La Medalla d'Honor que va decidir Laura Borràs i ha lliurat Alba Vergés

BarcelonaAl Parlament de Catalunya es toca un timbre cada cop que entra i surt la presidenta, però des del 28 de juliol que ja no se sent: va sonar per últim cop –i per "deferència", com es fa en l'últim dia dels presidents– quan Laura Borràs va marxar de la cambra catalana després que la mesa acordés la seva suspensió com a diputada. Aquest dijous tampoc ha sonat malgrat la institucionalitat que envoltava l’acte del Parlament: el lliurament de les Medalles d’Honor, a tocar de la Diada de l'Onze de Setembre. No s'ha sentit ni quan Borràs ha entrat acompanyada del seu equip més proper ni tampoc amb l'aparició d'Alba Vergés, malgrat que és qui exerceix les funcions de la presidència de manera interina.

La jornada d’avui no era fàcil per a l'equip de protocol del Parlament. Ells són els que decideixen on seu el Govern, la mesa de la cambra, els expresidents i, en definitiva, totes les autoritats que hi han d'assistir. ¿On ha de seure ara Laura Borràs? Ja no exerceix de presidenta, però encara ho és. La situació és inèdita, la solució no surt al manual i quan això passa es necessita cintura política i protocol·lària per trobar una fórmula enginyosa que no aixequi suspicàcies.

Avui a l'Auditori del Parlament –amb més calor de l’habitual pels nous límits a l'aire condicionat– hi havia dues bancades de cadires separades: la de l'esquerra estava encapçalada per la mesa de la cambra i dos guardonats mentre que a la dreta hi seia el Govern. A segona fila, els expresidents del Parlament i els expresidents de la Generalitat. ¿Borràs ha de seure amb l’actual mesa o amb els expresidents? La solució ha passat perquè s’assegués a la primera fila, però en un extrem al costat del secretari tercer de la mesa i diputat de la CUP, Carles Riera.

Els guardonats: agraïments i crítica

Els distingits pel Parlament d'enguany han sigut, a títol pòstum, els cantants Núria Feliu i Pau Riba. Dos artistes a qui Borràs –encara presidenta– va voler reconèixer pel seu èxit artístic però també pel seu compromís amb el català en un moment de "setge". "Ella sempre deia que el seu poble era Sants i el seu país Catalunya", ha glossat el germà de la geganta de Sants, Albert Feliu, mentre que el fill gran de Pau Riba, Carles Riba, emulant l’estil més propi del seu pare, ha admès que al cantant, "rebel" i veu de la "contracultura", li hauria "repampinflat" la Medalla d’Honor del Parlament. I després d’un silenci –i algun esglai entre el públic– ha matisat: "Però hauria sortit ben inflat" d'aquest acte.

En la línia de reivindicar els que han treballat per la llengua, Borràs també va proposar com a guardonats els pedagogs i impulsors de la immersió lingüística Joaquim Arenas i Margarida Muset, que no s’han estalviat els agraïments però tampoc les crítiques. "Què ha fet el Govern els darrers quinze anys per evitar el gran retrocés de l’ús del català?", ha preguntat Muset, a més de llançar un dard enverinat a l'última reforma que van pactar Esquerra, Junts, el PSC i els comuns que defineix el castellà com a "curricular" per fer front a la sentència del 25% a les escoles: "¿Per salvar el català hem d’incorporar a la legislació tants termes inventats que més que aclarir confonen?"

Tremosa, a la coral

Borràs ha arribat mitja hora abans de l'acte caminant i ha desfilat per davant dels Mossos d'Esquadra. Aquest cop, però, els agents no han fet el ritual habitual per saludar-la. Tampoc ho han fet amb Alba Vergés, ja que la vicepresidenta en funcions de presidenta ha declinat fer el ritual habitual: sortir del Parlament per agafar el cotxe, donar la volta al Parc de la Ciutadella i tornar a entrar a la cambra a peu perquè els Mossos saludin la presidenta. No ha sigut l’únic detall d’aquest estil: Borràs lluïa la medalla que s’atorga als membres de la mesa el dia de la investidura –com també han fet els secretaris Ferran Pedret (PSC) i Aurora Madaula (JxCat)– mentre que Vergés ha decidit no portar-la. El que sí que ha fet la dirigent d’Esquerra ha sigut exercir de presidenta durant el lliurament de medalles amb tots els ets i uts. No només pel lloc que ha ocupat a la sala sinó també perquè ha sigut l’encarregada de donar la medalla a tots els guardonats, fer el discurs de cloenda i les fotografies amb amics i familiars quan tot ha acabat.

Però el protagonista inesperat de la jornada ha sigut Ramon Tremosa. Vestit de negre de dalt a baix, ha deixat per una estona el seu paper de diputat de Junts per actuar davant l’auditori com a part de la coral Sant Jordi. Amb la interpretació de dues peces de Núria Feliu i Pau Riba, ha exhibit una de les aficions que va guanyar quan va deixar de ser conseller d’Empresa: amb "més temps", va decidir cantar per "evadir-se".