Millet, Aznar i la FAES: El que el cas Palau no ha investigat

BarcelonaLa investigació del cas Palau ha evidenciat que Fèlix Millet va fer servir l’entitat cultural com un pont per fer contactes amb institucions socials i polítiques que li atorguessin ascendència, sense importar el color polític. Els vincles més coneguts de l’expresident del Palau de la Música -i dels quals els investigadors han trobat més evidències- són amb excàrrecs de Convergència: l’extresorer Carles Torrent, els convenis amb la fundació Trias Fargas o les múltiples reunions amb l’exdiputat Jaume Camps -aquestes últimes arxivades per prescripció-. En el que no va aprofundir la investigació, tot i els intents de l’acusació popular, és en els vincles de Millet amb José María Aznar durant l’època que la institució va rebre una injecció de 14,4 milions d’euros per les obres d’ampliació del Palau i que coincideix amb els anys de Millet com a patró de la fundació FAES, afí al PP llavors. Les obres van pujar a 16,3 milions d’euros però, en total, el Palau va acabar recaptant subvencions per valor de 26,7 milions d’euros, tenint en compte l’aportació del ministeri de Cultura, la de la Generalitat i la Diputació, els diners dels patrocinadors i un préstec bancari obtingut per l’entitat. El destí d’aquesta diferència de més de 10 milions d’euros continua sent un misteri després de vuit anys.

“He conegut la notícia que, novament, has triat l’illa de Menorca per passar-hi uns dies de descans aquest agost”, escriu Millet en una de les quatre cartes dirigides a Aznar entre el 2002 i el 2004 i a les quals l’ARA ha tingut accés. En totes les missives, l’exresponsable del Palau es dirigeix a Aznar com a “amic”, anomena la seva dona, Ana Botella, pel nom de pila, li proposa un “sopar” informal a casa seva i li facilita els seus números de telèfon particulars.

El juliol del 2008, un anònim incorporat al sumari del cas va alertar els Mossos d’Esquadra dels vincles de Millet amb la FAES i la suposada relació amb el ministeri de Cultura: “Recordem que la Fundació FAES es va emportar una comissió d’uns 600 milions de pessetes de les obres del Petit Palau (devia ser l’agraïment pels fons rebuts del ministeri de Cultura). Uns 900 milions més també van tenir un destí incert”, diu l’anònim. Cap d’aquestes informacions, però, s’ha pogut confirmar.

On són els diners?

En canvi, l’auditoria de Deloitte, encarregada per la nova direcció del Palau, va detectar diverses “irregularitats” en les factures que la institució va presentar per justificar les aportacions de l’Institut Nacional d’Arts Escèniques per valor de 3,2 milions d’euros. Segons es recull a les conclusions de l’informe, es tractava de factures que o bé no es corresponien “amb el cost de les obres fetes al Palau”, que no es van pagar “i es van acabar anul·lant”, o bé documents “duplicats”. Què va passar amb aquests diners? ¿I amb els 10 milions de diferència entre el cost de les obres i les aportacions per finançar-les? L’acusació popular -dirigida pel lletrat Àlex Solà en representació de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)- considera que podrien haver-se desviat a la FAES i va demanar al jutjat que ho investigués. La majoria de les subvencions públiques que va rebre el Palau passaven pel consorci -l’ens públic de la institució cultural-, però en aquest cas la receptora va ser la Fundació, privada i sotmesa a menys controls.

Fonts de la fiscalia consultades per aquest diari admeten que aquest fet, juntament amb la coincidència que una de les principals adjudicatàries de les obres fos la constructora Ferrovial -sota sospita per les presumptes comissions a Convergència-, resulta sorprenent. Tot i així recorden que els pèrits d’Hisenda i els de Deloitte no van trobar cap sortida de diners cap a la FAES -com sí que es va trobar en el cas de la Fundació Trias Fargas-. El Palau i el ministeri tampoc van reclamar els diners i la petició de l’acusació popular es va arxivar.

Els diners de l’Estat van trigar més a arribar del que volia Millet, que el 1996 va escriure una carta a una altra de les figures del PP, l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz. Llavors Fernández Díaz era secretari d’estat d’Administracions Públiques i Millet li demanava si havia pogut fer “alguna gestió” perquè arribessin els 127 milions de pessetes que el ministeri tenia “pendents” amb el Palau. Millet també l’informava que havia rebut una invitació de part d’Aznar per sopar a la Moncloa, juntament amb altres personalitats “del món cultural català”.

Jugant a dues bandes

L’entrada de Millet a la FAES el 2003 va neguitejar el Palau. En una entrevista recent a l’ARA, el seu substitut al capdavant de la institució, Joan Llinares, recordava que les actes de reunions de l’Orfeó reflectien el malestar. Conscient del rebombori, el juny del 2003 Millet va enviar una altra carta a l’exconseller de Cultura, Jordi Vilajoana, a la qual també ha accedit l’ARA, en què justifica la seva decisió i li demana que ho “traslladi” al llavors president, Jordi Pujol. Li recordava que la junta havia “aprovat per unanimitat” la incorporació. Sigui com sigui Millet va absentar-se almenys de dues reunions de la FAES.

Els investigadors també van trobar entre la correspondència de Millet quatre cartes a Artur Mas entre el 2004 i el 2008. “Atès que tots dos passem part de les vacances a Fornells, he volgut adreçar-te aquestes ratlles per a convidar-te, juntament amb la teva esposa i amb qui tu desitgis, a sopar”, proposa Millet en les missives, en què, igual que en el cas d’Aznar, es dirigeix a Mas com a “amic”. En l’última, del juny del 2008, li agraeix la felicitació per haver rebut un premi, que segons Millet l’encoratja a continuar treballant, perquè sap que gaudeix “del suport d’amics” que, com ell, “valoren” el seu “compromís amb el país”.