Política27/05/2017

Mascarell: "Tinc ganes de repensar la ciutat de Barcelona i faré tot el possible perquè així sigui"

El delegat del Govern a Madrid assegura que l'estat espanyol està "en mans de gent que no vol que res canviï"

Ot Serra
i Ot Serra

BarcelonaL'arribada de Carles Puigdemont a la presidència de la Generalitat va suposar, per a Ferran Mascarell, l'oportunitat de deixar Catalunya per anar a Madrid a representar el Govern a la capital de l'Estat. Una feina que li ha servit per constatar que "Espanya té un problema amb el seu Estat" perquè, considera, "està en mans de gent que no vol que res canviï". Un fet que, assegura, "sorprèn" molts ambaixadors d'altres països.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'estada a Madrid no obsta, però, que Mascarell no segueixi pensant en Catalunya i, sobretot, la seva capital. En una entrevista aquest dissabte a Catalunya Ràdio, l'exconseller de cultura durant els governs d'Artur Mas ha reconegut que té "ganes de repensar la ciutat de Barcelona" i posar un "projecte" sobre la taula. Preguntat per si ambiciona l'alcaldia de la capital catalana, Mascarell ha deixat clar que pot "contribuir a tenir" una nova proposta per a Barcelona, on ha subratllat que tornarà "relativament aviat". "Faré tot el que sigui perquè així sigui", ha sentenciat.

Cargando
No hay anuncios

En una setmana marcada per la relació epistolar entre Rajoy i Puigdemont –en què en qüestió d'hores s'ha demanat i negat el pacte d'un referèndum–, Mascarell ha opinat que "costa de creure" que hi pugui haver un "canvi de mentalitat" en el govern espanyol. El delegat a Madrid ha assegurat que el diàleg formal entre Generalitat i Moncloa "no ha començat" i ha negat que hi hagi reunions secretes entre la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i membres de l'executiu català.

Amb tot, Mascarell ha reconegut que el parer general a Madrid en relació al moment català ha evolucionat. Segons ha explicat, els "ponts" han millorat perquè les ganes de saber la veritat "són més grans", a diferència de la idea "plena de prejudicis" que "quatre polítics eixelebrats" volien convèncer els catalans perquè se sumessin al Procés.

Cargando
No hay anuncios

"Independents però interdependents"

Mascarell no ha amagat que la solució del conflicte català són "dos estats del segle XXI". "Independents però interdependents", ha exposat, i ha defensat un "estat petit i més eficient" que estableixi lligams amb l'Amèrica Llatina, Orient o l'Àfrica "en tots els sectors: energètic, econòmic, cultural, etc.". "Darrere el 'sí' al referèndum hi ha una idea d'estat representatiu, eficient i republicà que treballarà per una societat més pròspera i justa", ha afegit Mascarell, que s'ha definit com a "socialdemòcrata que votarà per la independència".

Cargando
No hay anuncios

Mascarell també s'ha sotmès a un breu qüestionari sobre alguns paràmetres que han de definir les polítiques del nou país. L'exconseller ha defensat una Catalunya que en "termes generals" no hagi de pagar peatges a les autopistes o en què no se subvencionin escoles que segreguen per sexe. Mascarell també ha defensat un IVA cultural amb un tipus màxim del 4% i la nacionalització de l'aigua o l'energia a fi que les empreses no en treguin un benefici privat. En relació a l'existència o no d'un exèrcit català, ha raonat la necessitat de tenir-ne un o almenys una "contribució a l'exèrcit europeu" per ser "solidaris amb els mecanismes de defensa que tinguin els compatriotes europeus".

Crítiques al PSOE

Cargando
No hay anuncios

Mascarell, exmilitant del PSC, no ha estalviat crítiques al partit pare, tot i considerar el lideratge de Pedro Sánchez un "petit revulsiu" per a la política espanyola. Ha denunciat que el PSOE estigui fent "pràcticament el mateix discurs que el PP" i ha admès que no espera "canvis espectaculars" respecte a la posició sobre Catalunya. "El debat sobre la nació fa vergonya", ha assenyalat Mascarell, que ha volgut deixar clar que no necessita "ningú" que li reconegui si Catalunya és o no una nació.