Mig any d'equilibris per aïllar Vox al Parlament

BarcelonaL'11 de març del 2021, un dia abans que es constituís el Parlament de la tretzena legislatura, el PSC, ERC, JxCat, la CUP i els comuns es van posar d'acord per donar resposta a una situació inèdita: l'entrada de l'extrema dreta, amb onze diputats, a la cambra catalana. No normalitzar la seva presència, combatre els discursos d'odi o impedir l'accés dels ultres als càrrecs de responsabilitat de la institució eren els objectius del decàleg que els partits van subscriure a tall de cordó sanitari al voltant de Vox. Però alinear 115 parlamentaris (de 135) amb una estratègia comuna no era fàcil, i els socialistes es van desmarcar formalment de l'acord poc després que comencés a caminar. El debat sobre com aïllar els d'Ignacio Garriga sense donar-los protagonisme, l'amenaça dels ultres amb recórrer a la justícia i, sobretot, els límits del reglament marquen des de fa set mesos un pacte que, tot i els equilibris, ha donat resultats. L'últim va ser la setmana passada, amb l'acord dels cinc partits per demanar a la mesa que valori si es pot sancionar Garriga pel seu discurs xenòfob.

"Vox no està condicionant l'agenda i el seu impacte és molt residual", reivindica la diputada d'ERC Najat Driouech. "No hi ha cap agressió sense resposta", afegeix la cupaire Basha Changuerra. Amb més o menys intensitat, totes les formacions implicades valoren positivament el desplegament del decàleg. Destaquen que, malgrat ser la quarta força a la cambra, l'extrema dreta no té representació a la mesa -a diferència del que passa al Congrés- ni ocupa de moment cap presidència a les comissions. A l'abril, a més, els partits sobiranistes van fer mans i mànigues amb una fórmula de votació innovadora perquè tampoc obtingués el senador autonòmic que li corresponia. Aquest últim punt va ser recorregut pels ultres al Tribunal Constitucional (TC) i, tot i que era un dels compromisos del decàleg, no va rebre l'aval del PSC. "Aquella fórmula estava feta ad hoc per deixar Vox fora i podia ser motiu d'inconstitucionalitat", justifica Raúl Moreno, portaveu adjunt dels socialistes. Tot i distanciar-se llavors del front comú, Moreno assegura que els "mecanismes de coordinació" amb la resta de partits no s'han trencat en cap moment. Les cinc formacions, de fet, mantenen el compromís de no secundar cap iniciativa de Vox, que perd sistemàticament totes les votacions a la cambra.

Però ¿com s'organitza en el dia a dia el cordó sanitari? Representants d'ERC, JxCat, la CUP i els comuns mantenen trobades regulars per abordar l'estratègia a seguir, però també es comuniquen de manera més fluïda a través d'un grup de Telegram que bull a cada intervenció dels diputats de Vox. Segons explica Jéssica González (En Comú Podem), és en aquest canal on sovint es posen d'acord per desmentir o rebatre al moment els discursos dels parlamentaris de la ultradreta. Una tasca que, admet Changuerra, no és senzilla quan s'ha de contraatacar amb dades. Altres cops és la presidenta del Parlament, Laura Borràs (Junts), qui recorda que no es poden fer servir expressions discriminatòries. Malgrat que des de la CUP reclamen més "contundència" amb retirades de la paraula o expulsions de la cambra, fonts properes a Borràs defensen la seva estratègia per evitar fer el joc a Vox. "S'espera que acabin la intervenció per fer llavors les indicacions corresponents i evitar així el minut de bronca que ells busquen", sostenen. L'objectiu comú de tots els partits, de fet, és evitar que els de Garriga puguin recórrer al "victimisme" i acabar donant-los un altaveu més gran, com consideren que passa a Madrid.

El risc de la judicialització

Aquest és un dels arguments del PSC per no sumar-se a algunes de les iniciatives del cordó sanitari; l'altre, "no fer coses il·legals o que puguin ser recorregudes", explica Moreno. I aquí és on hi ha el gran escull per complir amb un dels punts del decàleg: impedir la presència de l'extrema dreta a les meses de les comissions. Fins ara s'ha aconseguit amb l'argument que no s'han constituït totes, però el reglament estableix que les presidències de les comissions s'han de distribuir "proporcionalment" entre els grups "en funció del nombre de diputats". Fonts parlamentàries, amb tot, alerten que no concedir-ne cap a Vox podria ser recorregut pel partit i arribar a tenir conseqüències penals per a la mesa. Els grups s'han emplaçat a arribar a un acord aquesta setmana per desbloquejar aquest punt i, segons diverses fonts, valoren optar per una solució intermèdia: concedir als ultres la coordinació d'alguna comissió sense pes polític. Això implicaria saltar-se un dels compromisos del pacte, però evitaria la judicialització i la publicitat d'una previsible victòria de Vox davant del TC, apunten les fonts.

Un altre dels reptes a afrontar és l'impuls de diversos canvis normatius per limitar l'acció de l'extrema dreta, com ara modificar el requisit d'unanimitat per a les declaracions institucionals en favor d'una majoria qualificada o agilitzar la possibilitat de sancions. Aquests punts implicarien obrir el meló de la reforma del reglament, i això genera moltes resistències entre els partits perquè suposaria abordar altres aspectes que no tenen a veure amb el cordó sanitari a Vox. Tot i això, la secretària segona del Parlament, Aurora Madaula (JxCat), confirma que la voluntat de la mesa és posar fil a l'agulla aviat per arribar a un acord sobre el tipus de reforma que caldria fer. Tot i les dificultats tècniques, Madaula afirma que "s'estan movent coses" i que el decàleg "està funcionant", i posa com a exemple que el discurs de Garriga podria comportar-li una multa d'entre 600 a 12.000 euros.

A l'espera de veure com es resol aquest cas concret, els partits se centren ara en l'objectiu d'engegar la comissió d'estudi sobre el racisme institucional. És allà on confien poder nodrir el debat antifeixista amb la societat civil i portar així la lluita contra Vox més enllà dels murs de la cambra. "No podem ser naïfs pensant que aturarem l'extrema dreta al Parlament amb un decàleg [...] És al carrer, on podem incidir", sosté González. Les dades, per ara, indiquen que es va pel bon camí: l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (maig del 2021) assenyalava que Vox perdia ara entre tres i quatre diputats i passaria a ser sisena força, i Garriga apareixia com el líder polític més mal valorat (amb un 2,31 sobre 10). Immigració i inseguretat, cavalls de batalla del partit per atraure vots, se situen als baròmetres del CEO molt lluny de ser els principals problemes per als catalans.