Meritxell Borràs: “Haver sigut polític, més que una palanca avui suposa un estigma”

VicDesprés de 22 anys dedicats a l’activitat política de manera intensa i exclusiva i de 34 dies tancada entre les parets gèlides d’Alcalá-Meco per l’1-O, Meritxell Borràs intenta refer la seva vida professional a la Universitat de Vic - Universitat de la Catalunya Central (UVic-UCC), però sobretot intenta ser feliç, el més difícil de tot. Girar full, però, no és fàcil, i l’últim a fer-ho evident és el Tribunal de Comptes, que reclama fins a 4.146.274,97 euros de fiança al govern que va fer possible el referèndum.

Els que coneixen Borràs saben que és una persona molt emotiva i que pateix molt. Li va costar molt aquell 1 de novembre del 2017 decidir si quedar-se a Brussel·les o tornar. Ja dins la presó, va donar voltes a si havia d’anar a les llistes del 21-D i si ho volia, i li ha costat molt tornar a somriure per estar a casa mentre alguns dels seus companys continuen tancats. “Vaig viure angoixada un temps fins que vaig fer un clic mental per intentar ser feliç”, explica Borràs des del seu despatx a la Casa de la Convalescència, seu del rectorat de la UVic-UCC. Quan se li pregunta com ha canviat la Meritxell Borràs després d’Alcalá-Meco, l’exconsellera no pot evitar que se li entelin els ulls. “En el que és essencial no he canviat, però sí en saber viure millor. Quan recuperes aquelles coses després que t’hagin sigut negades adquireixen més valor. Ara valoro molt poder ser els vespres a casa, poder abraçar els meus fills... [s’atura emocionada] I quan penso que els meus companys no ho poden fer, això... Els tinc molt presents i seria injust que no ho gaudís”, explica.

El pes de la trajectòria

Des de finals del 2018 Borràs és coordinadora del desenvolupament de polítiques corporatives de la UVic-UCC, un càrrec per al qual va haver de presentar-se a unes proves on hi havia més candidats, explica. Les seves tasques són, d’una banda, les relacions institucionals i la comunicació externa de la universitat i, de l’altra, també la coordinació dels dos campus -Vic i Manresa- i la gestió del talent intern. Borràs té la llicenciatura de farmàcia (1988), un màster de gestió empresarial (1990) i és diplomada en lideratge polític (2010). És inevitable pensar, però, que el fet d’haver sigut consellera i estar vinculada a Convergència des que va néixer -Jacint Borràs, el seu pare, va ser un dels fundadors del partit- l’ha ajudat a trobar aquesta feina. Ella no ho nega, però rebutja de ple el concepte de porta giratòria. “Pot ser que s’hagi valorat el meu pas per la política a l’hora d’escollir-me, ja que un dels aspectes que es valorava era l’àmbit de les relacions institucionals, però, en moments com l’actual, haver sigut polític, més que una palanca suposa un estigma”, resumeix.

Abans de presentar-se a l’oferta de la UVic, però, Borràs va intentar tornar a la feina que va deixar el 1995 quan va entrar de diputada per CiU al Parlament. Com a llicenciada en farmàcia, durant una dècada va treballar en aquest sector, primer a la farmacèutica Menarini i després com a product manager dels laboratoris Almirall. Fent aquesta tasca va demanar una excedència forçosa per càrrec públic. Vint-i-dos anys després, i al cap de poc de sortir de la presó, va trucar a la porta de la companyia. Sabia que no seria fàcil. El president d’Almirall, Jorge Gallardo, és conegut per les seves idees polítiques. Una setmana abans de les eleccions del 27 de setembre del 2015 va transcendir un vídeo que Gallardo va enviar a tots els treballadors de l’empresa en què els aconsellava no votar pels partits independentistes i explicava els perjudicis per a l’economia catalana, i per a Almirall en particular, d’una hipotètica separació d’Espanya. “Vaig demanar la incorporació i vaig ser-hi durant quatre dies, però veient on soc ara és evident que no va reeixir”. Borràs no vol donar més detalls d’aquesta etapa, que considera superada.

La decisió d’Alcalá-Meco

L’exconsellera agraeix molt a tots els responsables de la UVic que la incorporessin malgrat que tenia llavors encara el judici pendent i no se sabia si hauria de tornar a entrar a la presó. L’exconsellera va viure amb molta amargor la “injustícia” que, a diferència dels que van continuar com a diputats, els que es van apartar de la política activa com ella ja no haguessin de tornar més a la presó. Una decisió que ella va prendre aquells dies de tardor del 2017 fent voltes al pati de la presó d’Alcalá-Meco. “El dubte em sorgeix quan sento que pel fet de no presentar-me semblava com si no ho donés tot per la causa”, explica. Però va decidir fer el pas enrere.

Era el punt final d’una carrera en la política professional que havia començat el 1995, quan amb 31 anys Borràs va estrenar-se com a regidora de CiU a l’Hospitalet de Llobregat i diputada al Parlament. El 2012 va deixar l’acta de regidora, i el 2015 ja hauria deixat la política per tornar a la vida laboral si Artur Mas no li hagués proposat ser consellera de Governació. No ho va fer, i la resta de la història és coneguda. Ja sense Mas, va formar part de l’executiu de Carles Puigdemont que va fer possible el referèndum de l’1-O, motiu pel qual va passar més d’un mes a la presó, on ara va sempre que pot a visitar els seus companys, sobretot la seva amiga Dolors Bassa. Borràs, però, intenta girar full. Tornar a començar.