Més poder als jutges: així pressiona la UE (i Feijóo) el PSOE per canviar el CGPJ
El comissari Reynders, més enllà de la renovació, també vol modificar el sistema d'elecció dels vocals
MadridDesprés de més de cinc anys bloquejat, no sembla que el context electoral –a Galícia el 18 de febrer i a Europa el 9 de juny– sigui el més propici per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però el PSOE i el PP van seure aquest dimecres en una taula presidida pel comissari de Justícia europeu, Didier Reynders, amb l'objectiu d'arribar a un acord. La mediació del polític belga parteix, això sí, d'una premissa que afavoreix la formació conservadora: Brussel·les defensa que hi ha d'haver un canvi de model en l'elecció dels vocals de procedència judicial i que siguin escollits pels mateixos membres de la carrera. És a dir, el que sosté el PP. En canvi, els socialistes subratllen que no s'han de posar condicions a la renovació del CGPJ amb el sistema actual –els 20 vocals, 12 jutges i 8 juristes de reconegut prestigi, es trien al Congrés i al Senat amb una majoria de tres cinquenes parts–, però s'obren a obrir després el debat sobre la reforma del mètode.
En els últims mesos, l'ambigüitat de Reynders ha permès al PSOE i al PP defensar, cadascú per la seva banda, que Brussel·les optava per la seva visió. La recomanació de la Comissió Europea és la següent: "Cal procedir a la renovació del CGPJ com a prioritat i iniciar, immediatament després de la renovació, un procés d'adaptació del nomenament dels vocals jutges, tenint en compte els estàndards europeus". És evident que el comissari no ha assenyalat mai la formació d'Alberto Núñez Feijóo com la responsable d'aquest bloqueig, malgrat ser l'actor que ha canviat d'actitud respecte a renovacions anteriors. Públicament, el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, no fa mala sang contra Reynders, però és evident que no el veu com un aliat. D'aquí un mes deixarà el càrrec per preparar la seva candidatura a presidir el Consell d'Europa i abans, el 12 de febrer, mediarà en una nova trobada amb el vicesecretari del PP, Esteban González Pons, i Bolaños, que advertia que la pròxima cita és "l'última oportunitat".
No ha transcendit el contingut de la conversa d'aquest dimecres, però Pons en sortia amb "pessimisme", segons va dir, perquè no veu que el PSOE es mogui. Des de Brussel·les, aquest dijous el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha insistit que la renovació del CGPJ i l'acord per reformar el sistema d'elecció dels vocals han de ser "simultanis". "Mentre no es tanqui tot, no es podrà acordar res", ha afirmat. "Hi haurà renovació i hi haurà llei. Hi haurà llei i hi haurà renovació. Si no, la negociació quedaria coixa", ha afegit.
El perquè dels uns i els altres
Fa anys que els informes europeus sobre independència judicial observen mancances a l'estat de dret espanyol. El sistema actual ha propiciat que el PP i el PSOE, els partits majoritaris i que, per tant, arriben a la majoria reforçada que requereix l'elecció del CGPJ, puguin repartir-se els seients de l'òrgan de govern dels jutges depenent de quina formació té més pes en aquell moment. Però és veritat que el mandat de cinc anys no coincideix exactament amb el de la legislatura. A la pràctica, els integrants són conscients de qui els ha proposat i es tradueix en una lògica de blocs conservador i progressista que en perverteix el funcionament. Espanya no és com Hongria, on Europa ha condicionat el lliurament de fons europeus a una despolitització del sistema judicial, però Brussel·les també demana a l'Estat que surti d'aquest cercle viciós en què s'ha instal·lat.
En tot cas, el model actual ha satisfet fins ara tant el PP com el PSOE: els socialistes hi han pogut col·locar membres de Jutges per la Democràcia fins al punt que hi ha una sobrerepresentació d'aquesta associació considerada progressista; i els conservadors, amb el seu obstruccionisme, han procurat no perdre la majoria del CGPJ o, com a mínim, una minoria de bloqueig. Amb l'arribada de José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa, l'òrgan de govern dels jutges va estar gairebé dos anys en funcions pel veto de Mariano Rajoy, fins que va pactar amb el PSOE que al CGPJ que es va constituir el setembre del 2008 hi hagués un mínim de vocals de la seva corda. Amb quin objectiu? Que els nomenaments de magistrats al Tribunal Suprem o en altres instàncies -que fa el CGPJ-, que requereixen una majoria reforçada, obliguessin a un acord entre els dos blocs.
Ara que el PP té la majoria veu que un pacte polític amb el PSOE li comportaria quedar en minoria i defensa un canvi en el model. Per què? Perquè sap que si es confegeix un sistema d'elecció en què els jutges es trien entre si, és probable que triomfin perfils conservadors. No hi ha evidència científica sobre la prevalença de jutges de dretes, perquè més de la meitat de la carrera judicial no està associada, però si s'agafa la part que sí que està associada la diferència és notable. Pel mateix motiu, però a la inversa, el PSOE prefereix triar noms via les Corts i continuar sobrerepresentant-hi Jutges per la Democràcia, a la qual només està afiliada aproximadament un 7% de la carrera judicial i, en canvi, té una quantitat important de llocs a la cúpula judicial.