Per què els militants no participen en les consultes internes?
L’última votació de les bases de la CUP posa sobre la taula una tendència habitual en els partits
BarcelonaQuan el seu cap li encarregava una tasca, Bartleby, l’escrivent de la novel·la breu de Herman Melville, es limitava a contestar: “Preferiria no fer-ho”. Emprava un to molt educat, però portada a l’extrem la seva actitud acabava distorsionant i deixant sense utilitat les regles del joc. En l’arena política, aquesta conducta podria assimilar-se a la de l’abstencionista, que davant l’opció de participar en el procés de presa de decisions s’estima més quedar-se a casa. Un comportament que, curiosament, també existeix entre els militants dels partits, que segons els experts cada vegada són menys arreu d’Europa i, a més, els que hi són sovint eviten participar en els processos interns.
Amb una cerca senzilla a l’hemeroteca n’hi ha prou per comprovar com és habitual que en les consultes internes dels partits hi participin menys de la meitat dels militants. Un dels últims exemples d’això és la votació organitzada per la CUP a mitjans de novembre per decidir si permetia la tramitació dels pressupostos del Govern. Només van votar 509 persones de les onze organitzacions que conformen la candidatura. Mesos abans, en la consulta interna sobre el preacord amb ERC i la investidura de Pere Aragonès, van votar 851 cupaires, i en la ratificació de l’encapçalament de les llistes per a les últimes generals només hi va participar el 26,5% de la militància. El 2020, la CUP comptava amb 4.400 militants.
Hi ha casos similars en altres partits, malgrat que cadascun té diferents graus d’obertura a les bases i no tots faciliten la informació del cens o el nombre de militants. Tot i que altres cops han comptat amb una participació alta -de més del 70% en la tria de les llistes, per exemple-, un dels moments en què la militància de JxCat s’ha implicat menys en l’organització va ser justament en la seva fundació: només el 27% del cens -en aquell moment, 4.029 afiliats- va aprovar l’octubre del 2020 les ponències política i organitzativa del partit. Un altre cas que exemplifica la tendència és el del PSC el 2014, quan el partit va obrir per primera vegada a la ciutadania l’elecció del seu candidat a l’alcaldia de Barcelona. S’hi van inscriure 7.463 barcelonins i van escollir Jaume Collboni, però la participació va ser molt baixa entre els militants. Com recollien els cronistes del moment, només van dir la seva 2.259 dels 10.000 que pagaven la quota.
Com és que els afiliats sovint es queden a casa? Experts consultats admeten que la tendència no sempre és lineal i no té un únic diagnòstic. Però hi ha alguns elements a tenir en compte. “Si el tema de debat no està molt polaritzat, la participació cau radicalment”, explica Javier Astudillo, professor de ciències polítiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Un altre motiu, assenyala, és que pot ser que els militants ja sàpiguen quin serà el resultat de la votació abans que es produeixi perquè són consultes molt dirigides des de la cúpula que generen desinterès o fins i tot descontentament. Com explica el catedràtic en ciències polítiques de la UB Juan Antón Mellón, una de les motivacions dels partits per consultar les bases pot ser “legitimar decisions ja preses”. En canvi, quan el resultat de la votació és incert els afiliats solen implicar-se més en la votació: “Amb el sistema socioeconòmic que tenim, la gent dedica el 98% de les seves energies a sobreviure. Només en temes molt importants es motiva a participar”, exposa Mellón.
Que no es respecti el resultat d’alguns d’aquests processos interns tampoc incentiva la participació. Un exemple d’això és quan s’ha apartat candidats que havien estat escollits prèviament per primàries, com va fer ERC el 2018 -va substituir Alfred Bosch per Ernest Maragall com a alcaldable a Barcelona- i més recentment Ciutadans, que va apartar unilateralment Lorena Roldán -avui al PP- per posar en el seu lloc Carlos Carrizosa. Els comuns, per la seva banda, van anul·lar les primàries per a les generals perquè no hi havia candidatura alternativa i només van deixar l’opció als militants de validar l’oficial o bé votar en blanc: Jaume Asens va ser escollit cap de llista amb més vots en blanc que a favor.
Un contrapès poc fiable
La politòloga i investigadora a la Universidad Carlos III de Madrid Sílvia Claveria assenyala el “dilema” sobre la “democratització dels partits per una via directa” i apunta al debat sobre si el fet que la participació en les consultes internes sigui baixa dona més poder a la direcció i “comporta una presidencialització del partit” respecte a l’època en què “els quadres interns feien una oposició més forta”. Astudillo, en canvi, considera que actualment la ciutadania accepta “menys que les decisions es prenguin en habitacions plenes de fum” i això ha portat els partits a obrir-se més a la militància en els últims anys. Caldria, doncs, trobar ara la clau per mobilitzar unes bases que s’aprimen i no acostumen a participar massivament en els debats interns. Els partits són un “reflex de la societat”, assenyala Mellón, i, per tant, el mirall de la seva “cultura cívica”.
