El masclisme contra Irene Montero (i les dones en política)

MadridL'error de càlcul que pot haver comès el govern espanyol amb la llei del només sí és sí ha estat l'excusa per convertir la ministra d'Igualtat, Irene Montero, en la diana del masclisme. Fa dies que se senten o es llegeixen comentaris qüestionant la seva capacitat intel·lectual o directament vinculant-la a la pederàstia o a la connivència amb violadors. El que no és nou per a ella és que li recordin qui és la seva parella –Pablo Iglesias– i que vinculin aquest fet amb el seu ascens en política. Vox va recollir dimecres tot el ventall en seu parlamentària amb la intervenció de Carla Toscano: "El seu únic mèrit és haver estudiat en profunditat Pablo Iglesias". Gran part del Congrés es va indignar quan la va sentir, tot i que Toscano no s'ha sentit interpel·lada i aquest dijous directament se n'ha burlat. "Ningú hauria de posar en dubte que la senyora ministra té una preparació excel·lent. Es comprova en la seva defensa de la pederàstia, l'excarceració de violadors, l'augment dels atacs a dones i tots els seus grans èxits", ha piulat.

Els comentaris masclistes continuen sent una constant en l'esfera política. Segons Montero, tot plegat demostra la "violència política" contra les dones. L'atac d'aquest dimecres, segons la ministra, és la culminació d'una setmana de campanya contra ella i el ministeri d'Igualtat. "Quan veiem amb claredat que s'ha superat el límit, ens hem de preguntar com hem arribat fins aquí", ha afirmat en declaracions a la Cadena SER i a RAC1. Tota la bancada progressista del Congrés ha tancat files amb la ministra, i, de fet, alguns grups com Unides Podem, ERC o el PNB han demanat a la presidència de la cambra baixa que mogui fitxa per evitar més atacs masclistes en seu parlamentària.

Els grups estaven promovent un comunicat conjunt, però finalment ha quedat en una foto on no hi han volgut ser les diputades del PP ni, per descomptat, Vox. Una imatge que també s'ha repetit al Parlament de Catalunya. Precisament, el partit d'extrema dreta, lluny de rectificar, ha defensat les paraules de Toscano. El PP ha fet equilibris: dimecres demanava "respecte", i aquest dijous la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha exigit una "reflexió" i ha equiparat els insults masclistes a Montero als que ha rebut ella quan se l'ha qualificat de "nazi", mentre que el senador popular Rafael Hernando ha acusat Montero de fer-se la "víctima" i de muntar un "numeret lacrimogen".

Més enllà de la ministra d'Igualtat

No cal fer un esforç d'hemeroteca gaire gran per comprovar que el patró amb Montero s'ha repetit moltes altres vegades. Per començar, amb Bibiana Aído, que ja va ser ministra d'Igualtat entre el 2008 i el 2010, i va ser l'imant de les campanyes antiavortistes durant la promulgació de la nova llei de l'avortament. En una entrevista a La Vanguardia, Aído lamenta ara no haver respost als insults i recomana a Montero que no se'n calli cap. A una companya seva de gabinet, la ministra de Sanitat, Leire Pajín, el llavors alcalde de Valladolid, Javier León de la Riva (PP), li va dir que pensava en els seus "morritos"; a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el tertulià Alfonso Rojo li va dir "grassa" en un programa de televisió. Els insults masclistes, però, no només arriben des de la dreta. El president socialista de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, va dir que l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal era la "minyona" del partit, tot i que dubtava que sabés "passar una aspiradora". I Pablo Iglesias tampoc se n'escapa: va afirmar que l'exalcaldessa de Madrid Ana Botella ostentava aquest càrrec per ser la dona de l'expresident espanyol José María Aznar, i va transcendir un comentari masclista seu de caràcter sexual en un xat privat sobre la presentadora Mariló Montero, del qual es va acabar disculpant.