Borràs suprimirà directament l'article de les llicències per edat

BarcelonaD'aquí poc, les llicències per edat seran història al Parlament. La mesa de la cambra, a proposta de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha decidit suprimir directament l'article del reglament, sense esperar a la negociació amb el personal. Segons fonts de la presidència de la cambra, després d'estudiar-ho s'ha considerat que es pot procedir d'aquesta manera malgrat que no hi hagi cap acord sobre la qüestió amb els treballadors: expliquen que s'ha de traslladar al consell de personal i, independentment del que digui, es pot aprovar a través de la mesa ampliada (amb la resta de grups) i de la comissió d'Afers Institucionals.

D'aquesta manera la mesa pretén accelerar el compromís de posar fi a aquest règim especial, ja que la setmana passada va dir que quedaria eliminat el 2022 després que l'ARA destapés que la cambra destina 1,7 milions d'euros a pagar 21 funcionaris que no treballen. De fet, just fa tres setmanes, la mateixa mesa havia aprovat una reforma de la llicència per edat que no suprimia el règim especial, sinó que només el reduïa de cinc a tres anys.

Amb la supressió de l'article, cap treballador del Parlament podrà sol·licitar aquest règim. Ara bé, què passa amb els que ja gaudeixen de la llicència per edat i les 12 persones que l'han sol·licitat al llarg d'aquest 2021? Segons fonts parlamentàries, els 21 funcionaris que ara mateix cobren a conseqüència d'aquest privilegi ho seguiran fent perquè es tracta d'un "dret adquirit". Una altra cosa són les 12 llicències concedides però que encara no s'han executat: un equip de lletrats estudia si, tot i haver-les autoritzat al llarg d'aquest any, es poden retirar.

Nou sistema de transparència per definir

Més enllà de decidir la supressió de la llicència per edat del reglament de personal del Parlament, la mesa també ha abordat una altra qüestió: el replantejament del sistema de transparència de la cambra. Com que el Parlament va trigar nou mesos a lliurar la informació sobre les prejubilacions remunerades, amb dimissions incloses en l'òrgan de transparència, els grups polítics han decidit revisar el mecanisme per evitar futurs casos similars. La vicepresidenta segona de la cambra, la socialista Assumpta Escarp, ha proposat a la mesa desenvolupar una regulació "pròpia" per garantir la independència dels encarregats de trametre les peticions de transparència i ha donat quinze dies als grups perquè facin propostes de reforma. De fet, és una de les qüestions que es vol incloure en la reforma del reglament que s'ha d'abordar pròximament.

En aquest sentit, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha dit en roda de premsa que "calen canvis estructurals" i garantir que el Parlament té un òrgan de "fiscalització" extern, mentre que els comuns han defensat que el cas és una "oportunitat" per guanyar en "transparència i qualitat democràtica". El PSC, per la seva banda, ha reclamat que la cambra catalana sigui "exemple de transparència, rigorositat i seriositat i que es corregeixi el que no s'ha fet bé".

El Parlament, a diferència de la Generalitat, no està sotmès al control de la Comissió de Garantia d'Accés a la Informació Pública (GAIP). És a dir, si la direcció d'estudis parlamentaris –que rep les peticions de transparència– es nega a donar dades, s'ha de fer el recurs en l'òrgan de garantia d'accés a la informació pública del mateix Parlament, a qui els serveis parlamentaris no han obeït en la qüestió de les llicències per edat. Per revertir aquesta situació, una de les possibilitats és fer un conveni amb la GAIP per tal que a partir d'ara també fiscalitzi la cambra catalana, a banda de fer més accessible la informació a través del portal de transparència o garantir la "independència" de l'organisme que rebi les peticions de transparència i que no necessàriament ho hagin de tractar funcionaris de la casa. La revisió del sistema, doncs, tot just ha començat.