sobre les conclusions del debat de política general.
La gran incògnita és què farà Junts en la votació d'aquestes propostes, després que en les dues primeres sessions hagi carregat contra un pacte que, a parer seu, obre la porta a un café para todos a Espanya i no dona a Catalunya les claus de la caixa per decidir quant aporta a la solidaritat interterritorial. De fet, Junts es desmarca de la proposta del finançament singular i aposta per un concert fora de la LOFCA –una qüestió que ni PSC, ni ERC ni comuns expliciten i que facilitarà que tots tres es votin les respectives resolucions– i perquè sigui la Generalitat qui, de forma unilateral, decideixi quant aporta a la bossa comuna. L'acord d'investidura d'ERC i el PSC sí que parlava d'impulsar les "modificacions que corresponguin" de la LOFCA, però els tres grups han evitat fer-hi esment en les seves resolucions.
Junts i PP demanen rebaixar impostos
Amb els seus presidents autonòmics pressionant per millorar el finançament de les seves comunitats, fins i tot el PP català assumeix que cal una reforma per renovar-lo des del "consens" amb la resta d'autonomies. Però els populars no volen sentir a parlar de finançament singular –tot i que el van arribar a defensar, per bé que dins del règim comú– i aposten per una negociació en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera que no afecti les seves competències fiscals, tal com van traslladar els presidents autonòmics en la ronda de contactes amb Pedro Sánchez. Els populars catalans se sumen així a la declaració de guerra del partit a la voluntat del govern espanyol de limitar la competència fiscal a la baixa que fan la Comunitat de Madrid o la Comunitat Valenciana. Vox es desmarca del debat i reclamarà eliminar el cupo basc i navarrès.
A les seves propostes, el PP també defensa rebaixar els impostos a Catalunya i, en aquesta qüestió, han trobat un aliat en Junts, que insta a "revisar l'estructura fiscal catalana" i deflactar tots els trams de l'IRPF. En cavi, els juntaires no demanen eliminar l'impost de successions i el de patrimoni, la que ha estat una de les seves mesures estrella els últims anys –l'última, en la negociació dels pressupostos de 2024 fallits.
Junts i la CUP no parlen de referèndum
Tot i que l’independentisme ja no gaudeix de la majoria absoluta a la cambra catalana des del 12 de maig, els partits independentistes tornen a portar al debat de política general l’exercici del dret a l’autodeterminació. Tanmateix, ho fan sense pactes, a diferència de l’any passat, quan Junts i ERC van consensuar a darrera hora una proposta de resolució en la qual reclamaven per condicionar la investidura de Pedro Sánchez, aleshores en negociació, que acceptés treballar per un referèndum. Aquesta vegada, els republicans defensen “un referèndum reconegut i acordat com a millor eina per resoldre el conflicte polític”. Junts, per la seva banda, es limita a fer una proposta de resolució sui generis en què constata que el Parlament ha aprovat en 24 ocasions el dret a l’autodeterminació de Catalunya mentre insta el Govern a exigir “el compliment íntegre” de la llei d’amnistia.
La CUP, que fa tres anys en la legislatura de Pere Aragonès va portar sense èxit al debat de política general una proposta per fixar la data d'un nou referèndum, tampoc advoca explícitament per una nova consulta, tot i constatar que "entre el 70% i el 80%" dels catalans hi han estat a favor en l'última dècada. Davant "l'immobilisme" de l'Estat espanyol, volen que el Parlament reconegui que la resolució del conflicte passa per "un marc de negociació internacional i com a resultat d'una ruptura democràtica prèvia amb l'Estat", i només Aliança Catalana reclama aixecar la suspensió de la DUI. El PSC es limita a apostar per un "diàleg amb actors polítics i socials" per construir una solució al conflicte polític basada en un consens, però sense concretar com s'hauria de resoldre.
D'altra banda, tant els socialistes com Esquerra i els comuns han aprofitat algunes de les propostes per revalidar els acords d'investidura en matèria sectorial. Per exemple, sobre la reversió al privilegi fiscal del Hard Rock, els acords en habitatge o la promoció del català. El PP també pressionarà el PSC perquè es mulli sobre infraestructures en una resolució que defensa el Hard Rock, l'aeroport i la B-40, mentre que Esquerra i Junts collaran els socialistes perquè es posicionin sobre la relació que ha de tenir Catalunya amb la monarquia, després que Salvador Illa anés a veure el rei després de quasi una dècada d'absència de presidents de la Generalitat a la Zarzuela.
