La mesa del Parlament continuarà tramitant les lleis de desconnexió

BarcelonaLes lleis de desconnexió seguiran impulsant-se seguint el full de ruta marcat per Junts pel Sí i la CUP. La mesa del Parlament ha decidit aquest dimarts continuar els tràmits per crear les tres ponències de llei de desconnexió i ha rebutjat les peticions de reconsideració que havien presentat PP, C's i PSC.

Així, es reprenen els treballs per iniciar la redacció de les proposicions de llei de règim jurídic català, de protecció social i de l’administració tributària catalana, tot i que els lletrats del Parlament van elaborar un informe la creació de les ponències perquè l'oposició no estava d'acord que es tramités sota aquesta fórmula i es negaven a participar-hi. Aquesta via permet redactar de forma conjunta entre tots els grups polítics els textos de les proposicions de llei que posteriorment es tramitaran en seu parlamentària, però l'oposició al·lega que ells no estan disposats a participar-hi i que, per tant, s'hauria d'utilitzar una altra fórmula parlamentària, com ara la de proposició de llei, que permet que dos grups presentin un text articulat. La mesa ha pres aquesta decisió després de gairebé tres hores de reunió, en què també ha escoltat el parer de la junta de portaveus.

El vicepresident de la mesa del Parlament, Lluís Maria Corominas, ha argumentat que es compleixen els "requisits formals" per crear les ponències, i que per això s’han desestimat les peticions de PP, C’s i PSC. Ha fet referència a l’article 126 del reglament del Parlament, en què s’estableix que per crear una ponència cal que hi estigui a favor la junta de portaveus de la cambra i que ho demanin dos grups parlamentaris –en aquest cas, JxSí i la CUP–. Dues condicions que es "compleixen", ha afirmat.

La CUP ha ratificat el seu suport a la decisió de la Mesa, ja que considera que la fórmula de les ponències parlamentàries és el model més "obert" des de l'inici perquè tots els grups participin en la redacció de les lleis. "Que comenci el debat i es doni pas a la política. Deixem enrere els debats reglamentaristes", ha demanat el diputat Albert Botran en una roda de premsa al Parlament. A més, ha considerat que, encara que el Tribunal Constitucional vulgui "intercedir" en la tramitació de les lleis de desconnexió, la majoria parlamentària de Junt pel Sí i la CUP tirarà endavant. En aquest sentit, ha criticat el PP, el PSC i C's per voler presentar un recurs d'empara davant el TC, ja que li sembla un "intent de deslegitimar" un debat que és legítim". "No és una actitud constructiva", ha dit.

També el portaveu adjunt de Junts pel Sí Roger Torrent ha convidat la resta de grups parlamentaris a participar en el debat sobre les ponències de llei, que és "obert i reglamentari". En al·lusió, principalment, a Catalunya Sí que es Pot, que dóna suport al procés constituent.

La mesa ha elaborat un informe per justificar la seva decisió en què defensa les ponències perquè són una fórmula “més garantista” per als grups parlamentaris, ja que esgrimeixen que els grups podrien participar en la redacció del text des de l’inici. Un argument que no compren des de l'oposició, que es neguen a participar en la ponència.

L'oposició recorrerà al TC

El portaveu adjunt del PSC al Parlament, Ferran Pedret, ha anunciat que el seu grup presentarà un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional en considerar que els seus drets com a parlamentaris són "vulnerats". "Discrepem de la decisió de la mesa. Ha quedat clar que l'única intenció de Junts pel Sí i la CUP és no presentar un text articulat", ha sentenciat Pedret, que considera que s'ha perdut l'oportunitat de "donar valor" als serveis jurídics de la mateixa cambra.

Per la seva banda, el portaveu del PP, Enric Millo, també ha anunciat que presentaran un recurs d'empara al TC. Per al popular, la creació de les ponències és un "mal precedent" en la història del Parlament i ha acusat Junts pel Sí i la CUP d'utilitzar de forma "perversa" el Parlament per fer "propaganda secessionista". A més, ha considerat "insòlit" que no se segueixin les recomanacions dels lletrats de la cambra. La diputada popular Andrea Levy ha demanat formalment al PP, C's i el PSC presentar de forma conjunta el recurs d'empara al Tribunal Constitucional, tal com ja van fer per intentar evitar el debat sobre la resolució del 9-N. Fins i tot, Levy ha apostat perquè s'hi sumi Catalunya Sí que es Pot: "S'ha de visualitzar que són els independentistes els que estan sols".

C's ha denunciat que la Mesa del Parlament no hagi "escoltat" els lletrats del Parlament i ha acusat Junts pel Sí i la CUP d'anar en contra de la "pluralitat". "En democràcia cap polític pot silenciar a cap polític perquè pensi diferent", ha dit el diputat de C's Fernando de Páramo, anunciant així, que presentaran un recurs d'empara davant el TC.

CSQP es desmarca

També Catalunya Sí que es Pot ha mostrat el seu desacord amb la decisió de seguir impulsant les lleis de desconnexió per aquesta via però ha reiterat que ni participaran en les ponències ni contribuiran a "judicialitzar" una qüestió política. "El desenvolupament del programa electoral de Junts pel Sí no l'hem de fer la resta de grups", ha argumentat el portaveu de la confluència d'esquerres, Joan Coscubiela, que ha afirmat que el seu grup sí que està disposat a debatre si Junts pel Sí i la CUP presenten les lleis de desconnexió en un text articulat com a proposició de llei.

La setmana passada, arran de la decisió de la mesa d'acceptar la fórmula que volien Junts pel Sí i la CUP, el Partit Popular, C's i els socialistes van demanar que es reconsiderés la tramitació. És un dret dels grups parlamentaris que recull el reglament del Parlament si discrepen de la decisió de la mesa.

El Govern defensa la legalitat de les ponències

La portaveu del Govern, Neus Munté, ha defensat la legalitat de les ponències conjuntes al·legant que el parlamentarisme ha de poder debatre sobre tot. Munté, que ha dit que respecta la decisió del Parlament i les accions que es duguin a terme, ha defensat que la creació de les ponències s'adapta al reglament del Parlament.