Mediació internacional si creix la tensió política pel procés: el full de ruta de Junts pel Sí, en cinc claus

BarcelonaLes parets mestres del full de ruta cap a la independència de Junts pel Sí no han variat des que la candidatura formada per CDC, ERC i les entitats sobiranistes es va presentar a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya el 20 de juliol. Els elements fonamentals en què es basa el camí dissenyat per la coalició són una declaració solemne d'inici del procés, la posada en marxa de les estructures d'estat, l'aprovació de la llei de transitorietat jurídica, la celebració d'eleccions constituents i la celebració d'un referèndum per aprovar la constitució de l'hipotètic futur estat.

En una presentació al Col·legi d'Advocats de Barcelona, la candidatura ha volgut aportar més detalls al seu full de ruta. L'encarregat de fer-ho ha estat el comissionat per a la Transició Nacional i número 71 per Barcelona de Junts pel Sí, Carles Viver i Pi-Sunyer, que en aquesta legislatura s'ha encarregat de l'arquitectura jurídica del camí cap a la independència. La mediació internacional en cas de "tensió política" a Catalunya arran del procés, l'acció exterior per al reconeixement del futur estat, la feina del Govern en el termini de 18 mesos fins a l'aprovació de la constitució i les fases del procés constituent han estat els protagonistes d'un discurs pensat per resoldre els "buits legals" que planteja la plena sobirania.

1. Mediació internacional

"El conjunt de l'acció exterior [...] s'adreçarà tant en l'àmbit de les institucions que configuren el marc legal internacional (Nacions Unides, Consell d'Europa, Cort Internacional), com en la incidència dels actors rellevants internacionals en les matèries pròpies del dret a decidir (organitzacions internacionals en matèria de pau, valors democràtics i drets humans). Aquests últims actors són també clau com a eventuals agents mediadors i d'observació del procés, en el cas de la previsible intensificació de la tensió política al voltant del procés, o d'una conculcació dels drets democràtics dels ciutadans de Catalunya". Amb aquestes paraules acaba el document entregat als periodistes després de l'acte de Junts pel Sí, i d'aquí se'n desprèn que les institucions catalanes demanaran empara internacional a les organitzacions que pertoquin en cas que la situació política al país es compliqui. Aquí també hi jugarà un paper clau l'actitud de l'estat espanyol, que no té intenció de fer concessions en clau sobiranista.

2. La llei de transitorietat jurídica

"És la llei clau", defensava aquest divendres al matí Carles Viver i Pi-Sunyer. Tindrà una part declarativa i una de normativa que servirà per "proclamar la desconnexió de l'ordenament jurídic vigent". "Ens desconnectem, però assumim com a nostre el dret que s'està aplicant en tot allò que no contradigui la declaració d'independència", ha indicat el comissionat per a la Transició Nacional. Què inclou aquesta norma? Aspectes tan importants com la regulació del territori i la nacionalitat, per exemple. Definirà qui són els ciutadans de Catalunya, el règim de llengües, les institucions de govern, la figura del cap d'estat i els drets fonamentals dels ciutadans. Junts pel Sí destaca que és una normativa "transitòria" que busca "condicionar el mínim possible" les decisions que hagi de prendre el Parlament quan s'hagi d'aprovar la Constitució definitiva.

Aquesta llei ha d'establir les "clàusules generals" per a la "completesa" de l'ordenament jurídic. Aquesta línia argumental serveix a la candidatura per garantir que "no es faran salts al buit" i que es pretén salvaguardar la "seguretat jurídica" i "la successió ordenada d'administracions". "El rigor i la voluntat d'aportar seguretat jurídica és un element fort del procés per evitar que en cap moment es produeixi cap buit de poder, sinó que hi hagi una continuïtat institucional, jurídica, política i legal que permeti gestionar amb absoluta normalitat la proclamació de la independència", sosté el full de ruta.

3. La feina del Govern

Els responsables de la candidatura sempre assenyalen que caldrà prestar especial atenció al "mentrestant". És a dir: la maquinària governamental haurà de seguir garantint les necessitats bàsiques de la ciutadania paral·lelament a les fites cap a una hipotètica independència. La primera gran funció descrita per Viver i Pi-Sunyer es basa a "posar en funcionament" les estructures d'estat. "Hi ha actes tan rellevants com el reclutament i la formació de dirigents i la resta de personal que ha de gestionar les estructures del futur estat", ha defensat el comissionat per a la Transició Nacional, que ha considerat que aquesta tasca no es pot impugnar. "És una activitat material, no formalitzada jurídicament", ha apuntat. La segona tasca és la preparació del reconeixement internacional del futur estat a través de la "intensificació" dels contactes internacionals.

La tercera és la gestió "ordinària" de les competències en dos eixos clau: lluita contra la pobresa i l'exclusió social. Finalment, el Govern tindrà l'encàrrec de "dur a terme les actuacions necessàries per aconseguir l'acord amb l'Estat per implantar el mandat" democràtic sortit de les urnes del 27-S. El procés de negociació d'una hipotètica independència amb les institucions espanyoles és una de les parts més delicades dels propers anys.

4. Procés constituent

Com s'arriba al referèndum per aprovar la Constitució catalana? Hi ha dues fases diferenciades. La primera és exclusivament gestionada per la societat civil. "En aquest punt encara estem en legislació autonòmica", ha puntualitzat Viver i Pi-Sunyer. "La societat civil organitzada iniciarà els debats pertinents justament després del 27-S i produirà aquells continguts que complementaran i nodriran els treballs d'elaboració de la Constitució en la fase constituent del procés", apunta el document. En aquests moments ja hi ha iniciatives en marxa, com la del jutge Santiago Vidal, que s'encarreguen de fer propostes de disseny jurídic per una hipotètica constitució catalana.

La segona fase del procés constituent es fonamenta en una llei que servirà per redactar la constitució definitiva. "Caldrà buscar l'encaix de la participació ciutadana", ha explicat el comissionat per a la Transició Nacional. Aquesta llei del procés constituent acabarà amb "un mandat del cap d'estat, el president de la Generalitat, per convocar eleccions constituents". El nou Parlament començarà a elaborar la Constitució definitiva del nou país.

5. Agenda exterior

L'objectiu de l'acció exterior, segons consta al document de Junts pel Sí, se centra en la preparació del reconeixement "a partir de la legitimació del mandat a favor de la independència dels catalans en l'àmbit internacional". "Partint de la voluntat de permanència a la Unió Europea (UE), caldrà articular l'agenda internacional amb les accions de diplomàcia per explicar i cercar complicitats vers el procés d'independència", afegeix el text. Un cop iniciat el procés de creació de l'estat independent, caldrà "intensificar la diplomàcia" i la negociació per obtenir el reconeixement internacional dels estats, així com la incorporació de Catalunya a la UE i als organisme internacionals.