Un articulista de 'Libertad Digital' calcula que caldrien 270.000 soldats per ocupar militarment Catalunya

BarcelonaLes crides a usar les forces armades per retenir Catalunya segueixen. Així, Mikel Buesa, catedràtic d'economia aplicada de la Universidad Complutense de Madrid, col·laborador de la FAES de José María Aznar, fundador d'UPyD –tot i que ja no hi milita–, expresident del Foro de Ermua i germà de Fernando Buesa, dirigent del PSE assassinat per ETA el 2000, en un article recent a 'Libertad Digital' titulat 'Catalunya en el mirall d'Eslovènia' assenyala les similituds que veu entre el cas català i l'eslovè i calcula que "l'ocupació militar del territori de Catalunya –amb gairebé 32.000 quilòmetres quadrats– requeriria, pel seu control efectiu, una força de l'ordre de 270.000 soldats, que actualment no es troba disponible en el nostre país [en referència a l'estat espanyol]". Buesa recorda que les forces armades compten amb 134.772 efectius, la meitat dels teòricament necessaris, i la mobilització dels 80.210 guàrdies civils tampoc seria suficient. De la mateixa manera, l'articulista recorda que "tot i que el seu comandament suprem correspon al rei, [els militars] estan subordinats al govern espanyol" i assenyala que l'actual executiu de Mariano Rajoy encara no s'ha referit a si estarà disposat a impulsar aquesta acció , tot i que "sí que existeixen declaracions que fan dubtar en el cas de l'oposició socialista i comunista". Per tant, si el PP hagués de prendre una decisió en aquest sentit "el govern [espanyol] es trobaria sol, sense suports externs al seu propi partit i, segurament, sotmès a una potent campanya de deslegitimació".

Per tot això, Buesa afirma que "no seria sorprenent que, en l'escenari català, tornés a reproduir-se la farsa eslovena", que identifica amb la "Guerra dels Deu Dies, les baixes de la qual es van xifrar en 62 morts i 328 ferits" i va desencadenar "el rosari de guerres que es van succeir en l'espai iugoslau". L'articulista de 'Libertad Digital' afirma que aquell va ser un "esdeveniment curosament preparat" que es va intentar vendre com a democràtic i avalat per la Unió Europea mentre es preparava la policia eslovena per a la guerra, com teòricament estaria fent ara el conseller d'Interior, Felip Puig, amb els Mossos d'Esquadra i la policia local. Buesa conclou, per tant, que Iugoslàvia va perdre la guerra per manca d'efectius militars i manca de determinació política del govern estatal, el que ara podria reproduir-se amb Catalunya.

La Fundación Francisco Franco vol la implicació de l'exèrcit

En una mateixa línia, la Fundación Francisco Franco ha demanat la intervenció de les forces armades per fer complir la Constitució com a primera resposta al "malson sobiranista", que qualifica d'"oportunisme", "mesquinesa" i "egoisme". En el seu editorial d'octubre, l'entitat es pregunta si hi ha espanyols capaços de defensar la unitat de l'Estat "costi el que costi". Els membres de la fundació afirmen que no entenen què ha passat en els 37 anys de la història recent perquè hagi aparegut aquesta "gangrena separadora". A més, es demana si no queda una "moral superior" i un "patriotisme bo" que desmuntin "totes les fal·làcies i mentides historiogràfiques".