Metsola encarrega al Parlament Europeu que estudiï l'oficialitat del català

Brussel·lesNou pas endavant perquè es pugui fer servir el català al Parlament Europeu. La presidenta de l'Eurocambra, Roberta Metsola, ha encarregat aquest dilluns al grup de treball de Llengua dels Ciutadans i Serveis Lingüístics que estudiï la petició del govern espanyol de permetre l'ús del català a la cambra comunitària, segons informen diverses fonts europarlamentàries a l'ARA. Entre d'altres, Metsola ha demanat que s'analitzi quin cost podria comportar que s'utilitzés la llengua catalana al Parlament Europeu i quines implicacions legals tindria, així com qüestions de logística i de recursos humans.

El grup de treball que ha rebut l'encàrrec es va crear el setembre passat i està format pel socialista català Javi López, que s'ha mostrat molt favorable a la iniciativa, i el popular valencià Esteban González Pons. També en forma part l'eslovac liberal Matin Hojsík, la ultradretana italiana Antonella Sberna i la francesa Omarjee, que és del grup europarlamentari de l'Esquerra.

Pel que fa als terminis, el Parlament Europeu i el grup de treball eviten posar-se cap data límit, però preveuen que tindran les conclusions durant els pròxims mesos. El mateix conseller d'Acció Exterior i de la UE, Jaume Duch, que abans era el portaveu de la mateixa cambra comunitària, ha dit en més d'una ocasió que espera que d'aquí a uns mesos o a tot estirar un any ja es pugui parlar català als plens de l'Eurocambra.

D'altra banda, Metsola també ha demanat recopilar informació sobre quin és l'estatus del català a la resta d'institucions comunitàries. En aquest sentit, cal recordar que es pot fer servir al Comitè de les Regions i a les trobades ministerials del Consell, tot i que s'ha d'avisar amb set setmanes d'antelació i els costos de traducció els assumeix excepcionalment Espanya i no la UE. A més, els ciutadans es poden adreçar en català a la Comissió Europea, als eurodiputats del Parlament Europeu i a la gran majoria d'institucions del bloc comunitari.

La tercera és la bona

Aquesta és la primera vegada que la presidenta de l'Eurocambra dona continuïtat a la petició del govern espanyol de permetre l'ús del català, malgrat que és la tercera carta que el govern espanyol li envia des que ho va acordar ara fa més de dos anys amb Esquerra. Les anteriors missives del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, havien quedat en no res i la seva demanda s'havia quedat en punt mort.

De fet, en l'anterior legislatura no hi havia prou vots favorables a la mesa del Parlament Europeu perquè es tramités la iniciativa o, almenys, es poguessin fer passos endavant en aquest sentit. I els mateixos eurodiputats favorables a l'ús del català, gallec o euskera, preferien no forçar cap votació perquè temien perdre-la.

Ara bé, després de les eleccions l'aritmètica parlamentària ha canviat i pot facilitar que s'acabi permetent l'ús del català a l'Eurocambra. El factor més decisiu és que Ciutadans no hagi obtingut representació. El grup europarlamentari dels liberals és la formació que pot fer decantar la balança i ja no compta amb la pressió interna del partit taronja perquè hi voti en contra. En aquest grup europarlamentari només hi queda un partit de l'Estat, i és el PNB, que és clarament favorable a la iniciativa, que també busca que l'euskera i el gallec siguin oficials a l'Eurocambra.

També pot jugar a favor de la proposta de permetre el català que s'hagi mantingut el cordó sanitari amb gran part de l'extrema dreta a l'hora de repartir-se els càrrecs de la mesa de l'Eurocambra. Així doncs, l'extrema dreta gairebé no hi té pes i veu molt limitada la seva capacitat de fer entrebancar la iniciativa.

L'optimisme que regna sobre l'ús del català al Parlament Europeu contrasta amb la proposta d'Espanya de fer-lo oficial a totes les institucions europees, tal com va acordar amb Junts. Fa més de mig any que ni es discuteix en una trobada ministerial i diferents fonts diplomàtiques asseguren a l'ARA que fa mesos que el govern espanyol no els interpel·la sobre aquesta qüestió.