El que amaga el xat de militars retirats i les cartes a Felip VI
Vox fa bandera del discurs colpista i Ayuso comparteix inquietuds
MadridEl govern de coalició de Pedro Sánchez s’ha trobat sobre la taula aquesta última setmana una patata calenta que encara no té gaire clar com gestionar: si minimitzar-la o donar-li pàbul per treure’n rèdit polític. Tot va començar amb una carta a Felip VI, amb un to més que bel·ligerant, signada per un grup de militars retirats que el ministeri de Defensa va considerar insignificant. Però el tema va agafar volada amb la filtració d’un xat d’una promoció ja jubilada de l’exèrcit de l’aire en què es proposava sense embuts afusellar la meitat dels espanyols.
Va ser justament un diputat socialista al Congrés, Odón Elorza, qui va obrir la caixa dels trons d’una notícia que havia passat desapercebuda desafiant el líder de Vox, Santiago Abascal, a explicar si estava d’acord amb les amenaces de mort que es feien en el grup de WhatsApp. Allò va obrir el debat sobre el paper de l’exèrcit espanyol, la preeminència de grupuscles de nostàlgics del franquisme i la influència de Vox en aquesta institució tradicionalment conservadora, després que es convertís en primera força en gairebé totes les bases militars i casernes de la Guàrdia Civil en les dues eleccions generals del 2019.
Des del ministeri de Defensa intenten treure importància a la qüestió i asseguren que és un grup d’octogenaris “cadavèrics”. Però la seva titular, Margarita Robles, s’ha vist obligada a gesticular per salvar la institució. Va portar els missatges a la Fiscalia per si hi havia indicis d’un delicte d’usurpació de funcions. I creu que pot tenir recorregut perquè s’hauria de considerar un grup públic, ja que tenia la representació d’una promoció sencera. Ara bé, aquest gest amaga que Defensa no ha anunciat cap moviment per investigar si hi ha possibilitat de contagi entre els 120.000 membres de les forces armades.
A diferència d’altres països europeus, a Espanya no hi ha cap unitat d’afers interns que investigui les actituds polítiques. Es dona per fet el compliment de la llei, ja que no poden organitzar ni participar en manifestacions de caràcter polític o sindical. Però, alhora, estan sotmesos a la jurisdicció militar, cosa que per a ERC suposa una “quasi impunitat” dels militars. Els republicans van registrar al febrer una iniciativa al Congrés, que no va prosperar, perquè siguin jutjats en tribunals ordinaris. A Alemanya, en canvi, la ministra de Defensa va expulsar al juny bona part del cos militar d’elit perquè s’hi va detectar per tercer cop connivència amb grups d’extrema dreta.
A Espanya, Vox ja és un habitual en actes de l’exèrcit. El 2018 el líder del partit ultra, Santiago Abascal, va participar enmig d’ovacions en la cursa de resistència 101 Km de la Legió, celebrada a Ronda (Andalusia), i aquest febrer el ministeri de Defensa va obrir una investigació després que el número dos de Vox, Javier Ortega Smith, es gravés en un vídeo disparant un fusell en una base de la brigada paracaigudista a Múrcia sense cap tipus de protecció. El partit ultra s’ha desvinculat del xat però ha assegurat que compartia les paraules a Felip VI perquè eren la seva gent. Al grup de l’exèrcit de l’aire també apareixia un àudio d’Abascal, molt actiu a WhatsApp.
El silenci del rei
El PP va trigar a respondre a les missives, fins que divendres passat el seu líder, Pablo Casado, va condemnar el grup de WhatsApp. Ara bé, diumenge, durant l’acte de commemoració de la Constitució al Congrés, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va admetre que compartia les inquietuds dels excomandaments militars que el cap de setmana passat van escriure una nova missiva al rei. El PSOE i Unides Podem asseguren que l’enardiment dels militars retirats és fruit del “discurs de l’odi” del PP i Vox. Felip VI té pressió per tots costats per posicionar-se. Però el rei, tot i les expectatives generades al seu voltant, guarda silenci.