Meritxell Batet, qüestionada per la dreta i també per l'esquerra

L'escó de Rodríguez i la permissivitat amb Vox posen la presidenta a la diana

Meritxell Batet ahir al Congrés.
03/01/2022
3 min

MadridQue PSOE i Unides Podem fessin un govern de coalició va suposar un fet inèdit en la democràcia espanyola i va comportar també una situació singular al Congrés: que la presidència l'ostenti una política d'un partit que no representa la totalitat de l’executiu. Aquest fet s'ha notat especialment les darreres setmanes, quan Unides Podem ha arribat a amenaçar amb una querella contra Meritxell Batet per haver retirat l’escó a l’exdiputat Alberto Rodríguez, però ja fa temps que des d'aquest sector també se la critica per la permissivitat amb la qual entenen que actua amb PP i Vox a l’hemicicle. Més normal és que les crítiques contra Batet també s'acumulin entre els partits que s'oposen frontalment al govern espanyol, com són precisament PP i Vox.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tot i no buscar un rol protagonista ni haver estat focus de polèmica de manera sostinguda, de tant en tant el paper de Batet és objecte de discussió. L’últim a pronunciar-s’hi ha estat el president del grup parlamentari d’Unides Podem, Jaume Asens, que en una entrevista a Europa Press no ha amagat el seu malestar. “No defensa prou bé l’autonomia parlamentària davant ingerències d’altres poders, especialment el judicial”, s’ha queixat.

El d’Alberto Rodríguez és l'incendi més gros que hi ha entre Unides Podem i Batet. La inhabilitació era la pena accessòria a una pena principal d’un mes i mig de presó que es va substituir per una multa de 450 euros, que ja s’ha abonat. “És de sentit comú que l’accessòria no pot ser mil vegades més greu que la principal i estirar-se fins a quatre anys”, piulava recentment el diputat lila Roberto Uriarte. Però fonts de la mesa del Congrés ja advertien fa uns dies que el reglament no preveu la restitució de l’escó que Rodríguez havia sol·licitat un cop va complir el mes i mig d’inhabilitació. “Si no ho fa ella, tard o d’hora ho faran els tribunals”, ha apuntat Asens. De moment, Unides Podem no ha registrat la querella per prevaricació contra Batet i caldrà veure els pròxims passos de Rodríguez.

Insults i crispació a l’hemicicle

El paper de la tercera autoritat de l’Estat també s’ha posat en qüestió a compte de la crispació i els insults que es profereixen durant els debats. Els partits d’esquerres i sobiranistes han recriminat a la presidenta que no sigui prou contundent amb alguns diputats de Vox que, consideren, els han faltat al respecte. Fonts d’ERC recorden el dia que un parlamentari de la formació d’extrema dreta va dir “bruixa” a una col·lega socialista. En aquell moment el vicepresident primer, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, va demanar a José María Sánchez García que retirés l’expressió –ho va acabar fent per evitar ser expulsat–, però des d’ERC consideren que s’hauria de ser més contundent, ja sigui amb sancions, amonestacions o cridant el diputat a una reunió al despatx de la presidenta, tal com feia la predecessora de Batet, Ana Pastor.

La dirigent del PSC ha fet diverses crides a la moderació i a un diàleg respectuós, però no ha anat més enllà. Fa uns dies un diputat de Vox va boicotejar un acte d’Unides Podem al Congrés fent sonar els himnes de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, i des de la presidència tampoc s’ha actuat. A ulls del portaveu de Cs, Edmundo Bal, Batet hauria de ser més “estricta” contra la “política performance de Vox”.  

Al PP el diagnòstic és un altre: creuen que els responsables de la crispació són aquells que critiquen la monarquia des de la tribuna. Els que ho fan, com la CUP, denuncien que no es pugui debatre sobre aquesta institució i, en canvi, es doni carta blanca als diputats de Vox per fer comentaris xenòfobs, i així ho van expressar a principis de legislatura per carta a Batet. El dia de la Constitució, la dreta també va carregar contra la presidenta, que, implícitament, va retreure a Vox la seva "visió populista de la realitat" i al PP la "judicialització de la política".

stats