Mascarell oficialitza la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona

BarcelonaEl delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, ha fet oficial aquest dilluns la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona. Ho fa finalment pel seu compte: ell mateix s'ha presentat com a "candidat independent" amb la idea d'acompanyar-se de "persones que representin la societat barcelonina" i sense el suport de cap partit polític. "Vull ser alcalde d'aquesta ciutat", ha afirmat.

En una entrevista a l'ARA, Mascarell ja va dir que no descartava acabar-se presentant pel seu compte si les negociacions amb la candidata del PDECat, Neus Munté, i JxCat no fructificaven. Tanmateix, Mascarell no ha descartat una llista unitària, encara que sigui forjada "a l'últim segon". A parer seu, la manera que té el sobiranisme de guanyar a la ciutat és amb una única candidatura capaç de treure fins a "21 regidors", la majoria absoluta al consistori. "Jo he estat en governs de la ciutat amb ajuntaments de majoria i s'ha pogut transformar la ciutat. Si seguim amb la política del minifundisme electoral, la ciutat no se'n sortirà", ha expressat. Així, Mascarell s'ha dirigit al PDECat, ERC i les primàries impulsades per Jordi Graupera i l'ANC, tot i que amb la seva candidatura ja es dibuixen fins a cinc llistes independentistes sumant-hi la CUP.

Fins ara, Mascarell havia negociat amb el PDECat i JxCat per forjar una candidatura sobiranista "àmplia", en què s'erigia com a cap de llista –ERC va descartar des del primer moment ser-hi–. Així, ha participat en converses a la presó de Lledoners amb Munté, Jordi Sànchez –ara en vaga de fam a la presó juntament amb Jordi Turull– i Joaquim Forn, exconseller i exregidor de Barcelona que podria tenir un paper rellevant ara a la candidatura de JxCat. Tanmateix, en les últimes setmanes no han fluït aquestes converses i ara Mascarell fa un pas en solitari. "Estaré disposat a treballar amb la unitat fins al final. Hem treballat per aquesta unitat fins ara i no ens n'hem sortit", ha expressat. "Un cop he fet el pas, vaig a guanyar", ha dit.

Per què no han fructificat les converses?

Quan li han preguntat per les raons que l'han portat a fer el pas, malgrat estar en aquestes converses, Mascarell ha donat a entendre que ha decidit fer el pas perquè s'acostaven les eleccions i no es decidia el candidat. També ha dit que va proposar fer una convenció el novembre per escollir el cap de llista que tampoc s’ha acabat concretant. "Em resulta incomprensible, per ser suau, que vista la proximitat de les eleccions seguim sense decidir. Hi ha vegades que hem de prendre decisions arriscades, l'he pres amb la convicció que no podíem seguir esperant com si les eleccions fossin un xiclet que és molt lluny", ha expressat. També ha deixat clar que ell no és el candidat de la Crida Nacional per la República, encara en construcció, i que encara ha de decidir si es presenta a les eleccions municipals. En tot cas, ha dit que segueix donant suport a la Crida, del qual és portaveu, com a via per assolir la “república”. "És absolutament compatible", ha afirmat.

A la presentació hi han estat presents persones del seu entorn i membres de Junts per la República, un partit polític impulsat per l'exdirector de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya Agustí Colomines que aglutina alguns independents de JxCat com el diputat Pep Riera o la directora general de Protecció Civil del Govern, Isabel Ferrer. Al gener, ha dit Mascarell, té la intenció de fer una presentació oberta al públic.

Mascarell ha començat la seva intervenció fent referència a la vaga de fam iniciada per Turull i Sànchez per expressar-los el seu suport, a més de censurar l'ascens de l'extrema dreta a Andalusia. I ha avisat, en al·lusió a la candidatura de Manel Valls: "Hi ha candidatures d'estat que tenen l'objectiu de fer arribar el populisme espanyol a Barcelona". "No he vist mai tant fervor a Madrid per una candidatura a Barcelona. Hi ha una operació en marxa", ha explicat Mascarell.

El projecte de ciutat i com encarar les municipals

Mascarell ha dit que forjarà una candidatura de "ciutat" per "repensar-la". Ha situat les eleccions municipals com un "doble" referèndum sobre la república catalana i el projecte de futur de la capital catalana. "Catalunya necessita un estat i Barcelona necessita un estat que la tracti com una ciutat principal, no com una ciutat secundària", ha afirmat Mascarell.

També ha marcat com a prioritat l'habitatge, el dret a una feina digna ("allunyada del mileurisme"), una mobilitat eficient i el dret a una seguretat "fiable". Alhora ha fet referència a l'impuls de l'educació, el bon govern, la sostenibilitat, la cultura i el civisme, a més de prestar atenció a les necessitats dels professionals a la ciutat.

Mascarell va ser regidor del consistori barceloní entre el 1999 i el 2006 amb el PSC, posteriorment va ser conseller de Cultura amb el govern d'Artur Mas, i després ha sigut delegat del Govern a Madrid amb Puigdemont i ara amb Torra. L'exsocialista ha reivindicat el paper de l'expresident Pasqual Maragall com a alcalde, que li va ensenyar –ha dit– a pensar la ciutat com un "ideal".