Les mil i una giragonses de Sánchez

BarcelonaPedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 1972) porta cinc anys en la primera línia política com a líder -intermitent- del PSOE. Va començar carregant contra Podem, amb qui ara compartirà executiu, i denunciant l’independentisme, sense el qual mai hauria arribat a la Moncloa

2014: secretari general

Compromès a no pactar amb el “populisme”

Va arribar a la secretaria general del PSOE el juliol del 2014 proposant “desterrar la crisi, la pobresa, la desigualtat, la violència de gènere i l’independentisme”. Una de les seves primeres grans promeses va ser combatre la irrupció de Podem. “Ni abans ni després el PSOE pactarà amb el populisme”, deia, convençut com estava que Pablo Iglesias feia “de la mentida la seva manera de fer política”.

2016: el pacte amb Cs

La primera gran abraçada va ser amb Albert Rivera

Amb els governs de l’Aragó, Extremadura, Castella-la Manxa, les Balears i el País Valencià pactats amb Podem, Sánchez també es va acostar a la dreta. La seva primera gran abraçada va ser amb Albert Rivera el febrer del 2016, fruit, segons va dir, d’un “acord històric” per governar junts Espanya que no va tenir mai cap possibilitat de tirar endavant -Podem se’n va desmarcar-. La unitat de l’Estat i el veto al referèndum català van ser dos punts clau del pacte.

2016: repetició electoral

El “No és no” a Rajoy i la seva dimissió

Amb un PP reforçat després de la repetició electoral, no va poder optar a la investidura, però es va mantenir ferm en el “No és no” en la de Mariano Rajoy. La comissió executiva federal del partit li va esmenar la plana i va facilitar el govern dels populars. Apel·lant a l’essència dels valors socialistes, aquell octubre va dimitir com a secretari general. “Els meus pares em van ensenyar que el més important és mantenir la paraula”, va dir.

2016: preparant el retorn

Catalunya és una nació i Podem ja no és populista

Mentre es preparava per tornar a ser secretari general, va ser entrevistat pel periodista Jordi Évole. “Em vaig equivocar titllant Podem de populista”; “Espanya és una nació de nacions i Catalunya, com el País Basc, és una nació”; “Va haver-hi converses amb els independentistes catalans, però no sobre el referèndum. S’ha de parlar amb tothom”, van ser algunes de les frases destacades.

2017: aval al 155 del PP

Veto a l’independentisme fins a la moció de censura

Les càrregues policials de l’1-O li van provocar “malestar”, però ràpidament es va situar al costat del govern del PP per avalar l’aplicació de l’article 155, tot i que els vots del PSOE eren innecessaris. La via unilateral el va allunyar del diàleg amb l’independentisme fins que el va necessitar, el maig del 2018, en la moció de censura a Rajoy. I ja a la Moncloa es va reunir amb el nou president català, Quim Torra, a qui poc abans havia definit de “racista i supremacista”.

2018: el canvi a Colón

Els esforços per oblidar la cimera de Pedralbes

La reunió el desembre del 2018 entre el govern espanyol i el català al Palau de Pedralbes ha sigut, fins ara, el moment en què més a prop s’ha estat d’establir un canal permanent de diàleg entre Catalunya i l’Estat. La multitudinària manifestació en contra de les dretes a la Plaza Colón de Madrid va fer que el PSOE es fes enrere i, després del fracàs dels pressupostos del 2019, Sánchez va convocar eleccions i va endurir molt el discurs contra l’independentisme.

2020: recomençar

Podem i ERC passen a ser els socis desitjats

Es va negar rotundament a incorporar Podem a l’executiu argumentant que “no podria dormir tranquil a les nits” si ho fes. I, quan les enquestes li deien que el PSOE podria créixer a costa de Cs, va tornar a l’atac contra l’independentisme plantejant que els presos polítics complissin íntegrament les penes o que la convocatòria de referèndums tornés a ser delicte. Tot va canviar el 10-N: acord amb Podem i amb ERC per “recomençar”.