Política15/04/2018

Clam transversal i festiu per la llibertat dels presos i exiliats

750.000 persones desborden Barcelona contra la repressió amb la unió d’independentistes, comuns i sindicats

Maiol Roger / Anna Mascaró
i Maiol Roger / Anna Mascaró

BarcelonaEl sol va tornar a sortir després d’una setmana gris i l’independentisme va aparcar la ràbia per tornar a mostrar el somriure de qui, indignat per la repressió, té l'esperança que els nou presos polítics (Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva) i els exiliats (Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel) puguin tornar a casa. Després de setmanes amb la política bloquejada per la investidura i el carrer tensat per les accions dels CDR, que generaven suspicàcies en una part de l’independentisme, el sobiranisme va recobrar el to festiu, en una nova mobilització massiva que va desbordar l’avinguda Paral·lel de Barcelona: 750.000 persones segons els organitzadors, 315.000 segons la Guàrdia Urbana.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La marxa també va ser un èxit per la transversalitat, una unitat a què l’independentisme va sumar-hi els comuns —sempre al costat del bloc de JxCat, ERC i la CUP contra els abusos de l’Estat— i els sindicats, més dubitatius a l’hora de compartir espai amb l’independentisme, però que ahir ho van tenir clar: “Som aquí per bastir ponts”, va destacar Camil Ros (UGT). I va sumar-s’hi Javier Pacheco (CCOO): “Hem de construir els espais més amplis possibles que representin la pluralitat i la diversitat de Catalunya”. La plataforma convocant, Espai Democràcia i Convivència —que aglutina, a part dels sindicats, Unió de Pagesos, Lafede.cat, l’ANC, Òmnium Cultural, el CNJC, la Confavc—, va afavorir la pluralitat de l’acte, un element que també van celebrar els partits independentistes i els comuns. Ho va agrair, des de la presó, Jordi Cuixart: “Som un país de lluites compartides: la lluita nacional i la social són indestriables. El sindicalisme sempre ha estat al costat de les llibertats i contra la repressió”, va tuitejar, amb una imatge de suport al 9-N amb els expresidents de la UGT i CCOO i l’expresidenta d’Òmnium, la desapareguda Muriel Casals. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els dirigents que fa més temps que estan empresonats —avui fa sis mesos—, van protagonitzar la protesta amb missatges que van llegir la companya de Cuixart, la periodista Txell Bonet, i el fill de l’expresident de l’ANC, Oriol Sànchez: “Tornem a demostrar un cop més la capacitat del poble català d’unir-se en moments difícils d’injustícia”, va dir Cuixart per boca de Bonet, en un missatge en què mostrava la seva esperança “en el caràcter insubornable de la dignitat catalana”. Per la seva banda, Sànchez reclamava mantenir el civisme i el to festiu i demanava que no se cedís “al xantatge de la por ni a la temptació de la violència”. “Porteu la primavera dels somriures republicans a tots els racons del país”, va sentenciar.

Cargando
No hay anuncios

Precisament, un temps primaveral va afavorir una protesta festiva i sense incidents. Amb el groc com a protagonista, grans pancartes reclamaven llibertat. Samarretes, llaços, roses i fins i tot bufandes que desafiaven el sol imponent: el Paral·lel ahir va ser de color llimona llampant.

“Us volem a casa”, resaven les pancartes que encapçalaven la manifestació. “Que ens escolti tot Europa”, exigien els manifestants en un dels lemes més repetits, juntament amb el que demanava la llibertat per als presos polítics. Els familiars dels presos sobiranistes i els exiliats van fer avançar la concentració des de la primera fila.

Cargando
No hay anuncios

La música va formar part de la protesta al llarg de tot el recorregut, amb actuacions de Roger Mas, La Folie i la Companyia Elèctrica Dharma, i també es va sentir la cançó popular alemanya 'Bi-Ba-Butzemann', convertida els últims dies en un dels nous lemes de l’independentisme per la similitud fonètica amb “Viva Puigdemont”.

Crits de suport a Puigdemont

La figura del president va ser omnipresent al llarg de tota la manifestació. “Puigdemont és el nostre president”, corejaven a tota hora els concentrats, un fet que la portaveu de Junts per Catalunya (JxCat) va destacar: “La gent crida «Puigdemont» perquè, malgrat tot, el continuen reconeixent com el president legítim”. La seva va ser l’única referència per part d’un representant polític a la formació de Govern, tot i que el manifest de l’entitat insta a investir un president “de manera urgent” per acabar amb l’aplicació del 155. Tant el líder dels comuns, Xavier Domènech, com la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, van preferir no parlar del tema en un dia en què es feia exhibició del consens contra la repressió, com va subratllar el president del Parlament, Roger Torrent: “Avui no va de partits”. Ahir anava de partits, entitats sobiranistes, organitzacions i sindicats, que van aparcar totes les diferències per fer un únic clam contra la repressió.