Qui té més dones, més joves i de quin grup és la primera diputada gitana del Parlament?

BarcelonaAmb el tret de sortida de la nova legislatura catalana el Parlament es torna a posar en marxa amb cares noves. És l'hemicicle menys nacionalista de la història, amb només 61 diputats sobiranistes, que curiosament coincideix amb la irrupció de l'extrema dreta independentista d'Aliança Catalana, amb dos escons, i amb l'adeu de Ciutadans 18 anys després. Ara bé, no trenca cap rècord més enllà d'aquests dos fets –i de tenir-hi la primera diputada gitana–. No hi ha més dones i tampoc és el més renovat. Si la legislatura passada es va superar el rècord de dones –amb 65 dels 135 diputats–, aquesta iguala la xifra, encara per sota del 50%, que només es va superar en el tram final de la legislatura passada, amb 70 dones.

La renovació dels diputats va ser profunda el 2021, quan van entrar 64 representants que no havien ocupat mai un escó. Enguany se n'estrenen 55, el 40,74% del total. Així, hi ha 80 diputats experimentats, el 59,25% del total, tot i que nou d'aquests no havien estat en l'anterior legislatura. Per això, la renovació és de gairebé la meitat.

Qui compta amb més diputades? Quin és el grup més jove? Precisament, en l'extrema dreta espanyolista és on hi ha més contrastos: té la menor presència de dones –només tres dels onze diputats de Vox–, però també el grup més jove, en una estratègia definida per connectar amb el seu votant. Amb 43,8 anys de mitjana, Vox és el grup de menys edat i, de fet, té la diputada més jove, l'expresidenta de S'ha Acabat Júlia Calvet (23), i dos diputats menors de 30. En joventut, però, empata amb la CUP: els anticapitalistes tenen una mitjana de 43,8 anys i tres dels quatre diputats són dones, un percentatge que el fa liderar en tota la cambra. Després ja ve el PP (46,1 anys), ERC (47,1), PSC (48,1) i comuns (48,3). Més lluny ja hi ha Junts (51).

En presència femenina Vox és qui més lluny està de la paritat i el segueix el PP, amb sis dones dels quinze representants, mentre que Junts gairebé arriba al 50% –17 dones i 18 homes–. El PSC és paritari, igual que els comuns, mentre que ERC és el grup gran amb més percentatge de dones –11 dels 20 diputats–. Aliança Catalana té un home i una dona.

Menys novells

El Parlament tindrà menys diputats novells que l’anterior, quan va entrar Vox –que només tenia un diputat amb passat al PP–. Són, de fet, els populars els que destaquen ara en aquest capítol: onze dels seus 15 representants no ho havien estat mai (73,33%), en una estratègia dirigida a buscar cares noves. Un d’ells és Pau Ferran, nascut el 1997, mobilitzat políticament arran del Procés i que ha entrat per casualitat després que el secretari general del PP català, Santi Rodríguez, es quedés al Congrés i renunciés a l’acta. "Va ser tot una mica inesperat", assegura Ferran a l'ARA. Era el 12 a la llista per Barcelona i van treure 11 escons. "Em fa molta il·lusió treballar pels ciutadans i ser una veu vigatana al Parlament", afegeix el que també és el president de la formació a Vic i que va ser el candidat als últims comicis municipals.

En paral·lel, el PSC ha apostat per un 40,41% de diputats novells, ERC el 35% o Junts el 34,28%. Els cupaires, amb només quatre escons, són els que menys han renovat (25%), i això que són un dels partits que tradicionalment més ho han fet –un 77% de renovació ara fa tres anys–, seguits de Vox (27,27%). Una de les més joves del Parlament és la republicana Mar Besses (1998), representant de les joventuts del partit –Jovent Republicà– i que va ser membre de la mesa d'edat. És regidora a Sant Joan Despí i va anar com a número 10 a les llistes d'ERC per Barcelona, en posició de sortida. Ara es posa entre cella i cella "que la mirada jove sigui transversal en totes les polítiques". "Si no hi som, no es pensa en nosaltres", sosté, i recorda que va entrar en política municipal perquè veia "arraconat" el jovent al seu municipi. Moguda per l'independentisme i el tarannà d'esquerres, destaca la importància de la presència "normalitzada" de joves i dones.

Alhora, alguns veterans consoliden la seva presència fins a fregar 30 anys a l'hemicicle com Ramon Espadaler (PSC-Units, abans a CiU), Antoni Castellà (Junts, ERC i CiU), David Pérez (PSC) o Josep Rull (Junts i CiU).

Més de mil diputats, primera gitana

El Parlament ha canviat molt: han hagut de passar més de 40 anys per fer créixer de set a 65 el nombre de dones. I per la cambra han desfilat 1.016 diputats fins que li ha arribat el torn a una gitana: és Susana Martínez Heredia (PSC), del barri de la Mina i economista de professió. També hi ha un gitano mestís que és diputat dels comuns, Andrés García Berrio. D'altra banda, la cambra també és diversa per lloc de naixement fora del país, com al Marroc –Najat Driouech (ERC)–, Etiòpia –Ennatu Domingo (Junts)– o el continent sud-americà –Ernesto Carrión i Beatriz Silva (PSC).

Els drets dels diputats que pleguen

I què passa quan deixen de ser diputats? No tenen dret a l'atur, però sí a una prestació econòmica del Parlament, incompatible amb cap altre sou. Un diputat durant una legislatura té dret al 25% del sou, multiplicat pels anys que hagi estat al càrrec. Si ha estat diputat durant dues, tres o més legislatures, el percentatge augmenta al 50%, 75% o 100%, respectivament. Per exemple, un diputat ras que cobra 2.921,82 euros durant tres legislatures, que han durat 8 anys i mig, té dret a percebre uns 18.000 euros, que se li abonen repartits en uns set mesos. La prestació s'ha concedit a 106 diputats.