Salvador Illa: “Tenim menys influència a Europa que fa deu anys ”

No fa ni una setmana que Salvador Illa (La Roca del Vallès, 1966) va deixar de ser ministre de Sanitat per ser el candidat del PSC al 14-F. Per això encara és inevitable preguntar-li per la gestió de la pandèmia.

Està satisfet de la seva feina al ministeri? Espanya ha tingut uns nivells de contagis molt alts.

És una pandèmia mundial que ens ha agafat desprevinguts a tots els països, però jo crec que hem reaccionat de la manera que ho havíem de fer. Naturalment, amb coses que vistes avui hauríem fet diferent. Però marxo amb la consciència d’haver fet el que podia i el que havia de fer en cada moment.

Vostè va dir que a l’estiu el 70% de la població a Espanya estaria vacunada. Manté aquest calendari?

Ho mantinc jo i ho manté la Comissió Europea. Crec que és versemblant, si no hi ha cap imprevist i es van aprovant les vacunes que s’han anat comprant i es van lliurant les dosis compromeses.

¿És lògic que els europeus no coneguin aquests contractes amb les grans empreses farmacèutiques?

És una decisió que correspon a la Comissió Europea. Jo sempre he pensat que com més transparència millor. Ara, el que importava era tenir un enfocament comú a Europa en matèria de vacunació, garantir que teníem vacunes que funcionaven i repartir-les equitativament. Això s’està aconseguint.

¿Si en comptes de ministre hagués estat conseller de Salut, hauria recomanat l’ajornament electoral?

Les eleccions es poden fer. Anar a votar és un dret fonamental, no és una cosa menor, i si se segueixen les indicacions de les autoritats sanitàries crec que votar és segur el 14-F.

I ser a les meses també és segur?

Sí, si se segueixen les recomanacions.

¿Quina opinió li mereix la política que s’ha portat respecte al coronavirus a Catalunya i a Madrid?

És conegut que vaig tenir una diferència de criteri amb com [Madrid] estava aplicant aquest mateix model aprovat per tothom. Ho vaig dir en el seu moment i vam aplicar les mesures que crèiem que havíem d’aplicar. Jo no he entrat en confrontació amb ningú, he avalat com a ministre totes les decisions que han pres les autoritats sanitàries de Catalunya i altres comunitats autònomes, excepte en el cas que he comentat. La pandèmia exigeix molta prudència i humilitat, i no entraré en cap confrontació política.

Vostè es presenta com a candidat a president però difícilment el PSC tindrà majoria absoluta. Amb qui creu que podria governar?

Em dirigeixo a tota aquesta majoria àmplia de catalans que volen passar pàgina de deu anys que són per oblidar. No hem guanyat més competències, no hem millorat la vida de la gent en res concret. Al contrari, s’ha generat confrontació amb polítiques divisives. Econòmicament hem perdut el lideratge en PIB a Espanya. Hem perdut lideratge i capacitat d’influència.

I què ofereix als ciutadans?

Un canvi, que no vol dir retrets ni revenges, simplement obrir un temps nou de reconeixement mutu. Ofereixo la meva candidatura com a catalitzadora d’aquest canvi. I aleshores vull fer un govern progressista, i la fórmula que proposo és amb els comuns, que molt probablement no sumarà 68 diputats, però tindrà un gruix important. I llavors pot ser igual que al Congrés, on PSOE i UP no tenen majoria, però hem aconseguit fer un gruix parlamentari suficient per poder-hi arribar amb acords puntuals amb altres forces.

¿Si guanyés ERC, estaria disposat a donar-hi suport?

ERC no guanyarà les eleccions perquè les aspiro a guanyar jo. No puc arribar a constituir governs amb partits que segueixen defensant la independència. Arribar a acords d’una altra índole, sí; però fomentar governs que tinguin com a objectiu la independència, no.

I arribar acords fora de govern?

Crec que estem tots d’acord que una prioritat és combatre la pandèmia. Aquí estic disposat a arribar a acords, en matèria social podem arribar a acords, no només amb ERC sinó amb els altres partits. La política també és arribar a consensos.

Vostè parla sempre de diàleg dins de la llei. L’indult és dins de la llei?

L’indult està previst a l’estat de dret. S’ha sol·licitat un indult per a persones que estan complint pena de presó i tenen tot el dret a demanar-lo. I hi ha tota l’obligació per part del govern d’Espanya de tramitar-lo.

Estaria a favor que es concedís?

Estic a favor de respectar l’estat de dret, que no tinguin ni perjudicis ni privilegis. Quan acabi la tramitació i en vegem el resultat, correspondrà decidir al govern d’Espanya, i jo, ja no des del consell de ministres però com a candidat del PSc o on sigui, em pronunciaré al respecte.

Miquel Iceta va parlar de l’indult primer i li va costar car. Per això es reserva a dir la seva opinió?

No, em reservo que acabi efectivament la tramitació per veure quin és el resultat. Jo estic a favor de la justícia. També he dit moltes vegades que estic en contra de la venjança i, per tant, veurem quin procés dona.

¿La fiscalia ha de recórrer el tercer grau als presos?

El que sigui convenient. M’adaptaré a allò que decideixin els tribunals.

Parla de retrobament. Suposo que es refereix entre altres coses a una taula de diàleg. Amb quin objectiu?

Aquest retrobament significa reconèixer-nos, en primer lloc. O és que jo no soc català? O no és català una persona que viu a l’Hospitalet o Santa Coloma de Gramenet i que no és independentista? Retrobar-se significa reconèixer-nos i tenir la convicció que no solucionarem els nostres problemes amb una meitat imposant-se a l’altra meitat. Jo no vull renunciar a cap meitat de Catalunya. Retrobar-se vol dir asseure’s i dialogar dins del marc de convivència que tenim, i que no es pot canviar unilateralment.

Parlant? De què?

Del que calgui parlar.

De tot, sense línies vermelles?

Quan sec amb algú a taula la condició que poso és: respectem el marc de convivència.

Quina proposta concreta fa per resoldre el conflicte a Catalunya?

Concreta és el retrobament. Els espais concrets per fer-ho són dos: la taula de diàleg, que vam acordar amb ocasió de la investidura del president Pedro Sánchez, i la taula de diàleg que el Parlament va crear amb els grups parlamentaris, a la qual per cert alguns partits no han volgut assistir. I les prioritats concretes en les quals crec que hem de centrar les energies: garantir que la protecció de la salut funciona bé, que vacunem bé, i reactivar l’economia amb mirada als fons de recuperació perquè ningú quedi enrere.

Catalunya necessita sistema de finançament més bo?

Evidentment. Jo treballaré per millorar el finançament de Catalunya. Des de 2014 s’havia de revisar i el primer que ha de fer Catalunya és anar on es discuteix. Enviar experts a les taules de discussió, cosa que no han fet, anar a la reunió i defensar el que és nostre.

Està a favor d’un sistema fiscal similar al del País Basc?

No, jo vull un finançament més bo per a Catalunya i penso que el marc actual, si es defensen les coses adequadament, ens pot proporcionar aquests recursos. I ara venen 140.000 milions en sis anys...

Parlem de dues coses diferents.

Sí, però és que s’ha d’estar centrat. Com? Doncs fent bons projectes, havent-los acordat amb el teixit industrial del país, amb les administracions, tenint antenes a Europa. Quants anys fa que no hem tingut reunions de treball amb representants de la Comissió Europea? Quina influència tenim? Tenim més influència ara que fa deu anys? Jo crec que no, bastanta menys.

Té garanties que aquests fons arribaran al teixit empresarial català de petites i mitjanes empreses?

Tinc garantia que seran distribuïts equitativament. Tenen uns eixos que ha fixat la Comissió Europea, que tenen com a objectiu la transformació del model econòmic amb dos eixos molt clars: el mediambient i la digitalització. Ara, quan es diu pimes, jo hi estic completament d’acord. Però i la Seat no? Perquè de la Seat en viu molta gent.

Una gran part de Catalunya. Però el teixit empresarial està format per petites i mitjanes empreses.

I el que s’ha de fer és tenir bons projectes i presentar-los.

S’han de decidir des de la Moncloa?

És Europa que fixa les prioritats, que s’ha reservat el dret de si, no s’apliquen els fons correctament, aturar-los. Garantirem que hi ha una distribució equitativa pel territori que ens cohesionarà més com a país. I els fons es decidiran conjuntament amb Europa i els ha de presentar a qui correspon, que són els estats. Catalunya el que ha de fer és presentar bons projectes. En això hem de centrar-nos, i aniria molt bé tenir pes i tenir influència a Europa i conèixer els criteris i la lletra petita del que s’està fent.

Per tant, garanteix una distribució equitativa dels fons encara que passin per la Moncloa.

Sí, és que Europa funciona com funciona. Hi ha gent que pretén arribar a Europa sense passar per l’Estat. Això no és així. Europa és encara avui una unió d’estats.

Quines són les prioritats de despesa de Catalunya ara?

Les tres grans prioritats que m’he marcat són: protecció de la salut, reactivació de l’economia i garantir que ningú queda enrere.

Va dir que al principi que el debat a dos sí, però després ha dit que no.

No tinc cap inconvenient a debatre amb qui sigui, però el que no vull és privilegiar ningú o generar malestar. Veig que ara la candidata de JxCat diu que han de ser tres... Escolti, el que acordin.

Vostè parla de retrobament, però no està defensant la política de blocs quan diu que n o pactarà amb independentistes?

La política de blocs és tot el contrari del diàleg. Jo m’he assegut a dialogar, he estat a la taula de diàleg. He negociat amb ERC la investidura de Pedro Sánchez. El que demano és que respectem l’estat de dret, i quan s’ha trencat he dit que aquest no és el camí. Crec que el temps ens ha donat la raó perquè vam advertir de les conseqüències que tindria això, dolentes per a tothom, per als que van protagonitzar aquest trencament i per al país sencer. Vull canviar la dinàmica de la política catalana dels últims 10 anys.

L’any 2017 el PSC va cometre algun error?

A què es refereix?

El 155 va ser un error?

No, jo crec que el 155 és la resposta a un error, un error previ, que és el 6 i el 7 de setembre, que és trencar l’estat de dret. El 155, agradi o no, és una resposta de l’estat de dret. Ara, si vostè em diu: escolti, en aquests últims anys el PSC ha comès errors? Jo li dic que sí.

Digui-me’n un.

Jo crec que n’hem comès tots. Doncs no prendre’ns prou seriosament que la reivindicació per la independència no era dibuixar utopia ni un moviment tàctic, sinó que era un moviment de fons i no haver combatut políticament això amb molta més energia des del principi. En això ens vam equivocar.

Vostè personalment es tornaria a manifestar amb Vox?

No, jo amb Vox no em vaig manifestar, jo em vaig manifestar en una convocatòria on va anar molta gent de Catalunya que deia: escolti, no volem la independència. Vox el que ha dit és que em vol posar a la presó. Sap què vull dir?

Senyor Illa, s’acaba d’inaugurar l’AVE Madrid-Oriola. Això significa que es connecta Alacant, Elx i València amb Madrid, però en canvi ni amb Barcelona ni amb Tarragona ni amb Múrcia. Comparteix aquesta política radial de l’AVE?

No, jo defenso una política d’infraestructures molt més en xarxa. Crec que és la que també està impulsant el ministre Ábalos.

Avui s’han conegut les dades de l’atur a Catalunya. Coneix la dada d’atur juvenil a Catalunya?

És molt alta. L’atur a Catalunya està en un 13%, una mica per sota de l’atur a Espanya, però segueixen sent xifres molt altes, i l’atur juvenil és un llast, una assignatura pendent. Però hem de saber aprofitar aquest moment per transformar la nostra economia. I crec que la direcció d’aquest procés ha de ser inequívocament pública, també ho dic. Quan Catalunya centra energies en això, quan Catalunya arriba a consensos, pensant tot el que pensem i centra energies en això, és imparable.

Digui’m la primera mesura que prendria com a president.

La primera mesura que prendria seria en relació amb la vacunació i amb l’àmbit sanitari. Revisar, assegurar-me que el pla de vacunació funciona bé i destinar-hi tots els recursos que fessin falta.