¿La mesa del Parlament de l'1-O pot sortir indemne del segon judici?

BarcelonaDe judicis vinculats al Procés ja n'hi ha hagut molts, però és inèdit que un d'ells s'hagi hagut de fer dues vegades. Aquest dijous ha quedat vist per a sentència un altre cop el judici per desobediència contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament del 2017, la que va tramitar algunes de les iniciatives més polèmiques del Procés, com ara les conegudes com a lleis de desconnexió. És la segona vegada que s'ha de fer, perquè el primer va ser anul·lat pel Suprem per la falta d'imparcialitat de dos dels tres jutges. Entre un judici i l'altre han passat 966 dies. En algunes coses hi ha hagut diferències, en d'altres, tot ha continuat igual. Amb els canvis que hi ha hagut, ¿n'hi haurà prou per modificar el primer veredicte, que va condemnar els acusats a 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa cadascun?

1. Diferències

Renovació dels magistrats

La gran diferència entre els dos processos és evident: els tres jutges que formen el tribunal han canviat de dalt a baix. Jesús Maria Barrientos (el president del TSJC), Carlos Ramos i Jordi Seguí han deixat pas a Fernando Lacaba, Francesc Segura i Maria Jesús Manzano. Barrientos i Lacaba no tenen el mateix perfil. El primer és conservador i no ha amagat mai la seva oposició al procés de "ruptura". De fet, el primer judici s'ha hagut de repetir perquè ell és un dels dos magistrats a qui el Suprem va apreciar falta d'imparcialitat. Lacaba és més difícil d'encasellar i, sobretot, més discret, ja que no se li coneixen posicions públiques sobre el context polític. És nascut a Saragossa, però ha fet tota la carrera a Catalunya i va estar 20 anys al capdavant de l'Audiència de Girona.

Arguments nous

Les defenses dels acusats han aprofitat la repetició del judici per introduir un argument nou a favor seu: el "greu perjudici" que consideren que s'ha causat als seus clients, que fa anys que estan atrapats en aquest procés judicial que sembla no tenir final. L'advocada Judit Gené ha recordat que, malgrat que el primer veredicte condemnatori no es va aplicar, els seus clients no han pogut tornar a presentar-se a unes eleccions, per exemple a les catalanes del 2021. Això ha suposat, a parer seu, una "vulneració de drets" i que "la pena ja ha estat complida amb escreix" amb tot aquest temps d'espera. Amb tot plegat, espera que això pugui estovar el nou tribunal. Aquest dijous, en la seva intervenció final, Gené ha demanat l'absolució dels seus clients, però ha afegit que si la sentència és condemnatòria hi hauria d'haver "atenuants" per "l'esgotament i resignació" a la qual se'ls ha sotmès.

Context polític diferent

Respecte al primer judici, celebrat el juliol del 2020, el context polític ha canviat. S'ha avançat en la desjudicialització del Procés, i en tot aquest temps hi ha hagut dos canvis substancials: s'han aprovat els indults (juny del 2021) i s'ha derogat la sedició (desembre del 2022). Aquest fet ha sigut explotat per l'altre advocat dels acusats, Raimon Tomàs. Per a ell, aquests canvis legals demostren que algunes sentències judicials del Procés, com la de l'1-O que va dictar el Tribunal Suprem, van "vulnerar drets". Per tant, la seva conclusió és que tot plegat hauria de tenir conseqüències -favorables- en les noves sentències que es dictin a partir d'ara.

2. Semblances

Estratègia calcada

Els protagonistes que han prestat declaració no han canviat pràcticament una coma del que van dir ara fa gairebé tres anys. Els acusats –Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó– han defensat que no van desobeir el Constitucional perquè, entre les seves funcions, no hi havia la de vetar el debat de lleis per més inconstitucionals o polèmiques que fossin. "No ho podíem frenar. Havíem de defensar el dret dels diputats. La desobediència oberta no la veiem", va dir Corominas. Tampoc han canviat de posició els dos membres no independentistes d'aquella mesa, José María Espejo-Saavedra i David Pérez (PSC), que han sostingut que sí que podien frenar-les, entre altres motius perquè estaven tots advertits pel Constitucional de manera "claríssima".

Ningú afluixa

Ni la Fiscalia, ni l'Advocacia de l'Estat, ni l'acusació particular exercida per Vox han afluixat el seu discurs contra els acusats. Era especialment interessant la posició de l'Advocacia de l'Estat després dels passos que ha fet el govern espanyol per intentar desjudicialitzar el Procés. En aquest cas, però, no hi ha hagut canvis i s’ha mantingut en el fet que hi va haver desobediència i que això va suposar un "perjudici" a l’Estat. Tampoc ha afluixat el jutge Lacaba en la qüestió de la "inviolabilitat parlamentària" dels acusats. Com Barrientos, ha considerat que aquest no era un motiu per frenar el judici. Si eren "inviolables" o no judicialment, ho dirà la sentència. El fiscal Pedro Ariche ha mantingut la mateixa petició de penes: 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa. En la seva última intervenció aquest dijous ha dit que "els fets no ofereixen cap dubte" i que els acusats "coneixien perfectament" a què s'exposaven.

Suport al carrer

Tant un judici com l'altre han brindat l'oportunitat a l'independentisme de mostrar una certa unitat al carrer, malgrat que el moviment passa per un moment de divisió profunda. Dimarts, el dia que va començar el segon judici, representants d'ERC, Junts, la CUP, l'ANC i Òmnium Cultural van acudir junts a donar suport als acusats. La imatge que va quedar és que, almenys per solidaritzar-se amb els represaliats, hi ha un vincle que continua viu. Ara com ara, però, no se'n veuen gaires més.