Miquel Pueyo: "La meua missió era trencar amb la continuïtat dels alcaldes socialistes"
Alcalde de Lleida (ERC)
BarcelonaAlcalde de Lleida, la sisena ciutat de Catalunya per població, Miquel Pueyo (Lleida, 1957) va guanyar les municipals del 2019 i va acabar amb quaranta anys de governs socialistes a la Paeria. Ara es torna a presentar però anuncia que serà l’última vegada.
Què li queda per fer?
— Després de 40 anys de governs socialistes, quatre anys són molt poca cosa. A més a més, d’aquests quatre anys, dos anys i mig han estat de combat quotidià per la vida i per la salut. I també li he de dir una cosa: la meua missió era trencar el sostre de vidre de la continuïtat dels alcaldes socialistes.
Al debat de candidats que l’ARA va fer el 2019, van discutir si era millor el projecte de Torre Salses, un parc comercial de grans superfícies, o la zona de petits comerços que preveia el pla de l’estació. On som quatre anys després?
— Quatre anys després, Torre Salses no s’ha fet, però la corporació financera internacional que hi ha darrere ens ha denunciat per prevaricació a mi i el primer tinent d’alcalde i ens ha portat al Tribunal de Comptes de l’Estat, probablement perquè ha decidit prendre part d’una manera indissimulada en la cursa electoral de l’any 23.
En favor de qui?
— Òbviament, a favor del Partit Socialista, que és amb qui en els darrers compassos del mandat anterior van establir acords per tirar endavant el mall. I també dic el PSC perquè persones que havien treballat en el gabinet de l’anterior alcalde treballen actualment per a la corporació que hi ha darrere de Torre Salses.
I el pla de l’estació?
— Durant aquest estiu signarem el conveni definitiu amb Adif. Per tant, licitarem perquè algun operador tiri endavant aquest pla de petites i mitjanes superfícies dins de la ciutat, enllaçant amb l’eix comercial. I enguany posarem a Torreblanca - Quatre Pilans 240 hectàrees de sòl industrial.
I a veure si així no se’n van empreses de Lleida cap a l’Aragó.
— Efectivament, tot i que aquest estudi famós el que ens demostra és que les empreses se’n van cap a Madrid per raons fiscals, se’n van cap a l’entorn de Barcelona per raons d’oportunitat de capitalitat i en un petit percentatge se’n van cap a la província d’Osca. A l’anunci del Govern d’avançar cap a una finestreta única m’hi afegeixo amb entusiasme. El nostre sistema administratiu ens fa poc àgils.
Doncs a Osca es veu que són molt àgils.
— L’Aragó ha creat una espècie d’oficina que dona suport a les iniciatives prioritàries. Escolti, si soc jo a vegades qui perd la paciència. ¿Vostè sap el que costa en un ajuntament decidir l’adquisició de tres bicicletes elèctriques? Vols arranjar un carrer i poden passar 7 mesos. Això és molt frustrant. L’Estat i la Generalitat s’haurien de plantejar un model de fiscalització de la despesa pública que no fos tan previ i garantista, sinó a posteriori.
¿A Lleida hi arribarà alguna partida dels fons Next Generation?
— Sí. Tenim assegurats ja uns 11 milions d’euros als quals s’han de sumar els 4 milions que ha de posar l’Ajuntament i que dedicarem a processos de renaturalització al turó de Gardeny i el Turó de la Seu; crear espais que puguin funcionar com a refugis climàtics, perquè a la ciutat de Lleida i el seu entorn, l’increment de la mitjana de temperatura dels últims anys ha sigut d’1,7 graus.
Què passarà amb els temporers aquest any?
— Li puc dir amb molta tranquil·litat que les persones temporeres que encara no han trobat feina o que no la trobaran perquè formen part d’aquest 40% sense papers, que per a l’Estat no existeix, estan dormint en un pavelló molt ben adaptat. Cada nit hi ha entre 100 i 120 persones i, per tant, no hi ha persones dormint al carrer. També hi ha menys temporers aquest any, perquè la collita serà menor a causa de les tres nits de gelada. I tenim pisos de l’empresa municipal d’Urbanisme llogats a persones que han vingut a collir, a preus molt assequibles.
¿Ha aconseguit estabilitzar el govern municipal després de la sortida del Comú?
— El Comú ens exigia unes gesticulacions, però en el tema de Torre Salses, els denunciats per prevaricació som el primer tinent d’alcalde i jo, no ho són els regidors del Comú. I el PSC va fer un ridícul històric, perquè no va acabar d’aclarir si impulsava o no una moció de censura i al final no n’hi va haver. Ens hem trobat un grup municipal socialista molt adolorit per haver perdut l’alcaldia. Haurien de fer un pas cap a la generositat.
¿La gestió que està fent ERC amb la taula de diàleg li sembla suficient?
— Miri, jo milito a ERC des de l’any 88 i n'he vistes de tots colors. Fa trenta anys hi havia molta gent que ens mirava per damunt de l’espatlla, eren els anys dolços del pujolisme homogeni, definitiu, inapel·lable. Això de la taula de diàleg és complicat, però amb l’adversari sempre s’ha de buscar de forçar-lo a dialogar. Ara, per la banda de l’Estat hi ha una certa deslleialtat: és molt difícil mantenir una taula de diàleg mentre t’estan espiant els telèfons.
No veu una desmobilització?
— Sí, ho he vist en amics i coneguts que diuen de retirar-se. Però la mateixa mobilització de l’1 d’Octubre és històricament impressionant, i a partir d’aquesta mobilització hem de construir un futur. Hem de saber destriar la nostra dimensió biològica de la dimensió històrica. En una frase de Josep Vallverdú, a vegades soc pessimista, però a nivell històric soc i seré ser optimista.
O sigui que quatre anys més en el cas de guanyar i cap a casa.
— Cap a casa. Si la salut m’ho permet, la meua il·lusió és tornar a la universitat a donar classes. I en l’àmbit personal hi ha una cosa que em faria molta il·lusió, que seria tornar a fer hort.