Jaume Duch: “És més fàcil obtenir l’oficialitat del català si no polititzes la llengua”

BarcelonaEl conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch (Barcelona, 1962), visita l'ARA pocs dies abans de viatjar a Brussel·les amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i quan es compleixen sis mesos de la presa de possessió de l'executiu socialista.

Per què està costant tant, l’oficialitat del català?

— No és que estigui costant, és que és un procés llarg. Estem parlant d'una decisió que s'ha de prendre per unanimitat dels 27 governs. És una feina que requereix treball i convicció. Tenim molt clar que és una prioritat.

Quant hauria de durar, aquest procés?

— El semestre de la presidència hongaresa ha estat complicat per a la Unió Europea en general, perquè és un govern refractari amb els temes europeus i fins i tot alineat amb Rússia en algunes coses. Ara, amb una presidència més constructiva, hauríem d’intentar anar més ràpid. Però no vull posar terminis. 

L'oficialitat de la llengua és més fàcil ara que ha acabat el Procés?

— En general, és més fàcil si no la polititzes. És a dir, si tu expliques que el que estàs demanant és el reconeixement d'un dret lingüístic. No has de lligar això a la teva visió de país.

L’oficialitat del català pot ajudar a combatre el retrocés en el seu ús que mostren els indicadors?

— Sí, hi ajuda. En el moment en què la llengua és considerada oficial, automàticament entra en una sèrie de programes i instruments onlineque en faciliten l’aprenentatge a altres països i que la lliguen amb activitats de tipus més cultural, i de vegades també amb projectes econòmics.

Falta molt perquè vegem un membre del Govern reunint-se amb Carles Puigdemont?

— No ho sé. El president de la Generalitat ja ha dit que això arribarà quan toqui.

Seria una bona notícia?

— Depèn de les circumstàncies, però si això fos perquè hi ha hagut una amnistia i el senyor Puigdemont ha pogut tornar aquí, efectivament seria una bona notícia. 

Com a cap de la diplomàcia catalana, treballa d'alguna manera per a l'aplicació de l'amnistia i el final de l'exili?

— Aquest és un tema que no està a les nostres mans. Si ho estigués, probablement ja estaria solucionat.

Al pacte d’investidura amb ERC es deixa clar que ampliaran les delegacions a l’exterior. On han d’anar?

— El pacte diu que s'han de consolidar primer i després ampliar. Ara estem en fase de consolidació. Estem dotant les delegacions dels recursos i marc necessaris perquè puguin fer la seva feina i això produeixi un benefici a Catalunya com a país des del punt de vista institucional, però també econòmic, cultural o de defensa de la llengua. És una anàlisi del que funciona, del que no, d'on s'està fent la feina amb més facilitat i d'on és més complicada. Després veurem què vol dir això en termes de desenvolupament d'aquestes delegacions.

Aquesta feina d'avaluació quant calculen que trigarà?

— Jo crec que ens queden encara un parell o tres de mesos ben bons.

Podem obrir noves delegacions aquesta legislatura?

— Podria ser, sí. 

Si haguéssim d’apostar on, on seria?

— M'interessa veure cap a on va el món, perquè tinc la sensació que serà més obert i multipolar.

Per exemple? 

— És un exemple teòric: la Xina s'ha convertit en un país molt important. I potser hi ha països que eren importants fa temps i que ara ho són menys. Ja ho veurem. 

Va dir que les delegacions a l'exterior actuarien amb vostè de conseller amb lleialtat a l'Estat. Què vol dir, això? 

— Amb lleialtat a l'Estatut, amb lleialtat a la Constitució i amb lleialtat al Tractat de la Unió Europea. 

Què significa? 

— Que s'han de fer les coses bé, perquè és quan pots obrir portes, i això ho estem veient en aquests últims mesos. Si dius el que pots fer i el que no, és més fàcil interlocutar i arribar a acords. L'Estatut dona competència en matèria d'acció exterior i, amb això, es pot anar molt lluny.

Però això vol dir que abans no hi havia aquesta lleialtat?

— Hi ha hagut èpoques en què sí, hi ha hagut èpoques en què no. Jo, de tot el que va passar, sincerament, no me n'ocupo. M'ocupo del que passa ara i del que haurà de passar.

Però què s'està fent que abans no es feia? Posi-me'n algun exemple.

— Coordinar-te amb el ministeri d’Afers Exterior espanyol quan consideres que aquesta coordinació t'ajuda a arribar més lluny.

Ha substituït els delegats dels Estats Units i el Canadà i el sud-est d'Europa. Per què?

— Era una qüestió de ritmes. Portaven molts anys i lògicament, de tant en tant, hi ha d'haver una certa renovació.

Donald Trump és una amenaça per a Catalunya?

— El president dels Estats Units comença a tenir uns certs tics imperialistes. No puc dir si és o no és una amenaça per a nosaltres, però sí que és molt important que la relació entre els Estats Units i la Unió Europea continuï sent una relació intensa, positiva, amigable i cooperativa. 

Però veu perillar aquesta relació? 

— En funció de les mesures que es prenguin en els propers mesos, sí. No la relació com a tal, però sí la qualitat de la relació. Si al final Trump fixa una política d'aranzels per complicar les relacions comercials entre els Estats Units i la Unió Europea, això lògicament complicarà les coses.

Trump i Putin inicien converses de pau sobre Ucraïna sense Ucraïna i sense la UE. On queda la Unió en un moment com l'actual?

— Hi ha diverses coses importants. Hi ha d’haver un acord de pau i ha de ser just. Just vol dir que ha de ser un acord de pau que pugui ser acceptat pels ucraïnesos i que respecti la integritat del territori d'Ucraïna i la seva autonomia per decidir el seu propi futur, per exemple, en matèria d'aliances internacionals. Aquest acord ha d'arribar sobre la base d'una negociació en la qual ha de participar el govern d'Ucraïna. I, per descomptat, hi ha d'haver la Unió Europea. És qui més suport ha donat a Ucraïna durant aquests tres anys i serà el garant d'aquest acord directament o indirectament, perquè contribuirà, també més que ningú, a la reconstrucció d'Ucraïna.

Entre els Estats Units i la Xina, Europa s’està quedant despenjada?

— Els Estats Units estan agafant un camí que no era previsible fa molt pocs anys. La Xina s'ha convertit en una potència molt important. Les relacions internacionals són més complicades ara del que eren abans i la Unió Europea s’ha d'enfortir. I ha de tenir autonomia estratègica. Ha d'evitar ser massa depenent de segons quins països per a segons quines coses. La primera, la seva pròpia seguretat. Ara veiem que durant molts anys l'ha delegat als americans. No és una seguretat teòrica: hi ha una guerra a la frontera de la Unió Europea d'un país, en aquest cas sí, clarament imperialista. 

Quina és la posició del govern sobre el que està passant a Gaza i Cisjordània?

— És una posició que està alineada amb les posicions de gairebé tota la comunitat internacional occidental. Es necessita també una pau justa i només pot arribar sobre la base de la coexistència de dos estats, Israel i Palestina.

 Creu que Israel practica un apartheid?

— Crec que Israel, en diferents moments en aquests dos últims anys, s'ha ficat en un terreny que no queda cobert pel dret internacional. 

Hi ha moltes organitzacions que parlen de genocidi. Ho comparteix?

— Jo sé que el Tribunal Internacional Penal ho està estudiant i que el que ens arriba és que hi ha elements que clarament porten a pensar que hi ha un genocidi. 

Manté que Catalunya no ha de tenir delegació a Israel?

— Hi ha un acord d'un govern anterior per obrir una delegació a Israel. Aquesta delegació no es va obrir i, quan nosaltres vam arribar, el tema no era sobre la taula perquè arribem ja al mig del conflicte al Pròxim Orient. En aquest moment concret, plantejar-nos si hem d'obrir o no una delegació a Israel no crec que sigui la prioritat, ni el moment el més encertat per discutir-ho. Ja ho veurem.

I a Palestina?

En algun moment, i insisteixo que ja ho veurem, en algun moment s'haurà de plantejar com es cobreix aquesta regió. I aquí no parlaria d'un país concret, parlaria més aviat de la regió.