Els més joves: un factor multiplicador per al sí-sí
L’estat propi esgarraparia suports si votessin els majors de 16 anys
Un cop pactades la data i la pregunta de la consulta, els partits del dret a decidir hauran d’abordar altres qüestions que poden afectar al resultat final. En la llei de consultes que el Parlament està elaborant, se sospesa obrir la consulta als joves de 16 i 17 anys. Quines implicacions pot tenir això sobre el resultat final?
Existeix un llarg debat acadèmic sobre la qüestió. L’argument restrictiu recorda que la consciència política tarda a desvetllar-se i que cal un cert temps per formar-se una opinió. L’argument inclusiu defensa que donar el dret a vot als que tenen 16 o 17 anys és un mecanisme positiu per a la democràcia. Votar implica un procés d’aprenentatge: les persones aprenen com funciona el sistema quan l’utilitzen, i participar en unes eleccions és una manera directa de fer-ho. Àustria, per exemple, permet votar els joves de 16 i 17 anys des del 2007.
Amb el padró d’habitants de l’any 2012 a la mà, Catalunya comptava amb un total de 134.420 persones d’aquesta edat, només un 1,8% del total de la població i, en cas que s’aprovés la seva participació a la consulta, suposarien el 2,2% dels individus cridats a les urnes. Rarament aquest col·lectiu apareix a les enquestes, cosa que genera especulacions sobre el seu comportament en un eventual referèndum.
Tanmateix, mitjançant les enquestes podem estudiar el comportament de les persones d’entre 18 i 21 anys com una aproximació força fiable per saber què farien els joves de 16 i 17 anys. A les dades del Baròmetre d’Opinió Pública del CEO del novembre del 2013 s’hi observa que el col·lectiu de 18 a 21 anys votaria més a favor de la independència que la resta de població (60% enfront del 54%). A l’hora de pronunciar-se sobre quin model d’estat els agrada més -regió, autonomia, estat federal o independència- també mostren una preferència per un estat independent lleugerament més alta que la resta de la ciutadania (51% i 48%, respectivament).
Pel que fa a la taxa de participació, en un referèndum es fa evident un fenomen curiós: mentre que entre les persones d’entre 22 i 30 anys aproximadament el 21% diu que no votaria en un referèndum, entre els joves d’entre 18 i 21 el percentatge decreix fins al 17%, ben a prop del 15% que registren els de més de 30 anys. Un cert desencantament amb la política després de votar per primera vegada podria ser una de les causes de la participació més baixa dels joves d’entre 22 i 30 anys.
Impacte relatiu en els resultats
La inclusió d’aquest col·lectiu d’entre 16 i 17 anys en la consulta del 9 de novembre difícilment podria canviar cap resultat. El percentatge de joves que votarien a favor de la independència estaria 6 punts percentuals per sobre de la resta de població, i els que votarien en contra se situarien 3 punts per sota. Això, tenint present que la població de joves de 16 i 17 anys és d’uns 135.000 individus, i que alguns no votarien, augmentaria la distància entre el sí i el no en només 12.000 vots.
Els governs escocès i britànic van acordar que es permetria votar als joves de 16 i 17 anys en el referèndum del 18 de setembre. Això ha afegit uns 125.000 votants més que, com a Catalunya, són més favorables a la secessió que la resta. Malgrat que representen un percentatge d’electors reduït, tant Catalunya com Escòcia tenen viva l’experiència del Quebec de l’any 1995, en què el no a la independència va guanyar per poc més de 50.000 vots. Si el marge és estret, el vot dels més joves pot esdevenir decisiu.
