Així espia el Marroc

Més de 200 mòbils espanyols, possible objectiu del Marroc amb Pegasus, segons 'The Guardian'

Wikileaks revela les eines de la CIA per piratejar
13/05/2022
5 min

BarcelonaEl Marroc és des de fa anys client de Pegasus i algunes investigacions i filtracions permeten fer-se una idea de com utilitza el software d'espionatge el regne alauita. L'estiu passat, el centre d'investigació periodística Forbidden Stories, amb seu a França, va revelar que Rabat tenia una llista de 10.000 telèfons, entre els quals el del president francès Emmanuel Macron i la meitat del seu govern, i també el de nombrosos activistes i periodistes, objectius potencials del seu espionatge. De fet, la investigació, en què van col·laborar disset grans mitjans internacionals, situava el Marroc en segona posició, després de Mèxic, entre els estats del món que més utilitzen Pegasus. Aquest dimecres el diari britànic The Guardian, que forma part d'aquest consorci, publica que en aquesta llista hi havia 200 números de telèfon espanyols, encara que en el moment en què es va revelar l'existència de la llista només es va parlar del telèfon de l'excorresponsal d'El País a Rabat, Ignacio Cembrero. Més tard, Le Monde va publicar que també havia estat afectat el telèfon d'Ali Lmrabet, periodista marroquí independent resident a Barcelona.

L'existència d'aquesta llista no indica que tots fossin finalment hackejats, però assenyala que el client era actiu a l'hora de buscar possibles objectius. El Marroc ha negat haver fet servir Pegasus en líders estrangers i que les revelacions periodístiques hagin arribat a demostrar la seva responsabilitat. Per la seva banda, el fabricant del programari espia, l'empresa israeliana NSO, argumenta que només es ven als estats per investigar grups de delinqüents i perseguir el terrorisme.

La cronologia de la crisi diplomàtica

Però la cronologia dels fets també ajuda a lligar caps. Segons informaven dimarts El País i El Confidencial, el Centre Criptològic Nacional (CCN) espanyol va revisar al maig i juny passat els mòbils d'alguns membres del govern i va trobar que el de l'aleshores ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, havia estat un dels infiltrats amb un programa troià. El govern espanyol no va posar aleshores cap denúncia ni va fer públic l'espionatge. En canvi, aquest cap de setmana el mateix centre, que depèn del Centre Nacional d'Investigacions (CNI), sí que va descobrir, suposadament un any més tard, les traces de Pegasus als mòbils del president Pedro Sánchez i de la seva ministra de Defensa, Margarita Robles, infiltrats en el mateix període, el maig i juny del 2021. Justament les dates de la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc, arran de l'acollida del president del Front Polisario, Brahim Ghali –exiliat a Algèria–, en un hospital de Logronyo per tractar-se de covid.

La represàlia marroquina va ser desencadenar la crisi migratòria a Ceuta, amb l'entrada en dos dies de 8.000 persones residents al nord del Marroc que asseguraven haver estat informades que la frontera de l'enclavament espanyol s'havia obert. Com es van assabentar els mitjans marroquins que van publicar la notícia de l'ingrés de Ghali a Espanya és un extrem que no es va arribar a aclarir. Podria ser que fos a través de l'espionatge als 6.000 mòbils algerians que constaven a la llista o bé que els infiltrats fossin precisament la mateixa ministra González Laya o membres del seu equip. González Laya encara és investigada als jutjats per la denúncia d'associacions marroquines que asseguren que Ghali va entrar il·legalment a Espanya. La investigació del seu mòbil al CCN coincideix amb les dates d'aquella crisi, que es va tancar el 14 de març quan Sánchez va enviar una carta al rei Mohamed VI avalant el seu pla d'autonomia sobre el Sàhara Occidental.

El govern espanyol no ha volgut fins ara atribuir l'autoria de l'espionatge, encara que fonts de Forbidden Lab i d'Amnistia Internacional asseguren que seria possible saber-ho a partir de l'examen forense dels telèfons intervinguts. Aquest dimarts l'oposició en bloc es va aliar per forçar la compareixença del president espanyol al ple del Congrés per parlar de la qüestió.

El cost de Pegasus

I al rerefons de tot això hi ha l'ús que fa de Pegasus el Marroc. Segons tots els indicis, molt intens. En primer lloc, pel cost que té per a les arques públiques. En tots els anys d'història de Pegasus només s'han revelat tres contactes perquè terceres parts afectades s'han querellat contra NSO: va ser el cas de WhatsApp, que va denunciar a Califòrnia com les seves comunicacions havien estat interceptades pel règim de Ghana a través de Pegasus. Això va obligar la companyia a revelar el seu contracte amb l'estat africà: eren 8 milions de dòlars per investigar 25 telèfons. En el cas de Mèxic, es va saber que el contracte amb NSO era de 32 milions per punxar 500 mòbils i en el cas de Panamà, 13,4 milions per espiar 150 telèfons. Si el Marroc ha punxat ni que sigui una petita part dels 10.000 que són a la llista filtrada, és evident que el cost per a les arques del regne alauita és astronòmic.

Però potser la inversió s'ho val, tenint en compte els resultats. Una de les marques del règim alauita és la persecució sistemàtica de periodistes. Quan altres mètodes han fracassat, perquè la persecució es convertia en escàndol, les autoritats marroquines han optat per la vigilància electrònica, que es converteix, a més, en un instrument de xantatge i de desprestigi. Moltes periodistes i activistes que van ser espiats amb la tecnologia israeliana pels serveis secrets marroquins són ara mateix a la presó.

Investigats pel Marroc

Omar Radi

El periodista Omar Radi

Aquest periodista d'investigació és a la presó des del juliol del 2020 i ha estat condemnat a sis anys per violació i espionatge. Amnistia Internacional, que considera polític i sense garanties el judici a què va ser sotmès, va determinar que el seu mòbil havia estat infectat amb Pegasus un any abans. Ell ho va sospitar perquè en mitjans afins al règim es van publicar comentaris privats que havia fet a través del mòbil. Radi investigava la corrupció i temes de drets humans, i ja havia estat empresonat per criticar el sistema judicial.

Maati Monjib

El periodista Maati Monjib en una imatge d'arxiu

Professor universitari i historiador, Maati Monjib és cofundador del portal Freedom Now i de l'Associació Marroquina de Periodisme d'Investigació. El seu mòbil va ser infiltrat des del 2015, segons va confirmar l'anàlisi forense realitzada per Amnistia Internacional el 2019. Està acusat, amb quatre companys més, d'amenaçar la integritat de l'estat. Està en llibertat provisional, pendent de judici.

Suleiman i Hajjar Raissouni

Manifestació a Rabat a favor del periodistes Omar Radi i Suleiman Raissouni

Suleiman Raissouni, conegut columnista crític amb el règim de Mohamed VI, ha estat condemnat a cinc anys de presó per un tribunal de Casablanca, acusat d'una agressió sexual que ell ha denunciat que és un muntatge. Abans havia estat detinguda la seva neboda, la periodista Hajar Raissouni, per avortament i per haver tingut relacions sexuals fora del matrimoni.

Aminatu Haidar

L'activista saharaui Aminatu Haidar

Amnistia Internacional va denunciar fa unes setmanes que l'activista saharauí Aminatu Haidar també havia estat espiada amb Pegasus. Dos mòbils de la defensora dels drets humans analitzats per l'ONG van estar infectats el novembre de 2021 i també l'octubre de 2018, segons va comprobar el Laboratori de Seguretat de l'organitzaicó internacional.

Budó i Calvet també van ser espiats

En paral·lel, el ple del Parlament Europeu debatrà aquesta tarda la qüestió, que va sortir a la llum fa unes setmanes per l'espionatge massiu a l'independentisme català, que va afectar unes 65 persones, algunes d'elles eurodiputats. En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, el vicepresident Jordi Puigneró ha explicat que els exconsellers Meritxell Budó i Damià Calvet, i el seu mateix cap de gabinet, Ivan Monforte, també van ser víctimes d'espionatge "en algun moment anterior al 2020". Així doncs, s'afegeixen a la llista. I, segons Puigneró, "n'hi haurà més".

stats