Mig any amb Salvador Illa al Govern: què compleix i què incompleix el PSC?

BarcelonaEl govern de Salvador Illa compleix sis mesos. D'ençà que tots els consellers van prendre possessió del càrrec, el 12 d'agost de l'any passat, l'executiu socialista s'ha activat per començar a complir els acords amb ERC i Comuns que van permetre a Salvador Illa arribar al Palau de la Generalitat. Ha volgut fer passos en carpetes compromeses amb ERC a l'estiu, malgrat que encara estan pendents de fer-se realitat, com ara el finançament singular, però també per desencallar deutes del PSOE com el traspàs de Rodalies (que va amb retard respecte al calendari previst) o la condonació del FLA per valor de 15.000 milions. La fita que es marca Salvador Illa és completar el 45% dels compromisos d'investidura durant el 2025. Ja amb el mes de febrer a sobre i sense nous pressupostos, els socialistes confien a donar-hi una bona empenta a finals de febrer amb les comissions bilaterals amb l'Estat i el consell de política fiscal i financera. Amb els comuns han desencallat un primer acord amb l'aprovació del règim sancionador de la llei de l'habitatge per multar els propietaris que se saltin els topalls del lloguer i facin frau amb els contractes de temporada. Però, és suficient per als socis d'investidura?

De l'avançament electoral d'Aragonès als girs de Sánchez: què fan els presidents sense pressupostos?

Esquerra continua insistint que, si els socialistes volen els seus vots, tant al Parlament com al Congrés, han de veure més avenços. A Catalunya, el partit republicà va salvar el decret tècnic que acompanya la pròrroga pressupostària, però ha deixat en l'aire l'aprovació del decret de suplement de crèdit que prepara el Govern per injectar fins a 4.000 milions addicionals als comptes del 2023, els vigents. La negociació, apunten diverses fonts consultades per l'ARA, està verda a hores d'ara. En paral·lel, ERC també pressiona el govern espanyol, que té el seu propiviacrucisamb Junts. "Si no hi ha sobirania fiscal, Sánchez no tindrà pressupostos", ha avisat la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany. El finançament singular és el pacte principal pel qual Esquerra va votar a favor de fer Salvador Illa president, però el document, de 25 pàgines, conté punts que, mig any després, no s'han complert. La queixa dels republicans és que el Govern arrossega els peus: "Van tard i malament", lamenten fonts republicanes.

D'entrada, ERC i el PSC es van comprometre a crear una convenció nacional per a la resolució del conflicte polític, proposta que recorda la taula de partits que van reclamar els socialistes (sense èxit) quan Salvador Illa era líder de l'oposició. L'òrgan, que ha de presidir ERC, havia de presentar les seves conclusions al Parlament, però ni s'ha constituït. El compromís era activar-lo en el primer ple ordinari de la legislatura. Tanmateix, es va ajornar fins i tot abans que es desfermés la guerra interna a Calàbria: el grup parlamentari dels republicans defensava trobar una fórmula que els permetés sumar la CUP i Junts, mentre que els socialistes van preferir que fossin els seus socis qui configuressin aquest espai a la seva mesura.

A banda d'abordar el conflicte polític, la convenció també havia de fer un monitoratge de la llei d'amnistia i el Govern li havia de donar suport creant una oficina per garantir-li "recursos humans, tècnics i materials" per fer les seves tasques. Ja s'ha iniciat el segon període de sessions parlamentàries i encara no n'hi ha ni rastre. Des del Govern es limiten a apuntar que compliran aquest acord i la resta. Fonts del PSC matisen que en parlaran amb ERC una vegada es constitueixi amb totes les de la llei la comissió de seguiment dels pactes, també en espera. I donen per fet que això no passarà fins que els d'Oriol Junqueras culminin el procés intern del partit el 15 i 16 de març, malgrat que asseguren mantenir contactes "constants" i fluids amb la nova cúpula d'ERC.

El català i l'acció exterior

El foment del català també va centrar el pacte d'investidura: ara bé, el Pacte Nacional per la Llengua continua sense data, tot i que l'acord està molt avançat, segons fonts consultades. El pacte establia que s'havia de fer durant els 100 primers dies del nou Govern, un nou termini incomplert. Tampoc s'ha creat encara l'oficina que s'havia d'adscriure al Consell Català de l'Esport per promoure les seleccions esportives catalanes, dotada amb 100.000 euros, i fonts de la conselleria no aclareixen si, amb els comptes prorrogats, podrien tirar-la endavant o no. Ara bé, el conseller d'Esports, Berni Álvarez, ja va avisar fa unes setmanes que l'executiu no es mourà per impulsar la selecció catalana de futbol, cosa que ERC veu com una "renúncia". Els republicans també arrufen el nas amb el pla Brussel·les d'acció exterior del Govern, que lamenten que eviti "denunciar" les vulneracions de drets a Catalunya davant les institucions europees. Un dels punts del pacte era mantenir i ampliar la xarxa de delegacions a l'exterior. L'executiu l'ha conservat, però no l'ha estès ni, de moment, s'està movent per fer-ho.

Els comuns van pas a pas

L'actitud dels comuns respecte al govern d'Illa és diferent de la d'ERC: dins de l'espai hi ha consens que l'acord d'investidura va ser un bon pacte perquè va fer que el PSC es mogués en temes clau, com ara el privilegi fiscal del Hard Rock —ja definitivament tombat— o el manteniment de les bonificacions al transport públic per al 2025. Mentre ERC s'esforça per marcar distàncies amb el PSC, els comuns prioritzen anar partit a partit. Després del règim sancionador de l'habitatge, les pròximes parades a negociar són el desplegament del cos d'inspectors que l'ha d'aplicar, la unitat contra els desnonaments i la llei de barris —amb una primera convocatòria a l'estiu amb una dotació pendent de concretar—. Fonts del partit expliquen que també insistiran en la pujada de la taxa turística —que es va quedar penjada en la negociació dels pressupostos— i en garantir l'atenció al metge de família en 48 hores, una fita que fa anys que intenten que compleixi el Govern de torn (abans, ho van signar amb l'executiu d'Aragonès). Pel que fa a l'àmbit educatiu, pressionaran per garantir les beques menjador i l'impuls a la formació professional.

Ara bé, els comuns no amaguen la seva incomoditat pel fet que el Govern aprovés un dels seus dos primers decrets, el que aixecava les sancions per la sequera als municipis, amb Junts. El missatge va arribar fins a la conselleria d'Economia: si la foto es repeteix, no els trobaran tan receptius a l'hora de negociar les votacions en les quals el Govern, en minoria, es juga ser capaç de demostrar que té al darrere una majoria parlamentària per empènyer la legislatura.