MadridNi el cop a Ferraz, ni la moció de censura, ni la repetició d’eleccions. Tot i ser una au fènix de la política, capaç de renéixer de les cendres de les situacions més complicades, el coronavirus ha situat Pedro Sánchez davant del moment més dur de la seva vida. El president espanyol ha decidit fer-hi front tot sol, atrinxerat a la Moncloa amb el seu nucli dur i guiat per un comitè d’experts a qui sempre esmenta per escudar-se de les decisions que pren a última hora -encara que no sigui sempre així-. Fa un mes, i davant d’una escalada de contagis que semblava imparable, Sánchez va prendre el control de tot l’Estat per aturar el covid-19. “L’autoritat competent a tot el territori serà el govern d’Espanya”, deia el decret d’aplicació de l’estat d’alarma. Un 155 generalitzat -aplicat aquest cop per un govern progressista- que ja porta dues pròrrogues i que fa tota la impressió que s’allargarà un mes més.
Inscriu-te a la newsletter L'extrema dreta ja té nou laboratori: la tragèdia de ValènciaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
Sánchez va aplicar l’estat d’alarma amb una màxima: “Farem el que faci falta, on faci falta i quan faci falta”. La Moncloa va bunqueritzar-se i va descartar avaluar els danys polítics mentre durés la crisi sanitària i econòmica. El president espanyol va tirar pel dret sense ni trucar al líder de l’oposició i escudant-se setmana rere setmana en una reunió amb els presidents autonòmics mentre recentralitzava competències. “Ja hi haurà temps perquè els ciutadans avaluïn”, deixava anar Sánchez durant el primer debat de la pròrroga de l’estat d’alarma al Congrés, en què demanava “conciliar” allà on qualsevol líder polític “polemitzés”.
Però un mes després l’escenari ha canviat, i Sánchez, que només ha sortit de la Moncloa per anar al Congrés i visitar per sorpresa una fàbrica de respiradors als afores de Madrid -ben abillat amb mascareta i guants quan es continuava dient que no eren necessaris-, obre ara les portes del palau presidencial per intentar salvar el seu mandat. El guru comunicatiu de Sánchez, Iván Redondo, que liderarà també l’equip d’experts designat per les autonomies per a la desescalada, ha decidit treure la pols als Pactes de la Moncloa del 1977 per intentar trobar un discurs “nacional”, d’“unitat i lleialtat” en la lluita contra el virus. De bracet de Redondo, Sánchez cuida al detall totes les compareixences per televisió, que són setmanals des de l’inici de l’estat d’alarma.
El PSOE va abraçar el discurs més d’esquerres en l’inici de la lluita contra el virus anunciant un “escut social” per salvar vides i, sobretot, les famílies més afectades per la destrucció de llocs de treball. Però en la mesura que el PP i Vox erosionaven el govern espanyol, Redondo va preferir canviar l’eix discursiu. Per a la setmana que ve estan convocades totes les forces polítiques, presidents autonòmics, sindicats i patronal per a un gran pacte de “reconstrucció social i econòmica”. L’oposició de moment en recela, però no descarta anar a la reunió.
Del ‘fair play’ a baixar al fang
El govern espanyol està pagant més car el balanç de la gestió de la crisi que altres estats europeus, on la pandèmia ha servit per rellançar líders en caiguda lliure en els sondejos. Segons una enquesta de Gesop d’aquesta setmana, un 38,4% dels ciutadans suspenen l’executiu de Pedro Sánchez i només l’aproven un 32,5%, quan al principi de la crisi l’aprovaven un 44%. Sense passadissos al Congrés i amb la majoria dels diputats a casa, Sánchez ha decidit baixar al fang. I la batalla es lliura a les xarxes. Fa una setmana que els diputats del PSOE s’esbronquen a cara descoberta a Twitter amb els de PP i Vox, així com també amb els mitjans conservadors que alimenten el que a parer seu són notícies falses. El secretari d’organització del PSOE, el ministre José Luis Ábalos, així com la portaveu socialista al Congrés, Adriana Lastra, van enviar la setmana passada una carta a tot el grup parlamentari per demanar el “compromís personal” per fer front a “la campanya de desestabilització permanent que està duent a terme la dreta política en tots els espais de conversa pública”.
Sánchez va sumar-se a la pugna dijous al Congrés durant el segon debat de l’estat d’alarma. Davant les crítiques de l’oposició per haver arribat “tard i malament” en la resposta a la pandèmia, el president espanyol tirava d’ironia. “ A toro pasado todos somos Manolete ”, deia amb sorna en el torn de rèplica. Ja no és només el president de la Generalitat, Quim Torra, qui acusa el govern espanyol d’una recentralització sense precedents -unes afirmacions que la Moncloa nega i recorda que la gestió de la sanitat i les residències continuen en mans de les comunitats-. El PP acusa Sánchez de voler allargar l’estat d’alarma sine die per no haver de fer front al Congrés -tot i que aquest dimecres tornarà a haver-hi sessions de control-, i ja aventura que és una mesura inconstitucional.
El president espanyol va decidir atorgar-se plens poders per gestionar la crisi, i ara, veient la situació, intenta buscar un pacte conjunt per compartir l’abast de la tragèdia.
Quatre dissabtes amb un discurs televisat en ‘prime time’
SETMANA 1: audiència inèdita de 18 milions
Fins ara no hi ha dissabte que Pedro Sánchez no hagi fet una compareixença televisada. Va començar el 14 de març després d’un consell de ministres caòtic de set hores i mitja de deliberacions per detallar l’estat d’alarma. 18 milions de persones van seguir el discurs.
SETMANA 2: una hora de referències bèl·liques
El 21 de març Sánchez va oferir un discurs d’una hora ple de referències bèl·liques en què no va fer cap anunci. L’objectiu va ser intentar insuflar “moral de victòria”, advertint que calia preparar-se psicològicament per a la setmana perquè venien “dies molt durs”.
SETMANA 3: divisió al govern pel confinament dur
La divisió al govern va aguditzar-se amb l’arribada al pic de contagis. Tot i el rebuig de la vicepresidenta econòmica, el 28 de març Sánchez va decidir fer cas a Podem i avalar el confinament dur. El materialitza amb un caòtic decret in extremis.
SETMANA 4: pròrroga ‘sine die’ dels estats d’alarma
El 4 d’abril comencen a arribar bones notícies. Els contagis baixen lleugerament i Sánchez dibuixa el nou escenari: anuncia que el confinament dur s’aixeca aquest dilluns però prorroga l’estat d’alarma fins al 26 d’abril i alerta que hi haurà més pròrrogues.