La mesa més inestable del Parlament: un canvi cada setanta dies

BarcelonaTot i que ha passat poc més de mig any –amb vacances d'estiu pel mig– des que el Parlament es va constituir, els primers compassos de legislatura no han sigut tranquils. I no per l'activitat parlamentària, que amb la tardança de la formació de Govern ha sigut més aviat poca, sinó pels canvis sobtats en els membres de la mesa. En 206 dies ja hi ha hagut tres substitucions. De l'última no en fa ni una setmana: la vicepresidenta segona, Eva Granados, serà la nova portaveu del PSOE al Senat i al seu lloc a la mesa ara s'hi asseu Assumpta Escarp. Abans d'això, a Junts Aurora Madaula va substituir Jaume Alonso-Cuevillas i, després, a ERC Alba Vergés va rellevar Anna Caula.

Les tres substitucions tenen poc a veure. Mentre que la de Granados respon a una reestructuració de les cares visibles del PSOE, Caula va ser nomenada secretària de l'Esport, i Cuevillas va ser apartat per qüestionar la desobediència simbòlica. Aquesta no és de moment la mesa amb més canvis –l'anterior en va tenir fins a quatre–, però sí que és la que ha vist més substitucions en menys temps. De fet, Cuevillas ha batut el rècord de brevetat a la mesa: 26 dies. Fins ara, cap mesa havia viscut cap canvi en els primers 100 dies de mandat.

Així, la següent en aquest rànquing és Anna Caula, amb 95 dies. I poc després ve Alba Vergés, que el 2018 va ser nomenada secretària quarta de la mesa, però 148 dies després ja era consellera. Després va venir Adriana Delgado, que ho va deixar per centrar-se en l'alcaldia de Sant Vicenç de Castellet i va ser substituïda per Rut Ribas. Tot i que en els dos últims mandats hi ha hagut entre tres i quatre canvis, això no és tradició. Pràcticament en totes les legislatures només s'ha viscut un canvi i solament en tres mandats n'hi ha hagut dos. Només a la II legislatura no hi va haver substitucions. Els motius són diversos, però la història que més es repeteix és la d'un membre de la mesa que passa a un altre càrrec. A part de Caula i Vergés, el popular Jordi Cornet el 2012 va deixar la mesa per ser delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca i el convergent Francesc Codina el 2000 per ser president del CAC. També el 2008 el diputat de CiU Ramon Camp va abandonar la mesa després de ser nomenat vocal del Consell General del Poder Judicial.

Reestructuracions

El 2014 Miquel Iceta, que ocupava un càrrec a la mesa, va ser escollit primer secretari del PSC en substitució de Pere Navarro. I el canvi de guàrdia també es va produir a la cambra: Iceta va passar a presidir el grup i Navarro va ser enviat a la mesa. Molts canvis han vingut donats també per caramboles. El 2017 Carles Puigdemont va rellevar Neus Munté, Jordi Turull va ser nomenat conseller de la Presidència, al seu lloc liderant JxSí a la cambra hi va anar Lluís Corominas i Lluís Guinó va arribar a la mesa substituint Corominas.

I només ha passat una vegada que un partit deixés d'ostentar un càrrec a la mesa durant la mateixa legislatura. L'any 2004 el Parlament es va constituir abans que el PSC, ERC i ICV pactessin el tripartit i, sense acord, els republicans van decidir fer-se un lloc a la mesa. Amb el Pacte del Tinell, però, es va acordar que ERC cedís el càrrec a ICV. Els republicans també van viure un episodi abrupte el 1996: el seu líder, Àngel Colom, va impulsar una escissió, el llavors secretari segon, Xavier Bosch, el va acompanyar i Ernest Benach va substituir-lo a la mesa. De fet, ERC és el partit que ha impulsat més canvis des del 1980, amb cinc substitucions. El segueix de prop CiU amb quatre i després ja venen Cs, PSC i ICV amb dues cadascun. On sempre hi ha hagut estabilitat és en la presidència, ja que només Carme Forcadell ho va deixar abans d'hora pel 155. I, d'altra banda, l'últim càrrec a la mesa és el que ha viscut més canvis: fins a quatre secretaris quarts han sigut rellevats.