Mazón passa a l'atac contra Sánchez i reclama 31.000 milions a l'Estat

MadridL'endemà que alguns veïns de Paiporta explotessin contra el rei i els presidents valencià i espanyol, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha passat a l'atac. Ho ha fet culpant Pedro Sánchez de la mala gestió de la crisi, però també demanant a l'Estat un paquet de mesures valorades en 31.402 milions d'euros, una xifra similar a la de tot el pressupost del govern valencià d'enguany. La xifra i la manera d'anunciar-la, després d'una reunió extraordinària del seu govern, suposa un desafiament més al govern espanyol. "Són mesures que serviran per reconstruir, rellançar i pal·liar els efectes de la DANA", ha defensat Mazón en una declaració institucional. La Generalitat es compromet a aportar 200 milions més. Entre les 136 mesures que Mazón ha dit que es preveuen hi ha una ajuda per a les famílies que han perdut la casa de fins a 15.000 euros per "complementar" la prestació de 6.000 euros que oferirà el govern valencià; una ajuda de 1.464 milions per comprar vehicles; o 7.000 milions per reconstruir polígons industrials i 2.600 per reconstruir infraestructures, a més d'ajuts a la dependència.

Si fins ara era Feijóo qui carregava entre línies contra Sánchez i Mazón qui agraïa la col·laboració del president espanyol, ara aquest últim passa a l'atac per exculpar-se mentre Feijóo diu que ofereix la seva col·laboració per aprovar mesures que alleugereixin la situació de la ciutadania. En una declaració en què no ha defensat la gestió del seu baró, la imatge del qual està cada cop més desgastada, Feijóo ha demanat que el govern espanyol assumeixi el control de la gestió de la catàstrofe provocada per la DANA i declari l'emergència nacional que situaria al capdavant de la crisi el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en detriment de Mazón. El govern espanyol, tanmateix, ho descarta. La Moncloa, però, n'agraeix la "bona predisposició". "La ciutadania demana que estiguem units i donem resposta a tota la gent que està patint", ha remarcat el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, després de reunir-se amb tots els grups parlamentaris al Congrés excepte Vox.

Aquest dilluns també han arribat les primeres querelles contra el cap de l'executiu valencià per homicidi per imprudència greu i omissió de socors. L'ha presentada el col·lectiu populista Iustitia Europa, després que ja en presentés dues diumenge contra Sánchez i Grande-Marlaska. Qüestionat des del primer dia, Mazón ha decidit no tirar la tovallola i ha optat per iniciar una ofensiva contra el govern espanyol. En una entrevista a la Cope, s'ha espolsat la responsabilitat de no haver alertat a temps la ciutadania dimarts de la setmana passada i ha anat a buscar els responsables a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que depèn del ministeri de Transició Ecològica. Segons ell, aquest organisme va "desactivar" tres cops durant aquell dia l'alerta hidrogràfica, de manera que a la Generalitat Valenciana –ha dit Mazón– no li va arribar l'avís que el cabal del riu s'elevava de 200 m³ per segon a 1.700 m³/s entre les 17 h i 18.45 h. L'alerta de la Generalitat als mòbils de la zona no va arribar fins a les 20.10 h. L'organisme ha desmentit la versió de Mazón. En un comunicat, Transició Ecològica ha replicat que la Confederació "no té entre les seves competències l'emissió d'alertes públiques per risc de crescudes".

A més, segons el comunicat, els sistemes d'observació i seguiment de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i de les confederacions hidrogràfiques van estar a disposició de la Generalitat durant tot el dia. De fet, són consultables en temps real per tothom a través d'internet. "Les competències d'alertar la població corresponen als serveis d'emergències coordinats per les comunitats autònomes", asseguren passant de nou la pilota a la teulada del president autonòmic.

La primera crescuda del Barranc del Poio ja es va detectar cap a les 12.30 i el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana sí que va emetre l'alerta hidrològica. En aquesta alerta s'advertia la ciutadania del perill d'acostar-se a riberes i barrancs. El cabal va anar baixant progressivament fins a les 17 hores, quan es va tornar a detectar un "augment brusc" del volum d'aigua. Segons el ministeri, a la tarda es van assolir els mateixos nivells d'aigua que van motivar l'alerta al matí. Aquest cop, però, "les autoritats autonòmiques no van emetre una nova alerta". "Nosaltres informem quan el cabal o el pluviòmetre registren una pujada inusual o continuada. Quan se supera certa quantitat, automàticament es notifica al 112. La competència d'activar l'alerta és seva", conclouen les fonts del ministeri. Abans de les 18 h se superaven els 1.000 m³/s i a les 19 h es va notificar que el cabal del Barranc del Poio era de 2.282 m³/s (a les 16 h era de 28,70 m³/s), però l'alerta de Protecció Civil no va arribar fins al cap d'una hora.

També assenyala l'UME

Mazón també ha activat el ventilador perquè esquitxi la Unitat Militar d'Emergències (UME). El president valencià ha afirmat que aquell dia, a les 15.21 h, abans de la "revolució meteorològica", ja va demanar que s'activés l'UME i va reclamar "tota l'ajuda possible". A partir d'aquí, ha dit, la responsabilitat d'activar els efectius correspon als comandaments operatius militars. El general en cap de l'UME, Javier Marcos, ha admès que la seva responsabilitat és "dimensionar" el volum d'efectius a enviar a la zona d'emergència, però ha replicat a Mazón que és la Generalitat Valenciana qui l'ha d'autoritzar a entrar a la zona afectada. "Quan la Generalitat ens va donar llum verda, al cap d'uns minuts ja érem a la zona d'emergència", ha assegurat en roda de premsa. Marcos també s'ha justificat pel fet que no intervinguessin prou "ràpidament". "Perquè la meteorologia ens ho va impedir, i per ordre i disciplina. No podem afegir caos a una situació que és caòtica", ha afirmat.

Més mesures

El govern espanyol aprovarà aquest dimarts la declaració de zona greument afectada a les àrees més colpejades com ara el País Valencià. També aprovarà un decret llei de mesures urgents per "donar resposta immediata" i que els afectats "puguin començar a rebre ajudes", segons ha explicat Bolaños. El PP ha traslladat al ministre que pot comptar amb el seu suport per a les mesures de reconstrucció.