Caben mesures legals contra la presa de possessió de Puigdemont?

Barcelona“Promet complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament?”. Aquesta pregunta de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sense cap referència a la Constitució espanyola ni al rei Felip VI, i la resposta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, han creat polseguera. La polèmica per un gest que accentua la voluntat de desconnexió del Govern amb l'estat espanyol ha arribat fins al punt que l'Advocacia de l'Estat estudia si hi ha base jurídica per emprendre accions legals contra la presa de possessió del nou president català, i el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dimecres que els serveis jurídics estan estudiant "qualsevol pas que no compleixi amb la legalitat vigent". Els experts consultats per l'ARA, però, no veuen recorregut a l'enèsima batalla jurídica entre l'Estat i la Generalitat. Malgrat reconèixer la repercussió política d'una presa de possessió sense mencions al rei ni a la Constitució, apunten que no hi ha arguments jurídics per prendre cap mesura legal.

Marcel Mateu

Professor de dret constitucional de la UAB

"El redactat està ben pensat", apunta el professor de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Marcel Mateu en ser preguntat per la frase utilitzada pel president de la Generalitat. Segons argumenta, l'Advocacia de l'Estat pica ferro fred si intenta buscar les pessigolles a la Generalitat per la presa de possessió. Existeixen, recorda, fins a cinc sentències del Tribunal Constitucional (TC) que avalen que els càrrecs públics no hagin de manifestar l'acatament a la Constitució si no ho fixa la llei.

En el cas de la Generalitat, Mateu apunta que la primera competència de l'Estatut és la potestat de Catalunya per organitzar les seves institucions, començant per la de la Presidència de la Generalitat, i que en exercici d'aquesta capacitat mai s'ha legislat sobre la fórmula que s'ha d'utilitzar per prometre o jurar els càrrecs. Afegeix, a més, que tots els diputats –Puigdemont ho és– firmen un text on es comprometen a respectar la Constitució i l'Estatut. Sí que remarca que darrere de la fórmula triada per Puigdemont hi ha un fort contingut polític, ja que obviant el rei i la Constitució simbolitza "una nova etapa" més enllà de l'autonomisme.

Xavier Arbós

Catedràtic de Dret Constitucional de la UB

Tampoc el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Xavier Arbós veu recorregut a la decisió de l'Advocacia de l'Estat d'estudiar si hi ha base jurídica per emprendre accions legals. Segons defensa, la fórmula no pot ser declarada il·legal perquè no hi ha una norma apreciable que pugui haver estat vulnerada, tampoc el decret 707/79, que determina la fórmula de jurament o promesa per a la presa de possessió de càrrecs públics.

Malgrat que considera "evidents" les "connotacions polítiques" de la frase de Puigdemont, Arbós creu que des del punt de vista jurídic no hi ha resposta aplicable. A més, recorda que Puigdemont és diputat al Parlament i que tots els parlamentaris signen un compromís amb l'Estatut i la Constitució. En el cas dels diputats de JxSí, en l'escrit presentat a la cambra van afegir que prometien respectar aquestes dues lleis "per imperatiu legal", i es posaven a disposició del president de la Generalitat i del Govern per proclamar l'"estat català lliure i sobirà". El catedràtic de Dret Constitucional opina també que suspendre la presa de possessió no tindria sentit perquè Puigdemont ja ha estat nomenat pel rei.

Mercè Barceló

Professora de dret constitucional de la UB

"És legal la presa de possessió, no hi ha cap norma aplicable i hi ha jurisprudència que diu que es poden utilitzar fórmules diferents", assegura la professora de dret constitucional de la UB Mercè Barceló. La jurista argumenta que el decret de 1979 no té aplicació a Catalunya perquè la Generalitat té competència exclusiva en organització de les seves institucions. I, en aquest cas, no ha regulat la fórmula de presa de possessió dels càrrecs executius. "S'entén, doncs, que la fórmula és lliure", assegura.

A més, Barceló fa referència a una sentència del Tribunal Constitucional de 1985 que disposava que un reial decret no era una norma de rang suficient per regular la presa de possessió. Des d'aquell moment l'Estat ha regulat de forma sectorial la presa de possessió dels càrrecs de l'exèrcit, del poder judicial i dels parlamentaris i regidors. No hi ha regulació expressa per als càrrecs del poder executiu.

D'altra banda, hi ha una sentència del Tribunal Suprem que deixa establert que el que importa en la presa de possessió és que es deixi clar que la promesa del càrrec implica complir les seves obligacions. "Puigdemont va deixar clar que assumia les funcions inherents al càrrec, entre elles, acatar la Constitució".

Francesc Xavier Tauler

Jurista

El jurista Francesc Xavier Tauler també opina que la presa de possessió de Carles Puigdemont és plenament "lícita". Argumenta que malgrat que hi hagi el decret de 1979 que regula la presa de possessió dels càrrecs públics, no és aplicable en aquest cas. "Hi ha valors superiors a l'ordenament jurídic que s'han de tenir en compte, com el pluralisme polític", diu, i esgrimeix que un càrrec polític té la legitimitat per voler canviar també l'ordenament jurídic.

"No tindria sentit jurar un ordenament jurídic quan el que es vol legítimament és transformar-lo", afegeix, "és lícit d'acord amb el sistema constitucional actual i hi ha jurisprudència que ho avala". Insisteix que la interpretació de les normes no es pot fer de manera aïllada sinó que cal interpretar-les de forma "integrada" i tenint en compte els "valors superiors" de l'ordenament, també el context en què es donen.

Josep Pagès

Professor de dret a la UAB

El professor de dret de la Universitat Autònoma comparteix el criteri de Barceló i Tauler. Josep Pagès defensa que el decret de 1979 no és aplicable en aquest cas perquè el president de la Generalitat és un càrrec polític. A més d'acatar l'ordenament vigent, els polítics també són "impulsors" del canvi, esgrimeix.

En aquest sentit fa referència a la jurisprudència del Tribunal Constitucional que avala aquesta tesi i també a la presa de possessió que acostumen a fer els lehendakaris al País Basc.