Els 30 milions depredats per Millet
Dimecres arrenca el judici per l’espoli del Palau de la Música i el suposat finançament il·legal de CDC
BarcelonaEn set anys d’investigació, la Fiscalia va descobrir en Fèlix Millet i Jordi Montull dos autèntics “depredadors” -així els descriu el fiscal Emilio Sánchez Ulled en el seu escrit d’acusació-. En una dècada, els dos màxims responsables del Palau van fer desaparèixer prop de 30 milions d’euros de la institució i els van fer servir per a tota mena de finalitats. Cap d’elles tenia a veure amb els objectius culturals de l’entitat. Millet i Montull van deixar constància per escrit de bona part dels diners saquejats, excepte de nou milions d’euros, que a hores d’ara encara no se sap on son.
El cas va prendre unes dimensions insospitades quan la Fiscalia va lligar les donacions de la constructora Ferrovial al Palau amb presumptes comissions irregulars a Convergència a canvi d’obres públiques. Dimecres l’espoli arriba a judici: més de 60.000 pàgines de sumari, 55 sessions repartides en quatre mesos amb 16 acusats, 37 parts i més de cent testimonis, que han obligat a celebrar la vista a la Ciutat de la Justícia, precisament una de les obres sota sospita.
La mà a la caixa
Millet i Montull van buidar 18 milions del Palau en efectiu
La Fiscalia assegura que Millet i Montull disposaven dels diners del Palau “com si fossin seus”. Extreien de les caixes “formidables sumes”, a vegades amb transferències bancàries als seus comptes personals, i d’altres amb xecs al portador que ells mateixos cobraven a finestreta. Els investigadors han pogut acreditar que almenys 7 milions d’euros haurien anat a parar a les butxaques de Millet i 1,3 a les de Montull.
Altres cops feien recollir i entregar els xecs als seus subordinats, de manera que se n’ha perdut el rastre. De fet, la Fiscalia ha sigut molt crítica amb el paper dels bancs en aquest punt de la investigació. Els recrimina que no li van saber dir mai qui havia cobrat els diners. Al·legaven que no conservaven la documentació dels reintegraments, “de manera sorprenent fins a gairebé ratllar l’estupefacció”, diu la Fiscalia, tenint en compte els imports de què es tracta -hi ha reintegraments per valor de 6.000 o 7.000 euros, però també de 25.000, 50.000 o 80.000.
Un elevat tren de vida
L’auditori a mida de Millet i la ‘Play’ de Montull
Millet i Montull van facturar al Palau des de feines de lampisteria i electricitat a casa fins a “obres sumptuoses”. Millet es va fer a mida una reproducció de l’auditori del Palau al soterrani i va facturar a la institució l’adquisició del primer iPhone personal. Montull va comprar-se una Playstation i en va facturar els costos al Palau.
Per “emmascarar” les despeses ordenaven canviar el concepte de les factures. A casa en tenien guardats els originals. La Fiscalia diu que tot es feia amb la connivència de la filla de Montull, Gemma, directora financera del Palau, i de la directora general, Rosa Garicano.
Les esposes
Millet i Montull van desviar diners a les empreses de les dones
Els dos caps del Palau, amb la col·laboració de la filla de Montull, es van fer un tip d’encarregar feines falses a les empreses de les seves dones: Bonoima SL i Aysen Producciones 46 SL, propietat de la dona de Millet, Marta Vallès, i Aurea Rusula, de l’esposa de Montull, Mercè Mir. Les feines no es portaven a terme, però es pagaven amb diners del Palau. Fins a un milió d’euros.
El que no s’ha pogut demostrar és que les dues dones estiguessin al cas que les societats eren només instrumentals i que els marits les estaven fent servir il·legalment. Totes dues consten com a responsables a títol lucratiu -és a dir, es considera que no van cometre cap delicte però es van beneficiar dels diners desviats pels marits.
Bodes i vacances de reis
Millet va facturar al Palau viatges i els casaments de les dues filles
Fèlix Millet va pagar a costa del Palau els enllaços “pomposos” de les filles, Clara i Leila, també responsables a títol lucratiu en el cas: el lloguer de Santa Maria del Mar, les fotos i els vídeos, un minibús, els dos Mercedes i els xofers, el dinar o les flors de les cerimònies van sortir del Palau. Millet i Montull també van carregar al Palau 648.000 de les vacances familiars a Mèxic, la Polinèsia, Tailàndia, Egipte, Kènia o les Maldives. Els feien passar per viatges professionals o per despeses del cor del Palau. Montull també va carregar a la institució els 19.000 euros que costava publicar un llibre, tot i que els beneficis per les vendes els va ingressar ell.
Els pagaments a “Daniel”
La Fiscalia xifra en 6,6 milions d’euros els diners desviats a CDC
Entre el 2001 i el 2010 Ferrovial va donar més d’11 milions d’euros al Palau en concepte de patrocini i com a membre d’honor de la Fundació. Segons la Fiscalia, 6,6 van anar a parar a les arques de Convergència per compensar l’adjudicació d’obra pública. El ministeri públic parla d’un autèntic “peatge” pagat per la constructora per aconseguir les obres de revestiment del riu Ebre, el nou pavelló municipal de Sant Cugat del Vallès, la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia.
La Fiscalia dibuixa un “pacte criminal estable” liderat per l’extresorer convergent Daniel Osàcar. Als apunts de Millet apareixen diversos pagaments a nom de “Daniel”. Sumen 3,7 milions d’euros. El fiscal té clar que “alts responsables” del partit el van ajudar, però admet que no els han pogut identificar.
Millet i Montull van facilitar els contactes, haurien participat en el càlcul de les comissions i aprofitaven les “estructures jurídiques” del Palau per dissimular-les en falsos convenis de col·laboració de la institució i la constructora o a través de factures fictícies amb altres empreses que s’hi prestaven. Els dos exresponsables del Palau no han admès mai cap tipus de participació en aquesta presumpta trama, tot i les múltiples evidències trobades pels investigadors entre la documentació del Palau. La fiscalia xifra en el 4% el percentatge de la comissió: un 2,5% aniria a CDC -que també consta com a responsable a títol lucratiu del cas Palau- i un 1,5% se’l repartien Millet i Montull. Caldrà veure què en diuen al judici, tot i que la seva declaració no està prevista fins al dia 8 de març.