Jordi Martí: “Al PSC no hi caben els que puguin haver espiat als adversaris”
El cap de files del PSC a l'Ajuntament de Barcelona envia una piulada on suggereix que el partit és al darrere del cas d'espionatge a La Camarga
BarcelonaEl tortuós cas de Método 3 i el presumpte espionatge que va patir Alícia Sánchez-Camacho quan dinava en un restaurant de Barcelona amb l'exparella de Jordi Pujol Ferrusola ha tornat al primer plànol de l'actualitat aquest divendres, quan la Cadena Ser ha avançat que va ser el PSC qui va abonar 1.750 euros a Método 3 perquè enregistrés la famosa i polèmica conversa de La Camarga. Des del PP, Dolors Montserrat ha dit que, de confirmar-se la informació, es tractaria d'un cas d'espionatge polític "molt greu" que "no es pot tolerar" en un país democràtic, mentre que el PSC ha insistit que no té res a veure amb la gravació, i s'ha posat "a disposició de la justícia". Però, també en aquest cas, el partit no ha parlat amb una sola veu: mentre la versió oficial insistia a desvincular els socialistes del cas, Jordi Martí feia al seu compte de Twitter una piulada ben contundent: "Al PSC no hi caben els que puguin haver espiat als adversaris".
La piulada de Martí, president del grup municipal dels socialistes catalans a Barcelona, és un nou míssil en la línia de flotació d'un partit al qual el moviment sobiranista ha sotmès a intenses tensions internes. Amb la seva piulada, el cap de files del PSC a l'Ajuntament de Barcelona torna a desvincular-se de la direcció del partit, ja que mentre que la versió oficial dels socialistes és que ells no tenen res a veure amb la gravació, de la piulada de Martí es dedueix que el partit sí que és al darrere del cas d'espionatge a La Camarga.
Per afegir sal a la ferida, Martí ha triat una fórmula ben concreta per fer la piulada, al·ludint al polèmic article d'Antonio Balmón a 'El Periódico' en què assegurava que al PSC "hi sobrava gent", una afirmació que ha causat tibantor entre el sector oficial i els crítics. Martí ha estat, justament, un dels que més han lamentat l'article de Balmón, a qui va arribar a replicar amb un article al mateix diari, on acusava la direcció del partit d'autoritarisme.
