La mesa tramita les mateixes preguntes del PSC sobre el col·lectiu trans que va frenar fa una setmana

BarcelonaTot i que el PSC s'ha negat a canviar-ne el redactat, la mesa del Parlament ha admès a tràmit aquest dimarts les dues polèmiques preguntes del PSC sobre el col·lectiu trans que l'òrgan rector de la cambra va deixar en standby no fa ni una setmana. Llavors es van frenar a l'espera que els socialistes replantegessin unes qüestions que membres de la mesa van titllar de transfòbiques, però el PSC ha optat per mantenir-les sense tocar una coma malgrat que el redactat de les preguntes havia generat també malestar dins del partit.

Fonts socialistes s'escuden en el fet que, més enllà del debat intens que hi va haver dins la mesa fa una setmana, mai se'ls ha traslladat una petició formal de canvi de redactat. Un extrem que veus pròximes a la presidència del Parlament qüestionen, ja que consideren insòlit que el PSC no es doni per assabentat de la petició de la mesa quan té dos membres dins l'òrgan de la cambra que van estar presents en la discussió de fa una setmana. Amb tot, les dues preguntes han sigut tramitades aquest dimarts amb el mateix format i les mateixes expressions que fa una setmana i, segons expliquen fonts parlamentàries, ni tan sols han generat debat: s'han aprovat sense votació i per unanimitat.

D'aquesta manera, la mesa ha permès que el PSC pregunti al Govern dues qüestions sobre el col·lectiu trans. La primera, sobre un capítol d'X, la sèrie en què les Tres Bessones feien referència a qüestions sexuals i que posteriorment va ser retirat. "Quina és la base científica de presentar la sexualitat humana dissociant els òrgans sexuals del sexe de les persones?", demana el PSC.

La segona pregunta era sobre el fet que les persones trans empresonades puguin demanar un trasllat a un centre penitenciari que correspongui al seu gènere. "¿S'han avaluat les conseqüències que per a les dones han tingut els trasllats de persones trans a les presons de dones?", pregunten els socialistes. Des del 2019 que la Generalitat autoritza a fer-ho i a l'Estat es permet des del 2006. Amb tot, aquestes preguntes van suscitar crítiques dels grups parlamentaris, però també de diversos col·lectius pels drets LGTBI, que les van considerar "estigmatitzadores".

Avui, però, han sigut només dues qüestions més de les 280 preguntes al Govern que la mesa ha registrat i, segons fonts presents a la reunió, pràcticament ni s'ha debatut al respecte. La setmana passada hi va haver un extens debat sobre la seva adequació formal —bàsicament en la forma en la qual estaven redactades— però també jurídic, ja que es va haver de trobar l'encaix legal perquè la mesa les pogués posar en pausa. Finalment, es van agafar a l'article 163 del reglament per frenar les qüestions: s'hi afirma que no es poden admetre a tràmit preguntes que "continguin expressions ofensives per a la dignitat de les persones o que en menystinguin els drets".

Els dos membres del PSC es van mostrar a favor de tramitar-les, mentre que els independentistes van votar posar-les en pausa. Per la seva banda, els lletrats van ser partidaris de no frenar-les, tot i que van donar via lliure a la mesa. El canvi de criteri dels independentistes ve donat, segons fonts consultades, per la voluntat de no ser un òrgan de censura. També al veure l'immobilisme del PSC s'ha optat per no generar més debat sobre la qüestió.