Menys Procés i més llengua, habitatge i educació: així ha canviat el xoc amb el TC

BarcelonaEls magistrats del Tribunal Constitucional signen cada cop menys sentències sobre el Procés. Això és el que es desprèn de l’informe anual de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern d'aquest any, que constata que només cinc de les gairebé 200 sentències signades l’any 2023 resolen litigis relacionats, directament o indirectament, amb el dret a decidir i el procés independentista. Aquestes cinc sentències, emmarcades en un total de vuit interlocutòries dictades sobre aquests litigis, van fer que el 2023 fos un dels anys amb menys activitat del TC relacionada amb el tema. Des d’abans del 2017 –quan encara s’havien de resoldre gairebé totes les qüestions al voltant del referèndum del 9-N del 2014– que no tenia tan poca feina vinculada al Procés. L'any 2019 el nombre d'interlocutòries es va enfilar fins a 53 i el 2020 fins a 51.

Si ens fixem en l’històric, el nombre de sentències i interlocutòries que ha emès al llarg de la dècada són un reflex de com ha evolucionat el conflicte entre Catalunya i l’Estat. El 2014, amb el 9-N, va començar el xoc que va traslladar moltes decisions del Parlament al TC, va augmentar el nombre el 2017, i va culminar amb la sentència del judici del Procés del 2019. Les dades mostren el decalatge d’entre dos i tres anys que han tardat a emetre’s les sentències dels recursos d’inconstitucionalitat i els d’empara que s’han interposat els darrers anys. A partir del 2022, per tant, el TC culmina la feina acumulada sobre el 9-N i l’1-O, i els recursos interposats durant el primer període de la presó i l'exili.

Per a Gerard Martín, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i un dels autors de l'informe de l’IEA, l’anàlisi és senzilla: “La unilateralitat no es practica”, sentencia, en conversa amb l’ARA. Més enllà del bloc de l’amnistia, que es començarà a resoldre els pròxims mesos, el que queda per resoldre del període convuls de la darrera dècada són els recursos interposats contra la decisió inicial de la JEC de no atorgar l’escó d’eurodiputat als dirigents independentistes empresonats o a l’exili.

La nova conflictivitat

El descens de l’activitat sobre el Procés contrasta, diu l’informe, amb tres matèries que defineix com a “conflictives”: la llengua, l’habitatge i l’educació. Tot i que en un volum inferior al que va ser el Procés, són àmbits sobre els quals el TC s’ha hagut de pronunciar els últims temps, i que es confirmen com un dels que plantegen més dubtes de constitucionalitat; i, a més, van més enllà de Catalunya. “Aquí la problemàtica està relacionada amb com funciona l’estat autonòmic i els límits que té l’autogovern”, diu Martín.

Les qüestions que tenen a veure amb la llengua arriben al tribunal de garanties per conflictes en l'ús de llengües diferents del castellà a la justícia, l’administració o l’escola. El 2023, per exemple, va haver de resoldre sobre la modificació de la llei orgànica d’educació que eliminava la definició vehicular del castellà, va desestimar un recurs que denunciava que una interlocutòria d’un tribunal de les Illes Balears estava en català, i va estimar una qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’ús de l’euskera en documents de l’administració local del País Basc. En habitatge, ha resolt qüestions com la suspensió dels desnonaments en determinats supòsits o lleis autonòmiques d’ampliació del parc d’habitatge públic, i de l’àmbit educatiu, sobre la capacitat de les autonomies de modificar i adaptar currículums o proves finals d’avaluació, a més de les controvèrsies lingüístiques.

El que vindrà

Però aquesta calma del tribunal pel que fa a les qüestions del Procés s’està acabant. El bonus track de la llarga discografia que han sigut els recursos pel 9-N, l’1-O, la presó, l’exili i els indults seran els recursos que ha rebut, i els que rebrà, per l’amnistia. D’una banda, haurà de resoldre els que han interposat o interposaran el Partit Popular i les autonomies en què governa al llarg de les pròximes setmanes i els de les parts contràries a la concessió de l'oblit judicial; i de l’altra, els recursos als casos d’inaplicació de la norma; per exemple, els que presentaran els líders de l’1-O als quals el Tribunal Suprem no aplica l’amnistia per malversació. “Donarà molta feina al tribunal”, valora Martín, malgrat que descarta que arribi a un volum com el dels recursos presentats entre el 2017 i el 2019.

El que sí que pot suposar l’amnistia és un canvi de dinàmica en el funcionament del TC, ja que ara té una majoria progressista. Durant el Procés, la gran majoria de les resolucions s’han dictat per unanimitat dels membres del tribunal, “amb algunes decisions controvertides des del punt de vista jurídic”, conclou Martín. Si l’amnistia passa el filtre de l’òrgan, res fa preveure que sigui així.