El director de Método 3 al jutjat: "El més segur" és que Camacho va demanar gravar el dinar de La Camarga

BarcelonaEl director de l'agència de detectius Método 3, Francisco Marco, va declarar el passat 21 de febrer davant la jutgessa encarregada d'instruir el cas de les escoltes secretes que "el més segur" és que la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va demanar que fos gravat el seu dinar al restaurant La Camarga de Barcelona amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, el 7 de juliol del 2010. La seva declaració consta al sumari del cas Método 3 -aquest dilluns se n'ha aixecat el secret i hi ha tingut accés l'ARA [veure el vídeo de la declaració a l'ARA TV Premium].

Marco va assegurar a la jutgessa que ell ni va autoritzar la gravació ni en va tenir coneixement fins que el cas va sortir a la llum pública el febrer del 2010, però després de veure'n l'expedient i parlar amb els treballadors de la seva agència que es van encarregar de l'enregistrament del dinar, va poder extreure'n una sèrie de conclusions. I una d'elles és que Camacho, per força, n'havia d'estar al cas i havia de comunicar-ho a Método 3. "El que és obvi és que algú que participava en aquell dinar n'havia informat, perquè no som mags", va assegurar [veure el vídeo de la declaració a l'ARA TV Premium].

Malgrat això, Marco remarca que "ningú" de l'agència coneixia personalment Camacho, que podria haver "utilitzat un amic" per encarregar la gravació. Qui va ser, doncs, la persona que va encarregar-ho? Marco no revela qui era "el client" que es va posar en contacte amb Método 3, concretament amb l'exdetectiva de l'agència Elisenda Villena. Un informe policial més recent assenyala el PSC, llavors amb José Zaragoza a la secretaria d'organització, com el client que va pagar per tenir la gravació.

En aquell dinar, l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola, María Victoria Álvarez, bolcava tot tipus de comentaris sobre els presumptes tripijocs de la família Pujol Ferrusola. CiU ja ha denunciat que darrere d'aquest cas s'amaga un conjunt d'interessos entre el PP i el PSC per gratar informació altament inflamable contra l'entorn de l'expresident de la Generalitat i, per extensió, contra CiU.

Pressions del govern espanyol

Dos dies abans d'aquesta declaració davant la jutgessa, el 19 de febrer, Marco va fer-ne una altra en què va denunciar haver rebut "pressions i xantatges velats" per part del govern d'Espanya i del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. La seva declaració consta al sumari del cas Método 3. En la declaració hi consta que "no concreta" quin tipus de pressions, però dóna a entendre l'interès governamental perquè no es fes públic el contingut de la cinta, cosa que va acabar passant malgrat la prohibició expressa del jutge.

El mateix dia Marco havia declarat a la policia judicial de Barcelona que la periodista d''El Periódico' Mayka Navarro li havia ofert aquell mateix dia, en nom del ministeri de l'Interior i del comissari principal de la Policia Nacional en un paper de mediadora, un acord en relació amb tots els dossiers polítics, que Marco va negar tenir i que no es va materialitzar. Hores després al propietari de l'agència l'hauria interceptat un agent del CNI, el servei d'intel·ligència del govern espanyol, que el va advertir: "Sabem que Alícia ho sabia [que se la gravava]. Salva-la. Calla o et farem callar".

Entre les declaracions també hi ha la d'Alejandro Borreguero davant la Policia, en què explica que Sánchez-Camacho tenia coneixement de la gravació i que no va posar ella el micròfon "perquè deia que es posaria nerviosa i no gravaria bé".