Millo, sobre l'1-O: "No he vist cap imatge de gent fent cua per votar i la policia pegant-li"
Coincideix amb De los Cobos en el fet que, "tècnicament", no hi va haver càrregues als col·legis
BarcelonaEl delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, creu que no és incompatible demanar disculpes per la brutalitat policial de l'1-O -com ell mateix va fer pocs dies després- i negar que hi haguessin càrregues als col·legis per intentar impedir la celebració del referèndum. Així ho ha afirmat aquest dimarts en una entrevista a RAC1, on ha coincidit amb el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos, i ha assegurat que, tècnicament, no hi va haver càrregues.
"Tècnicament, no són càrregues. Són accions de compliment d'una ordre judicial per desallotjar, confiscar material i emportar-se'l", ha dit sobre les imatges dels cops de porra i empentes a votants de l'1-O, i ha afegit que les càrregues són una acció "en contra d'una actuació violenta per part d'algú", una afirmació que, d'altra banda, suposa reconèixer que no hi va haver una conducta violenta per part dels votants, tal com ha denunciat fins ara l'Estat.
Sigui com sigui, i en referència a l'actuació policial de l'1-O, el delegat del govern espanyol encara ha anat un pas més enllà: "No he vist cap imatge de gent fent cua per votar i la policia pegant-li", ha dit. Segons ha argumentat, molta de la gent no anava a votar sinó a "protegir" els col·legis, fet que suposa "impedir el compliment d'una ordre judicial".
Millo no s'ha estat de repetir que la culpa del fet que hi hagués ferits és del Govern per haver demanat a la gent que impedís la retirada d'urnes. I també ha responsabilitzat l'executiu català del fracàs de l'operació diàleg, i ha assegurat que es podria haver arribat a un acord si no fos per "l'enrocament" amb el referèndum. "Des del govern espanyol sempre hem volgut dialogar, i a l'altre costat hem trobat un 'no', que és referèndum o referèndum".
Deixant clar que aquest va ser l'escull que va impedir que les seves converses amb Carles Puigdemont arribessin a bon port, sí que ha valorat que el president de la Generalitat accedís a parlar amb ell. En aquest sentit, ha retret al president del Parlament, Roger Torrent, que només hagi demanat una trobada amb Mariano Rajoy. "Carles Puigdemont va acceptar reunir-se amb mi immediatament, una actitud molt diferent de la de Torrent".
Colau va fer un "gest polític de cara a la galeria"
També ha reprovat l'actitud d'Ada Colau, que diumenge va plantar Felip VI en el besamans previ al sopar inaugural del Mobile World Congress. Després de qualificar l'acció de "gest polític de cara a la galeria", ha dit: "Si després ets al sopar, dones l'aparença d'estar trencant alguna cosa, però no estàs trencant res", ha criticat el delegat del govern espanyol. En tot cas, Millo ha refermat que la conversa que l'alcaldessa de Barcelona va tenir amb el rei aquell mateix dia en privat va ser "positiva" i s'ha mostrat convençut que Colau va marxar amb la sensació que el que li va dir el monarca tenia "consistència".
Segons el relat de l'alcaldessa, durant la conversa va retreure al rei la seva "manca d'empatia" el 3 d'octubre, quan va avalar la repressió de l'Estat a Catalunya per intentar evitar l'1-O, i li va dir: "Esperàvem un discurs més conciliador". Tot i avalar la versió de Colau, Millo ha volgut discrepar de la seva opinió. Al seu parer, el 3-O una "majoria" de catalans "van respirar fondo" després de sentir el discurs de Felip VI, en veure que "la Constitució es compleix i les institucions funcionen".
"El debat és si la presó preventiva té més o menys sentit"
Al llarg de l'entrevista, Millo ha evitat dir si considera desproporcionada la presó preventiva d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis. "El debat hauria de ser sobre el concepte de presó preventiva [...] El debat és si la presó preventiva com a recurs judicial té més o menys sentit", s'ha limitat a dir.
Així mateix, ha explicat que recentment va trobar-se la dona i la filla de Forn, a qui va dir que li "sap greu" la situació que pateixen, però ha afegit: "Les persones que en el seu moment van decidir emprendre accions, sabent que aquestes accions podien comportar aquest desenllaç, ho van fer conscients que podia passar".
