La meitat dels advocats de l’Estat està al sector privat o en un càrrec polític

MadridPoca gent sap que a l’imponent edifici que ocupa la seu del Banc d’Espanya a la plaça de Catalunya hi ha també les oficines dels advocats de l’Estat que treballen a Barcelona. En concret són 17, la segona província on n’hi ha més de destinats, només per darrere de Madrid, que en té 23. Ells són els que s’encarreguen de representar l’Estat en els procediments judicials, i per arribar-hi han de passar per una de les oposicions més dures, amb 465 temes que s’han de memoritzar. Arribar-hi suposa anys, entre quatre i set, d'estudi i reclusió, però té premi. Són l’elit de l’administració de l’Estat, funcionaris de categoria A1 amb els sous més elevats del sector públic. L’exdiputada de Vox Macarena Olona va desvelar fa unes setmanes quina era la seva nòmina com a advocada de l’Estat ara que s’havia reincorporat a la feina: 7.850,94 euros mensuals, uns 120.000 euros anuals.

Tot i això, dels 663 advocats de l’Estat que hi ha segons el llistat facilitat pel ministeri de Justícia, poc més de la meitat, un 53%, ocupen la seva plaça. En concret 354. De la resta, 263 estan en situació d’excedència voluntària, que vol dir que treballen en el sector privat, i 46 més estan en serveis especials, que vol dir que ocupen càrrecs a l’administració o directament polítics, com per exemple la mateixa Olona quan era diputada, Edmundo Bal de Cs o l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. Aquest llistat és un dels secrets més ben guardats de l’Estat, i només s’actualitza cada 10 anys. L’última vegada va ser el març de l’any passat.

Perfil cotitzat

Però com és possible que la meitat dels advocats de l’Estat no exerceixin com a tals? On són? Doncs perquè el seu és un perfil molt cotitzat, tant en la política com en en el món de l'empresa, i sempre poden, com a funcionaris, demanar una excedència. El doctor en ciències polítiques i de l’administració per la UAB i professor de la UPF Carles Ramió explica a l’ARA quin és el circuit que segueixen habitualment aquests alts funcionaris: "Normalment necessiten uns 10 anys per fer tots els contactes a l’administració i adquirir els coneixements necessaris abans de fer el salt al sector privat, on multipliquen per diversos dígits els seus sous".

El seu destí solen ser els consells d’administració de l’Ibex-35 o bé els grans bufets d’advocats o consultores, el que podríem definir com el sistema econòmic madrileny. Per Ramió, el motiu és que tothom els considera molt ben preparats i aporten prestigi allà on van. "Són juristes molt polivalents i molt bons, que coneixen l’administració, i són conscients que formen part d’una elit que a Madrid està molt ben vista", afirma. Un executiu de l’Íbex ratifica aquest diagnòstic: "No conec cap advocat de l’Estat que no sigui brillant", afirma.

El problema és que de vegades aquesta brillantor acaba en ocàs. Un dels casos del passat recent que exemplifica l’ascens social dels advocats de l’Estat és el de Mario Conde (Tuy, 1948), que als anys 80 es va convertir en un dels presidents de banca més joves d’Espanya i en un model d’executiu triomfador. El cas Banesto va acabar amb la seva reputació, però avui encara es poden rastrejar molts advocats de l’Estat a les principals empreses espanyoles. Un repàs als consells d’administració de les corporacions de l’Íbex-35 ho demostra: n'hi ha 20 que compten amb advocats de l’Estat als seus consells d’administració, la majoria com a secretaris del consell, però també hi ha casos com el de Pedro Guerrero, que és president de Bankinter, o l’expresident d’Inditex Pablo Isla, que també ho són.

D’entre les grans corporacions, Caixabank és la que compta amb més advocats de l’Estat al seu consell d’administració, amb tres, mentre que Iberdrola, Inditex i Telefónica en tenen dos. Si als advocats de l’Estat els sumem altres alts funcionaris de categoria A1, per exemple economistes de l’Estat o inspectors d’hisenda, llavors ja serien 27 de 35 les que en tenen. Cal tenir en compte, a més, que no tots els advocats de l’Estat que treballen a l’Íbex-35 ocupa una plaça al consell d’administració, sinó que poden formar part de la seva estructura executiva. Un recompte fet per eldiario.es l’any 2016 assenyalava que n’hi havia una setantena treballant-hi, és a dir, un de cada 10.

"Advocats de l’Estat, economistes de l’Estat i inspectors d’hisenda són, juntament amb els diplomàtics, la crème de la crème, són el poder dins del poder, i tenen una identitat de grup molt marcada", explica Ramió. "Aquests alts funcionaris tenen capturat el PP, que quan governa, sol nomenar càrrecs entre les seves files. En canvi el PSOE té més suport entre els TAC, els tècnics de l’administració civil", afirma. El cas més recent és el de l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, actualment sòcia del bufet d’advocats Cuatrecasas. Santamaría forma part de La Gloriosa, la promoció d’advocats de l’Estat del 1996, anomenada així perquè tots els seus membres han acabat ocupant llocs d’altíssima responsabilitat, sobretot en el govern de Rajoy.

Orígens del cos

El cos d’advocats de l’Estat té el seu origen en la direcció del contenciós del ministeri d’Hisenda, creat el 1849, en el cos de lletrats d’Hisenda de 1868. La reunificació de tots els juristes que treballaven per a l’Estat, però, no es va produir fins al 1881. Cinc anys més tard, el 1886, van passar de ser simples assessors a representar l’Estat davant els tribunals. Alguns membres famosos del cos van ser l’intel·lectual regeneracionista Joaquín Costa o el franquista Ramón Serrano Suñer.

El llistat que un cop cada 10 anys fa el ministeri de Justícia amb els advocats de l’Estat amb plaça permet fer també una radiografia d’aquest col·lectiu amb una certa perspectiva històrica. El primer que es detecta és que efectivament entre els que van aconseguir la plaça abans del 2010 són minoria els que estan en actiu, només un 43%, mentre que entre els més recents un 90% sí que està ocupant la seva plaça. També hi ha hagut una accelerada feminització del cos els darrers anys, ja que mentre que el total és de 70-30 a favor dels homes, entre els nomenats després del 2010 la proporció s’ha igualat fins al 52-48 actual. I la gran majoria treballen a Madrid, ja que és on es concentren els ministeris, organismes de l’Estat i l’administració de justícia. "Són una casta que domina el poder administratiu, el polític i l’econòmic", afirma Ramió. I és cert que a Madrid, miris on miris, on hi ha poder sempre hi ha un advocat de l’Estat.