Més diners a salut i a educació i cap partida per la renda bàsica universal: les 10 claus dels pressupostos

BarcelonaFa un mes que el Govern va presentar els pressupostos al Parlament després d'una negociació agònica per aconseguir el suport del PSC i els comuns als comptes. ERC també ha perdut algunes plomes en la tramitació al legislatiu, però finalment aquest divendres el ple ha donat llum verda als números. Aquestes són les claus dels pressupostos de la Generalitat.

Augment d'ingressos i despeses

El tema central dels comptes és que la Generalitat aconseguirà un increment d'ingressos respecte a l'any passat. Catalunya rebrà 25.236 milions provinents del ministeri d'Hisenda, un 20,6% més que el 2022, per compensar les previsions pessimistes de l'economia que s'havien fet el 2021. La Generalitat també ha augmentat la seva recaptació en un 6% respecte a l'any passat i suma 276 milions, fins a arribar als 4.964 milions d'euros.

En conseqüència, també ha augmentat la despesa, que arriba al màxim històric dels pressupostos catalans: es gastaran 39.839 milions d'euros, als quals s'ha d'afegir la despesa provinent dels fons europeus, que fan pujar la xifra als 41.025 milions. És un 7,6% més que el 2022. I això que la injecció de diners procedents dels fons europeus Next Generation (NGEU) cau fins a la meitat (una davallada del 50,6%) respecte a l'any passat, fins als 963 milions d'euros.

Més de 85.000 milions de deute

Tot i l'increment d'ingressos, els pressupostos de la Generalitat també preveuen fer dèficit. Serà del 0,3% sobre el PIB –com recomana el govern espanyol–, equivalent a 791 milions d'euros. El pressupost del 2022 es va elaborar amb un objectiu de dèficit del 0,6% del PIB. El deute català s'enfilarà fins més enllà dels 85.000 milions d'euros, un 32,7% sobre el PIB, fet que millora més d'un punt la dada sobre PIB de l'any passat.

6.886 treballadors públics

Els comptes preveuen un increment del 2,5% dels treballadors del sector públic, en total 6.886 llocs de treball. A més, es creen 5.369 places estructurals més, destinades a absorbir contractes que actualment són temporals. El 55% d'aquestes places aniran a Educació, el 35,1% a l'àmbit de la salut i el 9,4% a la resta del sector públic.

Salut i Educació, principal despesa

Les partides pressupostàries dedicades a Salut i Educació són les més elevades. El departament de Salut rebrà gairebé 12.000 milions d'euros, 1.284 milions més que els pressupostats l'any anterior. En els càlculs del Govern, l'atenció primària arribaria als 3.240 milions. En paral·lel, es destinaran 8.058 milions d'euros a Educació (6.487 dels quals a l'educació general i 1.168 a la universitària). Es tracta d'un augment del 4,7% respecte als pressupostos anteriors. Amb tot, no són els àmbits en què creix més la despesa en termes relatius. Es destinaran 700 milions al foment de l'activitat econòmica (un increment del 37,8%), i també s'augmenta la partida destinada a Cultura i foment de la llengua catalana un 23,9%, passant de 385 milions a 477.

Protecció social

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va defensar en comissió parlamentària que els comptes del seu departament són els "millors" de la història, tot i que "insuficients". La partida destinada a l'àmbit de la protecció social augmenta un 7,2% i arriba als 3.334 milions d'euros. S'augmentaran les places en els serveis d'atenció a la dependència i els beneficiaris de la renda garantida de ciutadania.

Indicador de Renda de Suficiència

Per primera vegada en una dècada s'actualitza l'indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) i s'augmenta un 8%. El Govern va anunciar la mesura a finals de novembre, en plenes negociacions pels pressupostos, fent-se seva una reivindicació de les entitats del tercer sector, i fent una picada d'ullet als comuns i el PSC, socis potencials, que reclamaven que s'actualitzés l'indicador.

Habitatge i ordenació del territori

La carpeta d'habitatge i ordenació del territori mereix un punt i a part. Sobre el paper, aquest àmbit pateix una davallada de la despesa del 33,7%: 661 milions d'euros, lluny dels 997 que es van consignar fa un any. El motiu de la baixada és que, si bé l'any passat la Generalitat va rebre 386,7 milions provinents dels fons europeus, aquest any n'ha rebut només 159,2. No obstant això, aquesta inversió es fa a cinc anys vista, de manera que no està clar (perquè el Govern encara no ho ha fet públic) quina part d'aquests recursos es va executar l'any passat ni quina s'executarà enguany. Malgrat això, el Govern ho afegeix a la previsió dels comptes com a recursos disponibles. Això va permetre a l'executiu presentar els pressupostos de 2022 amb una inversió de 749 milions d'euros (s'havien compromès a arribar als 1.000 milions d'euros amb els comuns), i enguany situar la xifra en 562 milions.

Les reclamacions dels comuns

El primer soci del Govern per als comptes van ser els comuns. Van subscriure el pacte el 15 de desembre de 2022. El contingut inclou un increment del 33% de la tarifa de l'impost sobre els pisos buits, que fins ara recaptava uns 8 milions d'euros, i el compromís de l'executiu de crear un tribut sobre les emissions portuàries dels grans vaixells i un segon de cara al 2024 per gravar els aliments ultraprocessats.

Els macroprojectes del PSC

Les principals concessions que ha fet el Govern per aconseguir el suport del PSC als comptes no apareixen en el document dels pressupostos. L'executiu de Pere Aragonès va acabar cedint in extremis a l'impuls de la B-40, i durant "el primer trimestre del 2023" s'haurà de redactar el conveni d'acord amb el ministeri de Transports per a la ronda Nord entre Sabadell i Terrassa. Els republicans s'han compromès també a completar els processos relacionats amb la creació del Hard Rock. Sobre l'aeroport del Prat es va trobar una fórmula de consens amb un text que mostrava el compromís del govern perquè la infraestructura "guanyi capacitat".

Cau el pla pilot de la renda universal

Tot i haver signat un compromís de no modificar els pressupostos en el seu tràmit parlamentari, el PSC va presentar una esmena per fer caure el pla pilot de la renda universal recollit a la llei d'acompanyament dels comptes. En comissió parlamentària, els socialistes van tenir el suport de Junts per infligir una nova derrota parlamentària al Govern i suprimir-lo. Es tractava d'un projecte que l'executiu havia abanderat. S'ha vist obligat, de moment, a renunciar-hi.