Ordre Públic

Menys d’un terç de les actes que aixequen els Mossos per la ‘llei mordassa’ acaben en sanció

Interior explica que s’opta per una aplicació restrictiva de la llei per preservar els drets

Imatge d'arxiu d'una cinta policial dels Mossos d'Esquadra.
07/04/2023
3 min

BarcelonaEl procediment per sancionar un ciutadà en virtut de la llei de seguretat ciutadana –la llei mordassa– és administratiu. Un membre d’un cos policial incoa una acta proposant l’obertura d’un expedient sancionador, i a partir d’aquí entra en el tràmit administratiu. A Catalunya, les dels Mossos d’Esquadra –l’àmplia majoria– es tramiten al departament d’Interior i, segons les dades facilitades per la conselleria, menys d’un terç de les actes aixecades –en total 462.331– han acabat fins ara en sanció: 128.730. I només s’ha iniciat l’expedient en 217.354 casos.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fonts del departament expliquen que s’opta per una aplicació restrictiva de la llei, especialment en casos d’infraccions que poden afectar drets fonamentals, i recorden que el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Constitucional han establert jurisprudència en aquest sentit. La dinàmica ha estat similar des del 2015, però a partir del maig del 2021 es va fer un pas més: des de llavors se separa el procés de denúncia i la instrucció de la sanció. Fins llavors, eren els Mossos qui aixecaven les actes i tramitaven els expedients, però ara l’instructor depèn del departament, amb la intenció que el procés sigui "més garantista".

Diferència entre les actes interposades pels Mossos i els expedients iniciats des del 2015
Sancions administratives quan la infracció no és constitutiva d'un delicte penal

El funcionament, però, ha despertat crítiques en alguns representants dels Mossos. El portaveu del sindicat USPAC, Albert Palacio, lamenta que es posin denúncies i "el departament no posi la sanció" perquè no "tramita" moltes de les actes –tampoc en l’etapa dels consellers Miquel Buch i Miquel Sàmper–, com per exemple en l’aplicació de les infraccions sobre manifestacions, recollides a l’article 35.1 de la llei (protestes no comunicades en infraestructures que presten serveis públics) i el 37.1 (sobre la celebració de manifestacions en llocs de trànsit públic). Els mossos han aixecat 256 actes pel primer article des del 2015 i no se n’ha iniciat cap expedient; i 7.183 referides a l’article 37.1, sobre les quals només s’han obert 72 expedients, i només 31 han acabat en multa. Fonts del departament apunten que sempre que aquestes manifestacions hagin estat pacífiques s’ha fet prevaldre el "dret a la manifestació".

El principi d'autoritat dels Mossos

La tendència és similar en altres tipus d’infraccions, com les referides a l’article 36.16 de la llei, que castiga el consum o la tinença il·lícits de drogues en llocs públics: des del 2015 s'han aixecat 289.082 actes i s’han resolt 74.405 expedients amb alguna sanció, segons concreten des del departament. Les actes sobre l’article 36.6 de la llei –referit a la desobediència o resistència a l’autoritat o als seus agents en l’exercici de les seves funcions i la negativa a identificar-se– són també elevades: 56.012 des del 2015, 22.611 si descomptem el 2020 i 2021, anys de la pandèmia. També han acabat amb força menys sancions: 15.484 (10.084 si descomptem el 2020 i 2021). Passa el mateix amb l’article 37.5 de la llei, sobre les faltes de respecte i consideració a un membre de les forces i cossos de seguretat. Des del 2015 s’han fet 46.895 actes (i 17.748 sancions). Antoni Castejón, portaveu del sindicat dels Mossos Fepol, considera, per la seva banda, que la "responsabilitat" dels agents "finalitza" en la "proposta de sanció", i l’obertura de l’expedient ha d’anar a "criteri" del departament. Amb tot, adverteix que després del confinament hi ha més "agressivitat de la gent" i més "faltes de respecte a l’autoritat": "També amb els metges, els mestres i els funcionaris de presons". "El principi d’autoritat fa temps que s’està perdent", argumenta.

stats