Militants del PSC demanen debatre la relació amb el PSOE al congrés del partit
Diverses esmenes als estatuts i la ponència marc dels socialistes catalans reclamen la necessitat de revisar l'acord entre les dues formacions
BarcelonaEl protocol d'unitat entre el PSC i el PSOE, vigent des del 1978, està més qüestionat que mai. La discrepància enfront la investidura de Mariano Rajoy ha aixecat veus entre el socialisme espanyol que reclamen revisar les relacions entre els dos partits, i fins i tot hi ha barons autonòmics que han amenaçat amb el trencament. La pròpia gestora del PSOE, de fet, va parlar de "ruptura unilateral" després que el PSC ratifiqués el 'no' a Rajoy.
El PSC, de la seva banda, manté amb la voluntat de "seguir caminant" al costat del seu partit germà, tal com es recorda en la resolució del consell nacional amb la qual els socialistes catalans es va desmarcar de l'abstenció al Congrés. Dins del partit, però, també hi ha qui reclama una revisió del protocol de relacions -Núria Parlon, sense anar més lluny, ho va defensar durant la campanya de les primàries-, i així ho demostren algunes de les aportacions de militants als estatutsi la ponència marc que el PSC debatrà al congrés dels dies 4, 5 i 6 de novembre.
Una esmena de Sant Cugat del Vallès als estatuts del partit demana directament incorporar un paràgraf per "valorar i actualitzar el protocol/reglament de relacions amb el PSOE" als congressos del PSC.
"Jo crec que l'ideal; el desig de la majoria de socialistes catalans, és mantenir l'acord que fa tants anys vàrem subscriure, però durant aquests anys hi ha hagut masses 'discrepàncies' amb els nostres companys que han posat en entredit la fidelitat mútua del pacte. Per tant se n'ha de parlar", assenyala en una aportació a la ponència marc de Josep Guinot, de l'agrupació local de Terrassa.
Recuperar el grup propi?
Més contundents són un grup de militants de l'eixample, els quals consideren que el PSC "ha acabat convertint-se en una baronia més de les del PSOE". En aquesta aportació es planteja que, per tal de "millorar" les relacions entre els dos partits i "visualitzar un PSC no sucursalista", s'ha de de garantir "més visualització" del PSC al Congrés i, si cal, recuperar el grup propi a la cambra espanyola -que ara mateix els percentatges no fan viable- i l'Entesa al Senat.
Val a dir que aquestes opinions no són unànimes al partit: en una aportació de Lluí Roca Jusmet (Eixample), per exemple, es destaca la necessitat de "mostrar una voluntat d'actuar conjuntament amb el PSOE per solucionar els problemes que afecten les classes populars de tot el país". El mateix militant afegeix: "Hem de reinventar el socialisme català, aprofundint en els nivells de cooperació amb el PSOE".
Campanya perquè el PSOE trenqui amb el PSC
En paral·lel a la reflexió interna dels socialistes catalans, la plataforma per a la recuperació de la Federació Socialista Catalana, impulsada per l'exdirigent del PSC, C's i UPyD Julio Villacorta, ha engegat una campanya a Change.org perquè el PSOE trenqui el seu pacte amb el PSC.
"A Catalunya, una part molt important d'Espanya, el PSOE ha cedit el seu espai al PSC, un partit essencialment catalanista que porta dècades fent front comú amb la resta de partits nacionalistes", es denuncia la petició, l'objectiu de la qual és aconseguir 1.000 signatures -aquest dimarts a la nit ja en portava 760- per presentar-les a Ferraz. Els impulsors de la iniciativa consideren que "la manca de presència del PSOE a Catalunya ha lligat de mans al partit i limitat la seva capacitat de resposta davant els projectes polítics que busquen minar la igualtat social i la unitat territorial espanyola".
La plataforma liderada per Villacorta, presentada el 10 d'octubre, va néixer com a resposta a la decisió del PSC de mantenir 'no' a la investidura de Rajoy. Segons publica Europa Press, de fet, Villacorta es va presentar dimarts al consell nacional en què es debatia la posició dels socialistes catalans enfront la investidura i va intentar prendre la paraula sense èxit. Cal tenir en compte que no és membre d'aquest òrgan ni tan sols militant del partit.