Milers de manifestants reclamen el dret a decidir a Pamplona
La mobilització és l'acte central de l'esquerra abertzale amb motiu de l'Aberri Eguna, el Dia de la Pàtria Basca. L'ANC i l'SNP escocès participaran en els parlaments que tindran lloc al final de la marxa.
PamplonaMilers de persones reclamen aquest diumenge pels carrers de Pamplona el dret a decidir en la manifestació de l'Aberri Eguna, el Dia de la Pàtria Basca, convocada per la xarxa Independentistak, una plataforma que rep el suport de Sortu, EA, Aralar, Alternatiba i el partit bascofrancès Abertzaleen Batasuna (AB).
Encapçalats per una gran ikurriña i una pancarta amb el lema "Independentzia", els manifestants han sortit dels cinemes Golem de Pamplona corejant crits en favor de la independència. En aquesta manifestació hi participen, entre d'altres, el secretari general d'EA, Peio Urizar; els parlamentaris navarresos Maiorga Ramírez, Bakartxo Ruiz, Bikendi Barea i Miren Aranoa; el portaveu de l'esquerra abertzale, Pernando Barrena; i el president de Sortu, Hasier Arraiz.
La manifestació, que és l'acte central de l'Aberri Eguna d'enguany de l'esquerra abertzale, ha acabat al passeig de Sarasate, on ha tingut lloc un acte polític en què han intervingut un portaveu d'aquesta plataforma i representants de l'Assemblea Nacional Catalana i l'SNP escocès.
Al començament de la manifestació la portaveu d'Independentistak, Garbiñe Bueno, ha dit als mitjans de comunicació que "la independència és l'única alternativa real de futur capaç de donar resposta als desitjos i necessitats de la ciutadania basca".
Per la seva banda, el secretari general d'EA, Peio Urizar, ha assegurat que el dret a decidir és la "base democràtica" entre els drets que té qualsevol poble. Per això, ha declarat, el dret a decidir ha de ser en principi "un dret a reclamar no només pels partits nacionalistes" sinó també "per qualsevol formació, qualsevol persona que es declari demòcrata".
El candidat d'EH Bildu a les eleccions europees, Josu Juaristi, ha assegurat que aquesta Aberri Eguna es celebra "en un context històric" en què el poble escocès és a la vora de pronunciar-se sobre el seu futur, i un altre, el català, que "ha creat les condicions necessàries per poder fer-ho també". Juaristi ha considerat que el 2014 "serà l'any del dret a decidir a Europa, i Euskal Herria ha de situar-se en la primera línia de l'exercici d'aquest dret".